“Si Torra tingués certa ètica democràtica, hauria de dimitir”

José Rosiñol (Barcelona, 1970), president de Societat Civil Catalana, l'entitat contrària a la independència, creu que el president de la Generalitat, Quim Torra, hauria de dimitir.

Pregunta. Diu que el procés ha mort però que el conflicte persisteix. A què es refereix?

Resposta. Ens referim a com s'entenia fa un any. Semblava que es podia provocar institucionalment una ruptura indolora i sense conseqüències. No va anar així. L’Estat de Dret ha funcionat i el pitjor del procés ha estat la fractura social enorme que ha deixat. Els catalans estem dividits en dues meitats gairebé perfectes. I ara Torra segueix amb una retòrica molt inflamada. Va fer crides dient “pressioneu, pressioneu” als CDR [Comitès de Defensa de la República] que vam veure que van significar l’assalt al Parlament. Però ni Torra ni [Roger] Torrent [president del Parlament] han vulnerat la llei. El pitjor és que hi ha certs grupuscles que actuen intentant actuar imposant la violència.

P. Demanen noves eleccions, però el seu resultat tampoc garanteix una sortida del bloqueig.

R. No ho diem perquè sorgeixi una majoria X o Y, és per normalitzar la situació. Necessitem un Govern que governi, que compleixi el principi de representació i que el president no actuï com un agitador. Ha de representar a tots i no només el 47% de la població, perquè si no a la resta ens converteix en invisibles. Torra està deslegitimat per ser president. Va encoratjar els CDR quan s'ha demostrat que usen la violència per imposar el seu criteri. És un símptoma de la descomposició de la democràcia. Si tingués cert grau d'ètica democràtica, hauria d'haver dimitit.

P. Donaria suport a una moció de censura d’Inés Arrimadas encara que fos instrumental? Ella no ho vol perquè no la pot guanyar.

R. No em pronunciaré, però l'obligació dels partits és trobar solucions. Estarem d'acord si és una moció o eleccions. Si Catalunya és ingovernable amb la pèrdua de la majoria independentista? El Parlament ha estat tancat tres mesos. Estem tan acostumats a la gravetat de la situació que sembla que no ho sigui.

P. Creu que a Catalunya hi ha un escenari de violència?

R. No he dit això. Dic que hi ha episodis com el de l'homenatge a Cervantes, el del Parlament o la vaga de país, del 3 d'octubre del 2017. I passen reiteradament coses com els actes a la Universitat Autònoma o com la manifestació Hablemos español, que va haver de canviar el seu recorregut perquè els CDR van ocupar la plaça de Sant Jaume. És greu. Aquest 1-O va haver-hi 32 policies ferits.

P. Fa un any vostès van convocar una multitudinària manifestació del constitucionalisme. Per què no n’han fet una altra?

R. No és casualitat que com a responsable de Societat Civil no hagi convocat cap manifestació. No volem tensionar els carrers ni l'espai públic. Ho vam fer el 8 i el 29 d'octubre del 2017 per la conculcació de drets. Només ho repetirem si torna a passar. No hem d'atiar la tensió ni mobilitzar-nos perquè sí. La nostra obligació és no contribuir al clima d'enfrontament.

P. És partidari que es retirin llaços grocs a la via pública en suport als presos com va fer Albert Rivera?

R. Entenc que pot haver-hi gent que n’estigui farta. Jo no n’he tret cap. Però l'espai públic és de tots.

P. El constitucionalisme segueix sense tenir una estratègia comuna a Catalunya. Per què es va mostrar desunit el 12 d'octubre?

R. No ho crec. Aquest dia es commemora el dia de la Hispanitat i no és un acte reivindicatiu. Fa un any va passar el mateix. El 12 no van ser-hi tots els partits constitucionalistes, però el 8 i el 29, sí.

P. Què li sembla la proposta de Pedro Sánchez d'un nou Estatut? Per aprovar-lo es necessitarien dos terços del Parlament i està molt lluny d'això.

R. El primer pas inequívoc és que tots els actors entenguin que en democràcia tot es pot parlar però dins de la llei. És condició sine qua non. De vegades avancem passos. I el primer, i ho dic amb tota la ironia del món, el va dir algú molt afí a nosaltres, com és Gabriel Rufián: “Cal punxar la bombolla màgica de l'independentisme”. Doncs que algú tingui el valor i el coratge de fer-ho.

P. És a dir, deixar clar que Catalunya segueix sent una comunitat autònoma? La CUP ho diu.

R. Encara que la CUP ho digui per raons oposades, en això estem d'acord. Benvinguda la CUP. És tornar al món de la realitat, més dura del que sembla.

P. Pot haver-hi normalitat amb polítics a la presó?

R. Cal que sigui així. Són coses paral·leles. Si jo hagués fet alguna cosa semblant, tindria les mateixes conseqüències. Tots estem subjectes a la llei. Que el PSC creu que la presó és desproporcionada? Si algú ho opina, que sigui per a tots els presos, que promoguin un canvi legislatiu al Congrés.

P. Què li sembla que Iglesias anés a veure Junqueras?

R. Vivim en la política-espectacle. A què hi va anar? A fer-se una foto? Estem fins i tot instrumentalitzant el sofriment de les persones. Vivim la política espectacle. S'obre el Parlament i el primer que fan és reprovar el Rei. Va ser extemporani. Sembla una cambra de propaganda per aconseguir titulars. A ERC li vaig a regalar un manual de ciència política sobre la separació de poders.

P. Societat Civil va apadrinar Manuel Valls, alcaldable per Barcelona. Li donaran suport en la campanya?

R. És un element disruptiu, però no farem campanya per cap candidat. El vaig trucar perquè vingués a un acte perquè vaig pensar que, com a exprimer ministre de França, tenia un relat europeista molt potent. No és només un problema entre catalans i la resta d'espanyols o entre catalans afectant el conjunt d’Espanya. És un problema europeu. Valls ho diu i comparteixo la seva visió. La narrativa subjacent en el procés és molt semblant a la del Brexit.