L’Església assumeix un “silenci còmplice” amb la pederàstia però l’estén a tota la societat

El secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, José María Gil Tamayo, ha admès que durant anys l'Església ha guardat un "silenci còmplice" davant dels casos de pederàstia al si d'aquesta institució, que ha emmarcat en un context d'"inacció de tota la societat espanyola" davant aquests delictes.

"És veritat que l'Església està obligada a un testimoni més coherent que ningú, però això no eximeix la resta d'assumir la seva quota de responsabilitat en aquesta cultura comuna compartida de silenci", ha considerat Gil Tamayo en una entrevista a Efe concedida una setmana abans que finalitzi el seu mandat. Serà ordenat bisbe d'Àvila el 15 de desembre i abans, el 20 de novembre, es faran eleccions al càrrec de secretari general.

En la mateixa línia, el portaveu dels bisbes espanyols ha considerat que la "inacció" de l'Església ha estat la mateixa que la de tota la societat espanyola. "Compartíem aquesta cultura i ara ens adonem que ha estat un silenci còmplice". "Ara hi ha una condemna justa de la societat, però hem conviscut fins fa no gaire temps amb un desistiment social cap a aquestes qüestions igual que s'ha conviscut, malauradament, amb la violència contra la dona", ha afegit.

Després de reconèixer la responsabilitat i el silenci de l'Església respecte a la pederàstia, Gil Tamayo ha assegurat que a Espanya hi ha una campanya "intencionalitzada" per desacreditar aquesta institució i en la qual no es dubta, fins i tot, a instrumentalitzar les víctimes i convertir el seu testimoni en un espectacle. En la seva opinió, s'està "criminalitzant" l'Església mitjançant una campanya mediàtica i política amb l'objectiu de "desacreditar una institució que pot alçar la veu davant d'altres qüestions i interessa fer-la callar". Tampoc està d'acord amb el fet que les penes o el càstig que l'Església imposa als pederastes siguin "lleus".

"Les penes han estat més lleus per part de l'Estat, ja que prescriuen" i això deixa les víctimes sense possibilitat de defensar-se, ha dit. Per això, ha insistit en la necessitat de buscar "un remei compartit" i que tota la societat assumeixi la seva responsabilitat davant dels casos de pederàstia. Uns casos que, segons ha explicat, encara no es poden quantificar, però s'hi està treballant per "prevenir, guarir, reparar i castigar", amb la intenció clara de "posar fi a la pederàstia a les files" de l'Església.

En una entrevista fa quatre dies a EL PAÍS, Fernando Giménez Barriocanal, cap de finances de la Conferència Episcopal Espanyola i l'únic de la institució que ha acceptat ser entrevistat per aquest diari, va assegurar que el percentatge de pederàstia a l'Església espanyola és "irrellevant", respecte a aquest delicte en altres àmbits.

"La realitat és que s'està construint un relat sobre aquest tema que no té res a veure amb la realitat de l'Església. Vostès poden agafar les dades de l'Eurostat sobre aquest tema i veure els percentatges que hi ha de les diferents casuístiques i llavors un diu: i per què només es posa el focus a l'Església si és un percentatge insignificant? Estem parlant que és un percentatge irrellevant, irrellevant, irrellevant. Irrellevant en el conjunt de la societat", va assegurar Giménez Barriocanal.

Tal com ha anat publicant EL PAÍS, l'Església espanyola va silenciar durant dècades la majoria dels casos d'abusos sexuals a menors que va conèixer o va jutjar als seus tribunals eclesiàstics. No va comunicar aquests fets a la Fiscalia per obrir un procés judicial ni ha fet públiques les condemnes imposades als sacerdots pederastes, excepte explicades, i en algun cas forçades, excepcions.

Els jutges han dictat en els últims 30 anys, segons els registres del Centre de Documentació Judicial, fins a 33 condemnes a sacerdots en causes obertes per abusos a 80 menors. Les penes imposades han anat des d'una multa fins a 21 anys de presó; algunes sentències van incloure indemnitzacions a les víctimes d'entre 1.200 i 70.000 euros.

Espanya té 18.000 sacerdots, per la qual cosa les condemnes per pederàstia afecten menys del 0,2% dels religiosos. En mitja dotzena de les sentències conegudes, els fets provats expliquen com les víctimes van denunciar primer els abusos a l'Església i, davant de la falta de resposta, van decidir anar als tribunals.

Si coneix algun cas d'abusos sexuals que no hagi vist la llum, escrigui'ns amb la seva denúncia a abusos@elpais.es