Mor Montserrat Caballé als 85 anys

Montserrat Caballé, una de les sopranos més grans del segle XX, ha mort la matinada d'aquest dissabte als 85 anys a l'hospital Sant Pau de Barcelona, han informat fonts hospitalàries. La soprano es trobava ingressada des de mitjans de setembre en aquest centre hospitalari per un problema de vesícula. El funeral de l'artista, de veu prodigiosa, se celebrarà dilluns al migdia en el tanatori dels Corts, mentre que la vetlla serà aquest diumenge a partir de les dues de la tarda en el mateix tanatori, segons fonts funeràries.

La soprano, que va debutar professionalment el 1956 i es va retirar fa uns anys, va oferir més de 4.000 actuacions en aquest temps i era una de les últimes grans dives de l'òpera. No obstant això, tal com explicava ella mateixa en una entrevista el 2014, Caballé rebutjava aquest apel·latiu: “No em considero una llegenda de l'òpera, ni tampoc l'última diva, com de vegades escriuen els periodistes. Cada època té els seus divos i en el meu cas l'única cosa que he fet és fer bé el meu treball, tan bé com sigui possible, al més alt nivell”.

Dona propera, de gran humanitat i que sempre va demostrar un particular sentit de l'humor, va iniciar el seu regnat el 1962 en al Gran Teatre del Liceu amb Arabella i va començar a forjar el seu mite quan el 20 d'abril del 1965 va haver de substituir en el Carnegie Vestíbul de Nova York a una indisposada Marilyn Horne, recordant-se des de llavors la seva interpretació de Lucrecia Borgia. 

The New York Times va arribar a ressaltar que Montserrat Caballé era posseïdora d'una veu combinació entre les llegendàries Maria Callas i Renata Tebaldi. De la seva veu s'ha destacat que era plena, potent i bella, que estava dotada de nitidesa, puresa o suavitat, i que el seu timbre era iridescent.

En la seva prolífica trajectòria, res se li va resistir i tant va interpretar Così fan tutte, de Mozart, com a Norma o I puritani, de Bellini, com el repertori deVerdi o les protagonistes d'Isolda i Sieglinde, de Wagner. Tosca, La Bohème, Madame Butterfly i Turandot, el quartet de Puccini, també van formar part d'un repertori que aconseguia prop de 90 personatges.

Al llarg de la seva carrera, Caballé va compartir escenari amb tots els grans artistes, encara que reconeixia que va tenir una química especial amb tres d'ells: Pavarotti, Plácido Domingo i Josep Carreras. “Quan cantava Manon Lescaut amb Plácido Domingo, que estava meravellós, ell em deia que descobria un nou món cantant amb mi i a mi em succeïa el mateix. Amb Josep Carreras he tingut una relació molt especial, ens quedàvem embaladits escoltant-nos mútuament. I amb Luciano Pavarotti, és que era com un pare”.

La versatilitat de Caballé va anar un pas més enllà el 1988 quan va gravar amb Freddy Mercury l'àlbum Barcelona. La cançó amb el mateix títol es va convertir en l'himne dels Jocs Olímpics de 1992. "Per al món de l'òpera va ser una revolució, una autèntica revolució", reconeixia la soprano uns anys més tard.

El 2012, la cantant va ser intervinguda en la clínica Teknon d'una fractura d'húmer dret, lesió que es va produir durant un viatge a Rússia després de caure a terra com a conseqüència d'un ictus lleu.

Tres anys després, al desembre del 2015, va acceptar la pena de sis mesos de presó per defraudar mig milió d'euros a Hisenda el 2010. Caballé va ratificar el pacte amb la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en unes declaracions que, per motius de salut, va realitzar des de casa seva i a través de videoconferència. Per no complir la condemna la cantant va haver de pagar de multa 240.000 euros. Caballé va admetre que, el 2010, va figurar com a resident a Andorra per pagar menys impostos a pesar que vivia, en realitat, a Barcelona.