Un jutge de Madrid diu que els repartidors de Glovo no són falsos autònoms

Un jutjat de Madrid acaba de donar la primera victòria judicial a Espanya a les empreses digitals de repartiment a domicili en la seva pugna sobre la relació laboral que mantenen amb els seus treballadors. L'empresa catalana Glovo ha guanyat una sentència que no considera fals autònom un dels seus repartidors, en contra del que aquest al·legava. "No existeix relació laboral", assegura la resolució, que desestima la demanda d'acomiadament del rider (repartidor).

Fa només uns mesos un jutjat de València va determinar que un repartidor d'una altra d'aquestes plataformes digitals, Deliveroo, no era autònom sinó assalariat. És a dir, va qualificar els riders de falsos autònoms, coincidint així amb el criteri de la Inspecció de Treball, que en actes esteses a València i Madrid ha rebutjat el model de treball d'aquestes plataformes perquè es basen en l'ús d'autònoms que en realitat són assalariats. La Inspecció de Treball ja ha expedientat Deliveroo a València, Madrid i Barcelona i ha obligat la companyia a donar d'alta els riders, la qual cosa implica pagar multes milionàries –1,3 milions només a Barcelona– per cotitzacions impagades. Tant contra la sentència de València com contra la de Madrid es pot presentar un recurs.

La sentència de Madrid, la segona que es coneix sobre repartidors d'aquestes empreses, afirma que el treballador no té jornada ni horari, que és ell mateix qui decideix quan vol treballar i quan no, així com les comandes que vol repartir i la ruta que segueix quan fa el repartiment. També que les seves principals eines de treball (el telèfon mòbil i la moto) són propietat del treballador i que la seva retribució és variable i depèn directament de la quantitat d'encàrrecs que faci. A Glovo els clients abonen 2,75 euros per servei i el repartidor en rep 2,50.

"No consta la submissió a una estructura organitzativa", diu la sentència. Tots aquests elements són "contraris a les notes de subordinació, dependència, alienitat i percepció dels fruits per l'empresari que caracteritzen la relació laboral", conclou. Per tot això, segons el jutjat social número 39 de Madrid no es donen les característiques que defineixen una relació laboral, i sí les del règim de TRADE (treballador autònom econòmicament depenent, que factura més d'un 75% dels seus ingressos a un mateix client), que era el contracte que tenia signat el rider amb l'empresa.

Aquest treballador va presentar una demanda per acomiadament tàcit contra Glovo. Assegurava que la plataforma li havia deixat de donar feina i l'havia penalitzat després que faltés diversos dies perquè estava malalt. No obstant això, la sentència afirma que no s'ha provat aquest acomiadament. "L'actor va treballar els dies 24 i 25 d'aquell mateix mes, fent nou comandes cada dia, per la qual cosa no és cert que no li tornessin a donar comandes a conseqüència de la seva baixa per malaltia", assenyala la sentència. Després de la demanda per acomiadament tàcit, va presentar una altra per resolució de contracte i una altra per acomiadament explícit.

“Vaig començar a sentir que no tenia llibertat. Malgrat que en teoria no tenia cap relació laboral amb ells i era només un freelance, havia de treballar quan i com ells diguessin”, va explicar el treballador, Isaac Cuende, a EL PAÍS al juliol. Cuende va assegurar que va caure malalt i que després va tenir un accident amb la moto amb la qual feia els repartiments. En totes dues ocasions, el sistema informàtic de Glovo li va abaixar la puntuació, segons el seu relat, cosa que va repercutir negativament en el nombre d'hores que podia treballar.

Per Glovo, la resolució judicial "reforça" el model de negoci de la companyia, segons va destacar en una nota, en la qual recorda que fa uns dies que la justícia italiana també ha validat aquest tipus de relació laboral. La companyia ha recordat així mateix que el 2016 la Inspecció de Treball de Barcelona ha donat el vistiplau a la companyia.

La sentència es refereix al sistema de puntuació que manté la companyia i amb la qual es valora als riders. "No és un instrument de control o sanció de l'ocupador, ja que serveix per regular la preferència d'accés a comandes. El fet que s'acumulin més punts per prestar serveis en hores de més demanda no és una sanció, sinó un incentiu, i no s'ha de confondre un concepte amb l'altre", afirma.