Al Barça li sobren les porteries (1-1)

Hi ha resultats que són difícils d'explicar si es consulten les dades del partit i en canvi poden ser comprensibles si s'atén a la naturalesa dels contendents, al camp de joc i a la història del futbol, especialment a la Champions. Els equips italians es distingeixen per la seva capacitat agonística, i l'Inter va sortir triomfador del seu martiri a San Siro. Al Barça, per contra, se li recrimina sovint la seva retòrica futbolística, el seu estil tan acadèmic, com si li sobressin les porteries, incapaç de cantar victòria després de xutar 27 vegades a l'arc de Handanovic. El Barça va jugar de meravella, millor que mai en molt de temps, ambiciós fins i tot sense Messi, i no obstant això, es va quedar a mitges: 1-1. Els blaugrana no van saber rematar un partit rodó a casa de l'Inter.

Messi no va jugar, i Rafinha tampoc li va fer de substitut. Tampoc va sortir d'entrada Arturo Vidal. Hi havia apostes a favor del xilè per la intimidació del rival i la grandiloqüència de l'escenari, històricament adversos per al Barça. Valverde va apostar per Dembélé, un futbolista desacomplexat, capaç de desequilibrar el contrari i també el propi equip per la seva dificultat per defensar i per jugar sense la pilota, un vers lliure en el sofisticat sistema del Barça.

L'alineació convidava, en qualsevol cas, a guanyar el partit i els blaugrana van sotmetre l'Inter. El duel va ser un monòleg del Barça. A partir d'una excel·lent pressió, ben amunt i sincronitzada, signe de distinció en absència del 10, va arribar fàcilment l'àrea de Handanovic. El joc era fluït i la velocitat de la pilota resultava inassolible per als nois de Spalletti. Al Barça només li faltava precisió i contundència per acabar les jugades, excel·lent en l'elaboració i erràtic en la rematada, malgrat l'interès de Luis Suárez.

Els xuts dels barcelonistes llepaven els pals, no agafaven porteria, mentre que l'Inter no parava de córrer cap a la seva àrea, lliurat a la seva sort, allunyat del marc de Ter Stegen. Els italians només trobaven aire de tant en tant per les bandes, coneixedors del caràcter ofensiu dels laterals del Barça. La febril afició va emmudir davant del futbol endreçat i profund dels jugadors de Valverde. Plovia a San Siro i s'encongia l'Inter.

Els canvis, decisius

Nainggolan no apareixia i, en canvi, Coutinho participava molt del joc. Hi ha pocs futbolistes més enèrgics i agressius que el belga, sant i senya del planter de Spalletti, mentre que el brasiler intimida amb el seu xut i la cadència de les seves passades, protagonista en un estadi que coneix bé pels seus temps de migcampista de l'Inter. El partit era tan net i viu, gairebé sense interrupcions, que l'àrbitre no va descomptar ni un segon quan el rellotge va arribar al minut 45.

Fins i tot quan va defallir momentàniament Dembélé, el Barça es va merèixer repetidament el gol, després d'aclaparar l'Inter i oferir una de les seves millors versions, molt meritòria si es té en compte l'absència de Messi. Passa que a Europa Luis Suárez té l'espiell desviat. L'uruguaià, excel·lent en el joc d'equip, no marca en camp aliè des del setembre del 2015 a Roma. Negat el 9, el Barça no tenia punteria, excel·lent a l'hora d'accelerar i frenar per treure l'Inter del camp.

Abans i després del descans, el millor va ser Handanovic. Icardi, mentrestant, era un anònim al camp del Barça. Els blaugrana dominaven el partit tant des de l'elaboració com amb les transicions, avalades pel desplegament de volants com Rakitic, desencertat davant del porter de l'equip milanès.

Acostumat a aguantar, fort físicament i tàcticament, l'equip de Spalletti selecciona les seves sortides, espera sempre una jugada episòdica, el gol de la victòria que coroni el seu exercici de supervivència, especialment manifest contra el Barça. Els italians no comptaven amb el factor sorpresa de Malcom, substitut de Dembélé, exhaust a San Siro. Valverde va apostar fort i Malcom va coronar amb l'esquerra l'excel·lent obra col·lectiva blaugrana i la passada exacta de Coutinho.

Malcom la va encertar només tocar la pilota i va empatar Icardi en el primer xut de l'Inter. No van necessitar més els italians per celebrar un empat com si fos el millor dels triomfs mentre els blaugrana es maleïen per la seva condició de perdonavides a Itàlia. No van poder amb l'Inter després de penar abans amb la Roma i temps enrere amb la Juve. A l'estupenda obra coral blaugrana només li va faltar un solista que marqués les diferències: potser amb Messi no hauria viscut l'Inter.