Neix a Barcelona una plataforma que exigeix l’abolició de la prostitució
Entre els integrants hi ha l’exfiscal Villarejo o la directora de cinema Bollain, que demanen la il·legalització del sindicat de prostitutes OTRAS
Un centenar de juristes, acadèmics, intel·lectuals, escriptors, artistes i exprostitutes han signat un manifest conjunt a Barcelona en què exigeixen l’abolició de la prostitució a Espanya. Els sotasignats s’han constituït en la Plataforma pel dret a no ser prostituïdes, i neixen després que el sindicat de treballadores sexuals (OTRAS) continuï en la seva obstinació de constituir-se i intentar esquivar en els tribunals el veto anunciat del govern de Pedro Sánchez.
“Cada any, milions de dones i nenes són objecte de tràfic amb finalitat d’explotació sexual, de manera que s’alimenta el comerç més infame i profitós del planeta. Avui, la indústria del sexe representa volums de negoci equiparables al tràfic d’armes o a la indústria petroliera. Espanya i, singularment, Catalunya, són llocs de trànsit i de destinació per a moltes d’aquestes dones que, coaccionades per les màfies proxenetes, empeses per la pobresa, víctimes de violències familiars o d’un itinerari vital caòtic, es veuen abocades al món de la prostitució”, indica el manifest.
El text denuncia: “Estem fartes d’escoltar que no hem de confondre tràfic i prostitució. Hi ha tràfic perquè hi ha prostitució. I perquè, lluny d’aparèixer com una seductora oportunitat professional per a les dones, la demanda d’aquest mercat en expansió contínua només es pot satisfer mitjançant la violència i l’engany”. El manifest rebutja “les discussions tramposes sobre una prostitució forçosa —que caldria perseguir— i una altra de voluntària, susceptible de ser regularitzada” i aclareix que la prostitució es nodreix de “dones pobres procedents de regions econòmicament deprimides i, amb freqüència, pertanyents a minories ètniques”.
Les sotasignades —entre les quals hi ha la directora de cinema Iciar Bollain, la filòsofa Victoria Camps, l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, l’exdiputat de Catalunya Sí que es Pot Lluís Rabell o l’exdirectora de l’Institut de la Dona Marina Subirats— consideren que l’abolició no pot esperar més temps. “Es tracta de decidir si considerem legítim perpetuar un privilegi ancestral dels homes que els permet accedir, mitjançant els diners, al cos de les dones”, denuncien. “Volem posar fi a aquesta contesa devastadora i instaurar una autèntica pau de les dones, tal com van reclamar fa anys les feministes dels països nòrdics, que van denunciar la prostitució com una esclavitud moderna i una violència estructural contra les dones”, conclouen.
El manifest reclama programes educatius que promoguin la formació en igualtat, el “combat” contra el proxenetisme, la potenciació de programes perquè les dones puguin abandonar la situació de prostitució i la “penalització de la compra de serveis sexuals”. En definitiva, exigeixen que Espanya aposti per una “societat lliure de tràfic i prostitució”.
Sylviane Dahan Sellem, la fundadora de la plataforma, ha argumentat en la roda de premsa de presentació de la iniciativa a la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona: “Com que la prostitució no és una professió, no pot es pot sindicalitzar. Si hi ha un sindicat com OTRAS, es pot fer pensar a la dona que està a l’atur que hi ha una manera d’entrar al mercat laboral que és la prostitució”.
A la sala hi havia les fundadores del sindicat que han intentat contradir Dahan però no els ho han permès al·legant que no era “el lloc”. Les activistes abolicionistes han conclòs: “La prostitució és un problema de classe i amb un sindicat es perverteix el concepte de treball, ja que la prostitució és esclavitud”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.