La pugna entre JxCat i Esquerra ajorna la renovació a TV3

La reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), impulsada pel ple del Parlament i reivindicada pels treballadors dels mitjans públics, haurà d'esperar. Junts per Catalunya i Esquerra aposten per ajornar l'anunciat canvi legal —que, entre altres coses, instaurava un concurs públic— i ara com ara només renovaran el consell de la CCMA, amb un mandat ja caducat, i la direcció de TV3 i Catalunya Ràdio. Fonts de totes dues formacions s'acusen mútuament de bloquejar l'operació, tot i que esperen arribar a un acord abans de Nadal.

La renovació dels òrgans de direcció de la CCMA va ser una de les peces del pacte de Govern entre Junts per Catalunya i ERC, però gairebé 11 mesos després de l'inici de la legislatura els canvis continuen encallats. Totes dues parts s'havien fixat dates per desbloquejar els nomenaments, però les han incomplert una rere l'altra. La idea inicial era fer-ho en el tercer ple després de la conformació del Govern. Després es va parlar d'abans de les vacances d'estiu. Ara, apunten aquestes fonts, la idea és tenir l'acord abans de Nadal. Els socis de Govern treballen en un acord global per canviar els consells de diferents organismes de la Generalitat que ja tenen els mandats caducats però per fer aquests canvis necessiten pactar amb altres grups parlamentaris.

El pacte entre les dues formacions independentistes estableix que els republicans tinguin la presidència de la CCMA, la direcció de la televisió autonòmica i dels informatius de Catalunya Ràdio. L'anomenada llista del president, per la seva banda, es quedaria amb la vicepresidència de la Corporació, la direcció de la ràdio pública i la dels informatius de la televisió. Un repartiment de cadires que, precisament, el Parlament havia rebutjat per unanimitat el 2017 i que els treballadors dels mitjans públics critiquen. La Cambra ha aprovat diverses iniciatives perquè el consell de la Corporació, el seu màxim òrgan de Govern, sigui triat per una majoria de dos terços dels diputats. També es volia establir que els directors dels mitjans fossin escollits mitjançant un concurs públic.

“No han servit de res les iniciatives parlamentàries per fer els canvis. Veiem poca voluntat política per regenerar i despolititzar els mitjans públics”, va assegurar dimecres Roser Mercader, del comitè d'empresa de la CCMA. “Estem farts de ser atacats salvatgement per l'oposició i patrimonialitzats pel Govern”, va afegir.

Públicament, tant Junts per Catalunya com Esquerra insisteixen que continuen negociant i rebutgen donar més detalls. El seu compromís, insisteixen, és el de canviar la llei. Però en privat els retrets salten. Fonts d'Esquerra acusen Junts per Catalunya d'ignorar el pacte perquè volen que s'acordin tots els noms malgrat la divisió establerta. “No només passa a la Corporació, ja ha passat amb els nomenaments en les conselleries republicanes”, lamenta un alt càrrec. Fins i tot dins de Junts per Catalunya les sensibilitats també xoquen i mentre que des de l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont es proposen algunes coses, el PDeCAT és partidari d'unes altres.

Però prèviament al ball de noms per dirigir els mitjans i els seus espais informatius hi ha la designació dels sis representants del consell. Els actuals ja tenen el mandat caducat. No obstant això, la fórmula per traspassar l'aritmètica parlamentària a un òrgan amb sis cadires també és motiu de disputa.

Quan es van conformar les comissions parlamentàries, per exemple, es van aplicar dos models de repartiment, amb resultats idèntics: Ciutadans hauria de tenir-hi dos representants; Junts per Catalunya, dos més; Esquerra té dret a una cadira i el PSC, a una altra. Els socialistes s'aferren a aquest fet per reivindicar el seu dret a tenir representació al consell de la CCMA.

Fins ara les formacions independentistes tenien una majoria en l'òrgan rector de la CCMA però ara només la podrien mantenir gràcies al vot de qualitat dels republicans. “Esquerra té por de tenir la presidència i el vot de qualitat, però només disposar d'un representant al Consell”, diuen fonts de la llista del president. Des del partit d'Oriol Junqueras, no obstant això, neguen aquest extrem i remarquen “la interinitat” de la nova direcció dels mitjans, ja que entenen que es començaria a tramitar en breu una nova llei per als mitjans públics.

Tots dos partits també accepten que resultaria molt “antiestètic” que el primer gran acord al Parlament, amb Ciutadans i el PSC pel mig, fos per repartir-se el poder a la Corporació. No obstant això, un gran pacte amb la formació taronja (36 escons) i els socialistes (17) implicaria superar amb escreix el llindar de suport que en el seu moment van demanar el mateix Parlament i els treballadors dels mitjans.

La llei actual també diu que el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha de presentar un informe d'idoneïtat de cadascun dels candidats a conseller de la Corporació que els partits sotmetin al ple. Alguns dels consellers del CAC, per la seva banda, també tenen el mandat caducat. Els independentistes sospesen primer renovar la Corporació i posteriorment desbloquejar el CAC. La proximitat de les eleccions municipals i europees tampoc facilita les negociacions.