Noruega culpa la constructora espanyola de l’enfonsament d’una fragata per un error “crític” de disseny

La investigació noruega culpa Navantia de l'enfonsament de la fragata KNM Helge Ingstad (F-313) després de topar amb un petrolier el 8 de novembre. La Comissió d'Investigació d'Accidents de Transport assegura que ha detectat un error “crític” en el disseny de l'embarcació, lliurada per la drassana espanyola el 2009. Navantia, per la seva banda, afirma que no ha rebut cap comunicació oficial de l'informe ni ha pogut participar en la investigació. Experts militars navals qüestionen la versió noruega i subratllen que l'accident va ser causat per una negligència.

L'informe preliminar de la comissió assegura que l'error està relacionat amb la “estanqueïtat” de Helge Ingstad, i es podria repetir a les cinc fragates construïdes durant la primera dècada d'aquest segle per Navantia per a la Marina noruega per uns 1.050 milions d'euros. La comissió sosté que l'afectació “no està de conformitat amb l'estàndard d'estabilitat contra danys requerit” i assumeix que “això afecta també les altres quatre fragates de la classe Nansen”, de 5.300 tones i 143 metres d'eslora.

L'estanqueïtat dels compartiments garanteix que, en cas que s'obri una via d'aigua, aquesta no inundi la resta del vaixell i evita, per tant, que s'enfonsi. Segons un annex a l'informe preliminar, la inundació va afectar tres compartiments (la cambra de generadors de popa, les cabines de la tripulació en coberta i els magatzems). “Es va descobrir que l'aigua es colava per l'eix a una altra sala. No eren hermètiques”, va dir en roda de premsa Kristian Haugnes, membre de la comissió, que va admetre que la investigació està encara en fase preliminar i que “les circumstàncies podrien ser objecte de més indagacions”.

Més prudent es va mostrar el cap de l'Armada noruega, l'almirall Nils Andreas Stensones, que va considerar "prematur" treure conclusions sobre les causes del sinistre.

L'accident es va produir al nord de la ciutat de Bergen, quan la fragata tornava a la seva base després d'haver participat en uns exercicis de l'OTAN. Encara que les circumstàncies del sinistre no s'han aclarit, les fonts consultades per EL PAÍS expliquen que la fragata i el petrolier, que es van trobar de cara a l'interior del fiord, van intercanviar missatges abans de xocar. Els dos bucs van mantenir el rumb sense alterar-lo i, en l'últim moment, la fragata va caure a babord (esquerra), cosa que va precipitar el xoc.

La fragata, a més, anava a una gran velocitat (17,5 nusos) i amb l'AIS (Sistema Automàtic d'Identificació) apagat, malgrat que navegava en aigües restringides. Es tracta, segons les fonts consultades, de greus negligències en la maniobra de l'embarcació. La fragata es va enfonsar una setmana després de la col·lisió, i tots els intents de mantenir-la a flotació van fracassar.

L'anunci de la comissió d'investigació va ser rebut amb estupor per Navantia. “No tenim comunicació oficial de l'informe, no s'han adreçat a nosaltres per consultar les possibles causes ni hem participat en cap de les actuacions”, va explicar una portaveu.

Experts en sinistres navals es van mostrar sorpresos pel fet que la comissió hagi arribat a aquestes conclusions abans de reflotar el buc i sense l'assessorament del fabricant. “L'eix potser es va desplaçar com a conseqüència de la col·lisió, la qual cosa va trencar l'estanqueïtat del vaixell, però es tractaria d'un problema sobrevingut, no de disseny”, expliquen. La violència de la col·lisió va ser tal que va obrir dues bretxes al casc de la fragata, una d'uns 40 metres, gairebé un terç de l'eslora del buc, el límit màxim per no comprometre'n la flotabilitat.