_
_
_
_

La inseguretat corroeix el Raval

Els furts, els robatoris, les estrebades i la droga deterioren el centre de Barcelona

Dos mossos de paisà detenen un jove al Raval.Vídeo: Gianluca Battista. Juan Barbosa

“De vegades costa saber si hi ha més furtadors o turistes”, fa broma un agent del grup de motoristes dels Mossos, conegut com a guilles. Estan apostats a la plaça més poderosa de Barcelona: la de Sant Jaume, amb la Generalitat a un costat i l'Ajuntament a l'altre. I d'allí es mouen per tot el districte de Ciutat Vella, el cor de la ciutat, marcat per la Rambla, El Raval i la Barceloneta. La nit d'un divendres qualsevol està sent tranquil·la. Però l'any, en general, ha estat dur, amb un increment del 19% de la criminalitat (146.447 fets penals).

Guilles, fures, lleons..., els àlies de diverses unitats de la policia catalana, controlen la nit per intentar evitar el delicte esttrella: el furt, robatori que es comet sense força ni violència. Són el 64% de les estadístiques de criminalitat de Barcelona, i pugen al 78% quan es tracta només de Ciutat Vella, la zona més visitada de la ciutat amb més turistes d'Espanya.

Furten menors, joves, adults; espanyols, marroquins, romanesos; homes majoritàriament, però també alguna dona... I ho fan amb totes les tècniques possibles: el ronaldhino, la falsa taca, la pinça perfecta del carterista a la bossa o la butxaca... També l'estirada pura i dura, que es converteix en un robatori violent (19% més), el forcejament pel Rolex, o el robatori per la dosi, que també ha augmentat al Raval pels narcopisos: habitatges ocupats on comprar heroïna, punxar-se una petita dosi, esperar unes hores, i punxar-se de nou.

“Com The walking dead, il·lustren fonts policials, en referència a la popular sèrie de l'apocalipsi zombi, sobre els heroïnòmans que s'han convertit en part del paisatge d'alguns carrers del Raval. Dilluns passat, els Mossos van desarticular 26 d'aquests habitatges, però encara en queda una dotzena. Els drogodependents poden cometre part dels 86.000 furts d'aquest any, o dels 4.396 robatoris amb violència, però la seva perillositat és relativa, asseguren aquestes mateixes fonts, perquè molts d'ells amb prou feines poden mantenir-se dempeus.

Aurora González té 68 anys i recorda quan participava a les manifestacions dels anys vuitanta contra les drogues: “No fa gaire aquest barri era tranquil, però ara és una passada”, lamenta. Mustafá Asrih, educador social i advocat, va veure com per fi els Mossos van entrar al narcopis que els martiritzava: “Era l'únic narcopis en actiu i els clients s'amuntegaven per comprar. Porto des del 2006 al Raval i la situació ha empitjorat, la criminalitat està molt ben organitzada”,

A mitjanit, algun dels heroïnòmans recorre la Rambla, demanant la bona voluntat dels turistes, molts d'ells borratxos, que circulen per la ciutat. Són les principals víctimes, de dia i de nit, dels lladres. També les prostitutes intenten treure profit d'ells. El grup de fures, la unitat de delinqüència urbana de Mossos que treballa de paisà, no els treuen l'ull mentre s'apropen a un turista visiblement perjudicat per l'alcohol. “Cardar? Blowjob?”, murmuren. Si a més allarga la mà a la seva cartera, ells intervenen. Però no és el cas.

També persegueixen amb la mirada els punters: els qui ofereixen portar els turistes a un club cannàbic, cosa que està prohibida. Un d'ells comet la matusseria d'oferir-li-ho a un dels fures, que el deixa marxar després d'identificar-lo. El grup es mou pels diversos “punts negres” de la zona, definits per la policia com els llocs on es concentren delictes (furts, estirades, baralles...) i sensació d'inseguretat. El Raval és un punt negre en si mateix, admeten fonts policials.

Camí d'un d'ells, un noi arrenca a la carrera en veure els agents voltar la cantonada. Aguanta la fugida més de 800 metres, fent-los panteixar. “M'ha faltat una bicicleta”, diu, fent borma, el cap el grup. Al final l'han detingut. El jove portava dos mòbils robats.

Els rellotgers reaccionen molt millor quan els paren. És la nova moda entre els lladres: robar rellotges de luxe del canell del turista. El grup de quatre assumeix la identificació policial com un tràmit més. Els Mossos els atribueixen el repunt dels robatoris violents al carrer.

El robatori ‘francès’

Abans, expliquen fonts policials, era una modalitat poc comuna, que practicaven francesos que es traslladaven expressament a Barcelona. “Ara tots s'han sumat al carro, i no saben distingir, i de vegades roben rellotges de sis euros”, indiquen. Només un dels quatre rellotgers té antecedents.

No és l'habitual. Els Mossos treballen amb els multireincidents, carteristes, furtadors, que coneixen perfectament la llei i acumulen desenes de detencions. “Paguen les multes, no es resisteixen quan els identifiques, si acumulen penes que els poden enviar a la presó, se'n van”, indiquen fonts policials. El sistema judicial està saturat, i la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, adverteix que si no els donen un jutjat més per a judicis ràpids de furts, en breu començaran a prescriure (ho fan al cap d'un any).

I això seria un missatge perillós per als carteristes, que ja campen a pler. “Entren amb els grups, es passegen entre les taules i en un moment han robat als clients. A tothom que entra, l'avisem que ha d'anar amb compte amb la seva bossa”, explica Mireia Bardís, dependenta de la pastisseria Escribà. Mohammed Hafid, propietari del restaurant La palmera del desert, recorda el dia en el qual el seu cuiner va ser agredit amb un matxet.

“Si a l'Ajuntament li interessés, acabaria amb això ràpid, amb la policia patrullant constantment”, opina Moon, propietari del restaurant Tandoori Nights, del carrer Carretes. En aquest carrer, al setembre, un veí va filmar una agressió amb un matxet entre dos homes. “Era una qüestió de drogues entre ells”, expliquen fonts policials.

Abans d'acabar la nit, els fures passen pel front marítim. Els turistes fan cua a les discoteques. Els agents, que des de dijous passat patrullen en un nou dispositiu —Ubic— que busca saturar la ciutat, amb policies de paisà i uniformat, veuen des de lluny quatre joves sospitosos. Els miren, esperen, però no estan fent res. Quan el cotxe enfila de nou la Rambla, entra l'avís per ràdio: una estirada a la zona. No han arribat a temps.

El problema dels menors immigrants

Poc abans de mitjanit, un grup de Menors No Acompanyats s'han presentat a la comissaria de Ciutat Vella. No tenen on passar la nit. “És habitual, venen aquí”, explica el sotscap de la comissaria, l'inspector de Mossos Miquel Hernández, que entaula una conversa amb ells. Són del Marroc i Algèria, li expliquen a l'inspector, que els pregunta diverses vegades si inhalen cola. Tots responen a la vegada que no. “Això espero”, els diu. “Si tens ganes d'estudiar i treballar, tires endavant. Si no, te'n vas a robar”, li respon Ayoub, un dels menors que està a la comissaria, posant-se el pijama. Les xifres dels Mossos apunten a un significatiu repunt de les detencions entre els joves marroquins, d'entre 16 i 19 anys, en el que portem d'any.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_