El BCE rebaixa les seves previsions de creixement però manté els seus plans de retirada de compra d’actius

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit rebaixar aquest dijous les seves previsions de creixement econòmic d’aquest any per a la zona euro fins al 2%, una dècima menys que en les que va formular el juliol passat, i a l’1,8% el 2019 perquè hi haurà menys contribució de la demanda externa. Però el seu president, Mario Draghi, ha explicat que el Consell de Govern ha decidit mantenir els tipus d’interès sense variació al seu mínim històric del 0,00% —i del 0,40% negatiu en el cas de la facilitat de dipòsit— i els seus plans per reduir la compra d’actius de forma gradual a finals de desembre. Draghi ha alertat dels riscos que suposen les polítiques proteccionistes en creixement i ha minimitzat l’impacte a la zona euro de les crisis d’Argentina i Turquia.

El Consell de Govern, a més, espera que els tipus d’interès oficials del BCE es mantinguin en les franges actuals fins a l’estiu del 2019, com a mínim, “i, en qualsevol cas, durant el temps que calgui per assegurar que continuï la convergència sostinguda de la inflació cap a posicions inferiors, encara que properes, al 2% a mig termini”. També ha mantingut intactes les seves intencions de continuar reduint progressivament el seu pla de compra massiva de bons. El BCE “continuarà realitzant les compres netes d’actius en el marc del programa de compres d’actius (APP) al ritme actual de 30.000 milions d’euros mensuals fins al final d’aquest mes.

Després del setembre del 2018, el Consell de Govern reduirà el ritme mensual de les compres netes d’actius a 15.000 milions d’euros fins al final del desembre del 2018 i preveu que, sempre que les dades noves confirmin les perspectives d’inflació a mig termini, les compres netes cessaran a partir de llavors”. A partir d’aquest moment, Draghi ha afirmat que seguirà injectant liquiditat als mercats reinvertint el deute que venci “durant un període perllongat” i, en tot cas, “durant el temps que calgui” per mantenir “unes condicions de liquiditat favorables”.

Draghi ha assenyalat les tres incerteses que afronta l’economia europea en aquests moments: el “proteccionisme creixent”, que ha considerat com l’amenaça principal, la “volatilitat” als mercats financers i la “vulnerabilitat” de les economies emergents. Sobre aquest tema, Draghi ha considerat que aquesta debilitat no només es dona a Argentina i Turquia, sinó que és més general. No obstant això, ha insistit que els efectes que pot tenir sobre la zona euro són “limitats” i que el “contagi” és més probable en països amb uns fonaments més febles, és a dir, amb dèficits elevats o esvorancs en el seu saldo exterior. No obstant això, sí que ha admès que es poden donar exposicions “locals” a aquestes crisis, en referència a les participacions que tenen bancs europeus en aquests mercats.

Draghi també ha formulat una referència, tot i que indirecta, a Itàlia al final del seu discurs. El president del BCE ha afirmat que el compliment del Pacte d’Estabilitat i Creixement és “fonamental”, especialment en països amb un deute públic elevat”. En el torn de preguntes, s’ha referit al país directament. Ha afirmat que el BCE espera “fets”, per bé que ha admès que les “paraules” han causat cert “greuge”, en referència a la pujada de la primera de risc i al càstig als mercats financers. No obstant això, Draghi vol veure primer “l’esborrany dels comptes” italians per a l’any que ve, que, com ha recordat, tant el primer ministre, Giuseppe Conte, com els responsables de Finances i Exteriors s’han compromès a complir.