L’independentisme signa una pau fràgil fins a la sentència del procés

L'independentisme va escenificar aquest divendres al Palau de la Generalitat la signatura d'una pau molt fràgil i van prometre que duraria, com a mínim, fins que es dicti sentència contra els líders del procés. El president català, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, van culpar la justícia espanyola i especialment el Tribunal Suprem de la crisi política que viuen Junts per Catalunya i Esquerra Republicana des de fa setmanes pels sis diputats suspesos pel jutge Pablo Llarena i que va tornar a bloquejar el Parlament dijous passat. El Govern aguanta de moment, però ha quedat molt afeblit.

L'executiu català va treure el cap abans-d'ahir a l'abisme en la pitjor crisi des de la seva formació, fa ara quatre mesos, però un acord in extremis va permetre evitar la caiguda. Torra i Aragonès van insistir en el missatge que s'havia esquivat la crisi i van comparèixer davant la premsa per mitigar l'espectacle que les dues formacions independentistes van oferir al Parlament i que va derivar en l'ajornament d'un ple, com ja va passar el 18 de juliol.

Malgrat l'escenificació d'aquest divendres, les diferències persisteixen i res indica que se solucionin, però Aragonès va assegurar que s'havien "conjurat" perquè no es repetissin aquests episodis. La cola que segellarà aquesta pau durant uns mesos serà el judici pel procés i la resposta a la sentència que doni des de la Generalitat.

La celebració d'eleccions al cap d'un any de les últimes sembla descartada per diversos motius: el debilitament del PDeCAT i Esquerra davant l'opinió pública per l'espectacle ofert dels últims dies; l'incert calendari electoral del 2019, amb unes eleccions municipals i europees al maig i un hipotètic avançament de les generals, i, sobretot, l'absència d'un missatge polític que permeti reemplaçar al del passat 21 de desembre. Carles Puigdemont va prometre llavors que tornaria si guanyava els comicis, cosa que no va succeir, i ERC no va consumar el sorpasso al PDeCAT.

Una sentència condemnatòria seria un argument electoral molt potent de l'independentisme per tornar a reclamar el vot als ciutadans i per això les contínues referències que fa el secessionisme en les últimes setmanes: que no acceptaran cap sentència que no sigui absolutòria, que és un judici polític a partir d'un relat construït amb proves falses i que el procés judicial és una "farsa", en expressió del president.

Ultimàtum a Sánchez

Torra va enumerar les accions concretes del seu govern, entre les quals va incloure l'ultimàtum al Govern de Pedro Sánchez, que finalitza al novembre si llavors l'Executiu central no ha presentat una proposta per reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya. "Hem posat data de caducitat al Govern de Pedro Sánchez", va proclamar Torra, qui va esgrimir més contundència verbal que Aragonès per afirmar que les institucions de l'Estat "no treuen el peu del pedal de la repressió" i va reiterar que no acceptarà "cap intromissió d'un jutge en la sobirania del Parlament".

Torra va recordar que la Cambra va rebutjar la suspensió dels sis diputats que va acordar el 9 de juliol el jutge Llarena, però va obviar Junts per Catalunya i Esquerra van votar també que "designarien" un diputat que exerciria els drets parlamentaris dels afectats. Oriol Junqueras i Raül Romeva van complir aquest tràmit, però els quatre diputats de Junts per Catalunya (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) es neguen a això i és d'on ve la crisi viscuda del secessionisme. No serà l'última, perquè les opinions són molt dispars. Així, el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà es va desmarcar aquest divendres de les veus que rebutgen una reforma de l'Estatut i va declarar a Catalunyaplural que si s'oferís un text de caràcter confederal "és possible que molts independentistes el votessin"