El 166 de Doctor Trueta: desnonament d’una dona de 75 anys

La història del número 166 del carrer Doctor Trueta, al Poblenou de Barcelona, no és nova en una ciutat que suporta cada dia una desena de desnonaments a causa de l'especulació immobiliària. Aquest edifici vell, situat al costat del cementiri, es va destinar en el seu moment a famílies humils. Aquestes famílies són avui un obstacle per als propietaris, que volen convertir aquests pisos en habitatges de luxe a uns metres de la platja. 

Aquest dijous ha estat el torn de l'Amalia, de 75 anys. En fa 40 que viu al Poblenou i 20 que resideix a l'entresol d'aquest immoble de Doctor Trueta. Com la resta de veïns, l'Amàlia tenia un acord amb la propietària de l'edifici pel qual li renovaven, cada cinc anys, un contracte de lloguer que permetia a la inquilina viure a l'habitatge a canvi de poc més de 500 euros al mes. L'últim d'aquests contractes va expirar al febrer.

L'Amalia cobra una petita pensió i, gràcies a una ajuda de l'Ajuntament, abonava regularment la mensualitat. Després de 20 anys pensava que acabaria els seus dies en aquest pis. Però la història del 166 de Doctor Trueta li tenia reservat un gir. La propietària de l'edifici va morir i els hereus tenien altres plans que no passaven per mantenir l'Amalia al pis. Ni ella ni la resta de llogaters, a qui se'ls acaba el contracte de lloguer aquests propers mesos.

Poques setmanes abans que expirés el contracte, va arribar un burofax a l'entresol de l'Amalia. Els nous propietaris li comunicaven que no renovaven el contracte de lloguer a una persona gran que viu sola. L'Amalia no hi podia fer res, ja que ni tan sols volien que pagués. La volien fora de l'immoble. Però no va marxar i els propietaris van iniciar la via judicial.

Protesta veïnal

“Mai m'hauria arribat a pensar que hauria de deixar casa meva”, assegurava aquest dijous al matí entre llàgrimes, minuts abans que arribés la comitiva judicial per desnonar-la. Però l'Amalia no estava sola i 70 veïns convocats per la Comissió d'Habitatge de Poblenou i de la plataforma Ens Plantem s'havien concentrat per intentar evitar el desnonament. L'Amalia té concedit un pis de lloguer social però la llista d'espera és de més d'un any. Si es feia efectiu el desnonament, l'Amalia es quedava al carrer.

Isabel Vázquez, de la plataforma Ens Plantem, assegurava que era una injustícia que obliguessin l'Amalia a deixar casa seva: “És una dona gran que no s'ha negat mai a pagar. No hauria de marxar del pis però, si ho ha de fer, demanem que la propietat esperi fins que se li lliuri un immoble de lloguer social que ja té concedit”.

La comitiva judicial va considerar que era impossible dur a terme el desnonament atesa la quantitat de veïns que hi havia a la porta. La història del 166 del carrer Doctor Trueta encara continua. L'Amalia continuarà vivint almenys unes setmanes més al modest pis al costat del cementiri pel qual ha pagat cada mes de lloguer durant dues dècades. La nova ordre de desnonament arribarà d'aquí a uns dies.