La crisi dels menors sense papers posa a prova la capacitat d’acollida

Malgrat l’impuls ciutadà de la gran manifestació del 2017 a favor de l’acolliment de refugiats, les institucions no han pogut fer front a l’arribada massiva dels darrers mesos dels menors estrangers no acompanyats (MENA), la qual ha augmentat de manera constant i exponencial i ha fet insuficients els esforços de l’Administració catalana, que no ha pogut crear places d’acolliment al mateix ritme que es generava la demanda. Entitats i experts consideren que cal una revisió completa del sistema de protecció a la infància per afrontar amb garanties aquests moviments migratoris.

La dels MENA és una realitat molt diferent a la dels refugiats, destinataris principals de la protesta del 2017 que portava el lema “Volem acollir”, i també són diferents les seves necessitats. Els menors migrants que arriben sense referents familiars necessiten un sistema de protecció més complex: acolliment, treball psicològic, resposta educativa i tutorització fins que siguin majors d’edat. Per a això, calen centres d’acolliment que compleixin amb les ràtios, i recursos i educadors especialitzats. “Amb tot, refugiats i MENA, tot es redueix a situacions d’injustícia global”, resumeix Ruben Wagensberg, l’impulsor de la campanya “Casa nostra, casa vostra” i diputat per ERC.

L’arribada massiva de menors aquest any ha impossibilitat que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), responsable per llei de la protecció dels menors al territori, pugui dur a terme aquestes tasques amb els estàndards esperats de qualitat, tal com ha denunciat el Síndic de Greuges en el seu darrer informe. Fins a mitjan setembre havien arribat a Catalunya 2.156 adolescents, més que en tot l’any passat (uns 1.500). El col·lapse del sistema de protecció ha deixat les imatges de menors dormint en comissaries, albergs o hotels en espera que es creessin noves places, la qual cosa ha portat a la Fiscalia a investigar la Generalitat.

“El problema de l’Administració, tot i que s’han fet grans esforços, ha estat veure-ho com una emergència, ja que és obvi que si ho veus així treballaràs com en una emergència, a poques hores vista. Cal entendre-ho com una situació estructural, per tenir una maquinària que et permeti aguantar, i per treballar les causes a l’origen”, sentencia Wagensberg. En aquest sentit, considera que l’Administració s’hauria d’haver preparat abans, i que la revisió del sistema l’ha de liderar el Departament d’Afers Socials, però s’hi han d’afegir totes les conselleries i estendre l’esforç a l’Estat i a Europa.

Ricard Zapata, professor de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, considera prioritari el fet de dirimir responsabilitats sobre els joves. La majoria dels adolescents provenen del Marroc i passen per altres comunitats abans d’arribar a Catalunya. “Què ha passat abans que arribessin aquí? No s’han detectat? Qui es fa responsable d’aquests nois? Tot gira al voltant d’aquesta pregunta”, afirma Zapata. El Govern ha anunciat que treballaran per reprendre el programa Catalunya-Magreb per treballar a l’origen i en col·laboració amb el Marroc, un programa que es va suprimir amb les retallades del 2011. “Amb tot, s’ha avançat molt: aquest tema abans el gestionava Justícia, fins que va començar a coordinar-lo Afers Socials. S’han fet coses bé, però l’emergència està deixant a la llum els dèficits, especialment la col·laboració entre les institucions”, afegeix el professor.

Les entitats privades, que gestionen el 80% dels centres d’acolliment, també recorden que aquest fenomen migratori no és nou, i que en certa mesura es podria haver previst. “El que era imprevisible era aquest creixement exponencial”, expliquen a la Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència. L’augment de les arribades ha posat en dificultats els recursos disponibles. “La Generalitat ha anat obrint centres sobre la marxa, i en molts casos l’esforç econòmic l’han avançat les mateixes entitats, ja que es dobla el servei amb pràcticament els mateixos recursos”, explica Laura Pinyol, portaveu de la FEDAIA.