_
_
_
_

Un processat pels atemptats de Barcelona i Cambrils condemna els atacs

Driss Oukabir afirma que ell no té “res a veure amb l'islam”

Homenatge a la Rambla a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
Homenatge a la Rambla a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils.David Ramos (Getty Images)

Driss Oukabir, un dels tres processats pels atemptats gihadistes del 17 i 18 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils (Baix Camp), en què van morir 16 persones i 180 van resultar ferides —entre lesionats físics i seqüeles psíquiques—, ha condemnat aquest dijous els atacs davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu. Oukabir, germà de Moussa, un dels cinc membres del comando terrorista que va ser abatut a trets pels Mossos, va ser la persona que va llogar la furgoneta Fiat Talent amb la qual el jove Younes Abouyaaquoub va atropellar mortalment 14 persones a la Rambla de la capital catalana.

En la seva declaració indagatòria —tràmit en què es notifica l'ordre de processament—, que s'ha fet per videoconferència des de la presó, Oukabir ha rebutjat qualsevol vinculació amb idees islamistes i encara menys amb la xarxa terrorista de l'Estat Islàmic. "No n'he tingut mai, soc drogodependent i no soc ni creient, ni tinc res a veure amb el Daeix o aquesta visió de l'islam", ha manifestat, segons fonts jurídiques presents en la declaració.

La seva vinculació amb els atacs d'agost del 2017 va ser "per motius familiars", segons la seva declaració. "Tot va ser pel meu germà", ha dit Oukabir, que ha recordat que després d'assabentar-se de l'atemptat amb la furgoneta que ell havia llogat, es va presentar voluntàriament a la comissaria dels Mossos de Ripoll. Segons ell, quan es va entregar, els policies el van apuntar amb una escopeta i li van començar a pegar abans de portar-lo als calabossos.

Mohamed Houli, únic supervivent en la deflagració de la casa d'Alcanar (Montsià), en la qual la cèl·lula terrorista preparava centenars de quilos d'explosius que pensava carregar a les furgonetes llogades, també ha declarat aquest dijous davant d'Andreu. Aquest processat ha llegit un paper en què diu que ha col·laborat des del primer moment aportant dades a la causa, i que no ha format part "de res ni tenia coneixement de tot el que estava passant".

"No sé ni sabia res sobre el que va passar a la Rambla i a Cambrils", afirma Houli, unes accions que es van produir quan s'estava recuperant a l'hospital de les ferides de l'explosió d'Alcanar. En aquest document, Houli diu que el que va fer va ser "perquè em van amenaçar a mi i a la meva família, per por del que els poguessin fer", afirmen fonts jurídiques.

Said ben Iazza, el tercer dels processats per integració en organització terrorista, fabricació, tinència i dipòsit d'explosius i delicte d'estralls en grau de temptativa, es va acollir al seu dret a no declarar.

L'ordre de processament, emesa dimecres de la setmana passada, relata com l'endemà de l'explosió a la casa d'Alcanar un dels terroristes, Younes Abouyaaqoub, va atropellar a les 16.50 del 17 d'agost una gran quantitat de vianants que passejaven per la Rambla. La furgoneta utilitzada pel terrorista havia estat llogada pel processat Driss Oukabir. El vehicle es va incorporar a la Rambla, centre neuràlgic de la ciutat i concorregut per grans aglomeracions de persones; ho va fer a gran velocitat i en zig-zag, pel passeig central.

Com a conseqüència de l'atropellament van morir 14 persones i 128 van resultar ferides amb lesions de caràcter físic, a més de moltes altres persones que van patir diverses alteracions de salut. Posteriorment, Abouyaaqoub va assassinar un altre ciutadà per robar-li el cotxe i fugir. Aquest membre de la cèl·lula va morir quatre dies després, tirotejat pels Mossos.

A la una de la matinada del 18 d'agost, els altres cinc terroristes fugits de l'atemptat de la Rambla, van envair amb un vehicle el passeig marítim de Cambrils i van provocar la mort d'una altra dona i ferides a 12 persones. Els terroristes finalment també van ser abatuts pels Mossos. La vida de cadascun d'ells, explica el jutge en el seu escrit, tenia l'objectiu comú “de cometre atemptats contra els considerats “els seus enemics”, és a dir, "el món occidental”.

El delicte d'integració en organització terrorista preveu una pena d'entre 6 i 14 anys de presó. El de fabricació i tinència d'explosius, d'entre 8 i 15 anys, i el d'estralls en grau de temptativa, de 10 a 15 anys. El delicte de col·laboració amb organització terrorista està sancionat amb penes que oscil·len dels 5 als 10 anys de presó.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_