Dickens digué

En el moment en què la lectura esdevingué un acte privat, una qüestió silenciosa i mental, es va distanciar de la lectura pública, en veu alta, i va generar tota una nova manera d’enfrontar-se amb la textualitat. Talment com passà amb la música en el moment en què hom fou capaç d’anotar-la, que s’hi evidenciaren unes sintaxis internes i es donà peu a formes d’estructuració més complexes.

Sembla que la introspecció i la intimitat amb el text tingui, per a alguns, un valor més alt que la transmissió oral de la literatura. Certament, la lectura interior permet una forma d’estudi i d’aprofundiment més detallat i concret, però l’audició facilita la comprensió d’una poètica intuïtiva i espontània, molt musical, contundent i efímera. Només són dues maneres diferents d’aproximar el públic al contingut: lectura directa o lectura mediata.

La feina del lector-intèrpret, doncs, com en el cas de la música, és la de ser capaç de traslladar àgilment els sentits que ell ha copsat en la peça.

Charles Dickens, per exemple, que era un grandíssim narrador a nivell escrit, també ho era a nivell oral. Tenia una qualitat natural per a la interpretació i el seu instint narratiu l’hi duia. Amb sis anys va escriure la seva primera obra de teatre i va organitzar i dirigir la quitxalla del veïnat per representar-la.

Era tan conscient de la diferència entre lectura privada i pública que ell mateix adaptava els seus textos per poder-los performar tenint en compte les necessitats del mitjà parlat.

Quan representava l’escena del judici de Pickwick o l’assassinat de Nancy (la dolça amiga d’Oliver Twist) en mans del criminal Sikes, que eren dues perles del seu repertori, en feia una versió reduint el nombre de personatges (els feia tots ell sol) i obviant algunes situacions per poder anar al quid de la qüestió, a la riallada o a l’horror.

Les seves lectures públiques tingueren tan bona acceptació que l’any 1842 van contractar-lo per anar a fer les Amèriques. I encara hi tornà l’any 1867 a fer una nova gira.

Després d’aquest segon viatge, en tornar a Anglaterra li oferiren un contracte esplèndid per fer cent funcions al Regne Unit. A més de ser un dels escriptors més estimats pel públic, era una estrella dels escenaris!

La salut, però, no va acompanyar Dickens, que va haver de cancel·lar les actuacions previstes; però, amb un últim esforç, va decidir d’oferir una dotzena de lectures per acomiadar-se dels escenaris, i el 15 de març de 1870 va fer el seu darrer recital, al Saint James’s Hall de Londres.

El va cloure amb aquestes paraules: “Des d’aquests llums tan cridaners, m’esvaneixo per sempre més, amb un sincer, agraït, respectuós i afectuós adeu-siau”.

Tres mesos més tard, va morir.