Les querelles pel procés que han catapultat Vox

Més que un partit polític, Vox de vegades sembla més aviat un despatx d'advocats o la Fiscalia mateixa. La formació que dirigeix Santiago Abascal és una fàbrica de querelles, moltes dirigides contra els seus rivals polítics o ideològics. Ha estat especialment bel·ligerant a Catalunya, on ha exercit des de primera hora l'acusació popular contra els líders independentistes del procés. El seu accés privilegiat a les causes judicials obertes pel referèndum de l'1-O li ha donat un altaveu des del qual ha llançat el seu projecte polític.

“Vam veure que la via judicial era una manera d'incidir, però la nostra intenció no era obtenir un rèdit polític, sinó defensar la unitat d'Espanya”, explica Pedro Fernández, subsecretari jurídic de Vox. Fernández admet, no obstant això, que gràcies al procés van guanyar presència mediàtica. “Els mitjans perseguien el seu interès particular de recollir dades d'una font amb accés a la informació”.

La bretxa per la qual Vox es va colar en el front judicial contra el procés la va obrir, al seu pesar, un exmagistrat: Santiago Vidal. A principis del 2017, el Govern català estava bolcat en el seu full de ruta cap a la independència i Vidal –llavors senador per ERC– explicava, en fòrums públics, les suposades il·legalitats de l'Executiu (obtenció de dades fiscals, etcètera) per aconseguir les seves finalitats. Encara que el polèmic advocat i empresari Miguel Durán es va anticipar i va ser el primer a denunciar-lo, Vox va aconseguir incorporar-se, al març, a la causa oberta per un jutge de Barcelona com a acusació popular.

L'afany de Vox per fer publicitat de la seva batalla judicial ja es va albirar llavors, quan Carlos Garcés, president de la formació ultradretana a Barcelona, va posar per a una foto amb una còpia de la querella davant del Palau de Justícia. El jutge investigava, en principi, només una suposada revelació de secrets de Vidal. Però la querella de Vox ja citava la sedició i la rebel·lió, s'expressava en termes molt més durs i incloïa alts càrrecs del Govern. L'advocat Javier Ortega-Smith, secretari general i una de les cares conegudes de Vox, demanava a la Fiscalia “fermesa davant dels colpistes”. “Milions de compatriotes ens donaran suport per treure Espanya de l'abisme suïcida al qual l'han empès”, va dir quan encara faltava mig any per a l'1-O.

La fecunda activitat de Vox als tribunals i els plantejaments maximalistes de les seves querelles recorden, en mitjans judicials, els de Manos Limpias. El pseudosindicat es va convertir durant anys –fins a la caiguda en desgràcia del seu líder, Miguel Bernad, per presumpta extorsió– en el suposat ariet contra la corrupció. El sindicat també va furgar en la qüestió catalana i va arribar a querellar-se, sense èxit, contra l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Com Manos Limpias, Vox presumeix també d'arribar on no arriben els altres i d'actuar amb fermesa quan la Fiscalia fa figa.

La causa judicial de Barcelona contra l'exjutge Vidal es va transformar, amb el temps, en una causa sobre el procés i la preparació del referèndum. D'aquí han sortit la immensa majoria de proves contra els polítics catalans. Després de les detencions d'alts càrrecs del 20-S i el tsunami de l'1-O, Vox va carregar amb més força. La Fiscalia ja havia obert unes diligències d'investigació, però el partit “va aprofitar el seu moment” i “es va avançar” presentant una querella contra l'expresident Carles Puigdemont i els seus consellers davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que la va admetre.

Quan la causa es va traslladar al Tribunal Suprem, Vox ja tenia la paella pel mànec tant a Madrid com a Barcelona. O sigui, accés de primera mà a unes diligències de gran interès públic. “Van aconseguir que certs mitjans exercissin d'altaveu acrític del partit a canvi d'aquest sumari. Han obtingut més rèdit mediàtic que no pas judicial", opinen fonts judicials, crítiques amb el suposat interès "legítim" de Vox per exercir l'acusació popular contra el procés.

Recaptar fons

La projecció pública va ser màxima en alguns moments. Davant de cada nova declaració al Suprem, sempre apareixien Abascal i Ortega-Smith per donar explicacions a la premsa. El mateix passava a Barcelona, on els seus advocats i procuradors "són els primers" a acudir al jutjat "per buscar notificacions o interessar-se per com avança la causa", expliquen fonts coneixedores d'aquesta instrucció, que a diferència de la del Suprem encara roman oberta.

Vox ha persistit i en els últims mesos ha interposat querelles contra el president Quim Torra o el president del Parlament, Roger Torrent, en alguns casos sense èxit per falta de base legal per investigar. Abans s'havia querellat contra la seva antecessora, Forcadell, però el TSJC li va imposar el pagament d'una fiança de 20.000 euros. A través del web, Abascal es va felicitar per haver recaptat el doble d'aquesta quantitat en menys de 24 hores. “És un orgull estar acompanyats per milers d'espanyols que han fet donacions d'un o dos euros, que s'han desfet d'allò que no han de contribuir a la defensa d'Espanya”.

És tant el pes de Vox que els acusats han intentat treure-se'l de sobre. A l'octubre, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va demanar al Suprem que expulsés Vox de la causa en considerar que només pretén "utilitzar" la causa "com a pol d'atracció electoral per a les properes eleccions". Cuixart, que fa més d'un any que és en presó provisional, sosté que Vox no vol "contribuir a la investigació", sinó utilitzar-la contra els seus "adversaris polítics i ideològics". Com a exemple, va citar les al·lusions d'Abascal al procés judicial en l'acte de Vistalegre, que va suposar la presentació oficial de Vox després de la seva llarga batalla judicial.