L’esquerra perd la majoria a Andalusia i la ultradreta irromp amb 12 diputats

Andalusia va viure diumenge un gir històric en el seu mapa polític, dominat ininterrompudament des de fa 36 anys pel PSOE. L'autonomia més poblada es va inclinar per la dreta amb un pes inèdit, a més, d'una formació ultra com Vox. Encara que els socialistes van guanyar les eleccions, la pèrdua de 14 escons respecte al 2015 converteix aquesta victòria en la més amarga de la formació liderada per Susana Díaz, que es queda gairebé sense possibilitats de repetir govern. Els seus 33 escons, sumats als 17 d'Endavant Andalusia (aliança de Podem i IU) o als 21 de Ciutadans, queden lluny de la majoria absoluta (55). Els candidats del PP, Juan Manuel Moreno (segon, amb 26 diputats), i Ciutadans, Juan Marín (21), ja s'han postulat per a la investidura. Cap dels dos rebutja el suport dels 12 escons de Vox.

Susana Díaz va avançar les eleccions autonòmiques –tocava fer-les al març– per garantir l'estabilitat confiada en unes enquestes que li atorgaven una victòria fàcil. El resultat aquest diumenge a les urnes, en canvi, suposa un terratrèmol polític. L'escassa participació (58,65%, gairebé quatre punts menys que el 2015), la irrupció de Vox i la pujada de Ciutadans han posat fi a l'hegemonia del socialisme i de l'esquerra en aquesta comunitat. Un temps nou s'obre a Andalusia, amb la novetat de la rellevant presència d'un partit d'extrema dreta per primer cop a Espanya.

En la que probablement va ser la nit més trista de la seva trajectòria política, Díaz va reconèixer la reculada de l'esquerra i del seu partit, però va intentar fer valer el seu triomf per fer un envit als partits constitucionalistes i instar-los a demostrar si estan disposats a pactar amb l'extrema dreta. “Faig una crida a les forces constitucionalistes: que ho demostrem aturant l'extrema dreta a Andalusia. Jo, almenys, ho intentaré”, va recalcar.

Però els plans del PP i de Ciutadans sembla que van per una altra banda, i els candidats respectius ja es van postular ahir a la nit per presidir la Junta. Els populars han obtingut el segon pitjor resultat de la seva història en percentatge de vots i cauen en quatre anys de 33 a 26 escons. Malgrat tot, com que no han estat superats per Ciutadans i fins i tot poden arribar a governar a la comunitat per primera vegada permeten a Moreno apuntalar el seu qüestionat futur, després d'una campanya erràtica.

Juan Marín, el candidat de Ciutadans, que passa de 9 a 21 parlamentaris, va apuntar durant la seva compareixença que se sumarà al PP i a l'extrema dreta: “El canvi ha arribat a Andalusia. Hi ha diputats que sumen per al canvi”. Unes paraules que va ratificar després el seu líder nacional, Albert Rivera: “Farem fora el PSOE de la Junta”.

La baixa participació, la menor des del 1990, especialment acusada en feus socialistes, com les províncies de Sevilla o Jaén o els municipis sevillans d'Alcalá de Guadaíra o Dos Hermanas, va trastocar les expectatives del PSOE. Els socialistes perden diputats a totes les circumscripcions, que van a parar a Ciutadans i no a Endavant Andalusia. Un símptoma que el partit de Díaz no ha estat immune a l'erosió del poder és que es deixa diputats —dos en cadascuna— a tres circumscripcions que havien donat suport al PSOE en totes les eleccions en democràcia: Sevilla, Jaén i Cadis —aquesta última es va decantar el 2012 pel PP—. Perdre 14 escons suposa un desastre per a un partit que ja partia amb l'expectativa de cedir vots. Díaz preferia parlar de sumar suports, però ahir a la nit va caure dels 1,4 milions de vots del 2015 i ha superat per molt poc el milió.

L'oferta de la presidenta de la Junta en funcions per excloure Vox del Govern s'adreça especialment a Ciutadans, el partit que partia amb més expectatives. Les seves aspiracions passaven per superar el PP i convertir-se en la segona força a Andalusia com a primer pas per liderar l'espai de centredreta a Espanya. Aquest sorpasso ha quedat lluny de consumar-se, però els seus bons resultats i el fet de quedar en tercera posició atorguen a Ciutadans un paper protagonista al Parlament regional i permeten, a més, a Marín llançar la seva candidatura a president.

Qui tampoc ha superat les expectatives ha estat la coalició Endavant Andalusia, que amb 17 escons ni tan sols repeteix els 20 que IU i Podem van sumar per separat ara fa quatre anys. La seva candidata, Teresa Rodríguez, havia guanyat la pugna davant del líder de Podem, Pablo Iglesias, per garantir la seva autonomia. Però la confluència, com ja va passar abans a Espanya, no ha donat els resultats que esperaven. Ni tan sols s'han beneficiat dels vots perduts pel PSOE.

L'entrada de Vox en l'equació –ha passat de tenir el 0,46% dels vots el 2015 a un 10,79%, un augment vertiginós que es tradueix en diputats a les vuit províncies– amb 12 escons ha descol·locat tant el tauler polític andalús com el nacional. Amb un discurs amb un fort component nacionalista espanyol i molt bel·ligerant contra el feminisme, l'extrema dreta irromp amb una força històrica a les institucions espanyoles. Els seus vots són a les grans ciutats i als pobles de l'interior. "Hem vingut i ja no marxarem", va proclamar el seu candidat, Francisco Serrano.