_
_
_
_

El costat correcte de la història

Els advocats estrangers dels dirigents independentistes prenen la paraula durant la Diada amb un dur discurs contra l'Estat espanyol

Cristian Segura
Escenari on s'han fet els parlaments de la manifestació.
Escenari on s'han fet els parlaments de la manifestació.Albert Garcia

Setena Diada independentista consecutiva, massiva i amb una coreografia fins i tot per fer caure d'esquena la selecció xinesa de gimnàstica rítmica. “Aquesta és la Diada més important des del 1714”, ha cridat des de l'escenari l'alemany Thomas Schulze, psiquiatre i representant d'un col·lectiu anomenat Foreign Friends of Catalonia. Schulze s'ha equivocat d'uns 170 anys: la Diada es va inventar com a símbol del nacionalisme català a finals del segle XIX. Un altre foreign friend del sobiranisme, Aamer Anwar, advocat de l'exconsellera d'Ensenyament Clara Ponsatí, ha assegurat que l'independentisme, construint un nou Estat-nació al segle XXI, “és al costat correcte de la història”. Anwar també ha exigit al president del govern central, Pedro Sánchez, que “alliberi els presos polítics”, un fet sorprenent tenint en compte que es tracta d'un advocat demanant saltar-se la separació de poders.

Anwar, que també és rector de la Universitat de Glasgow, ha aixecat la veu per deixar clara la seva opinió sobre Espanya: "El general Franco estaria orgullós de l'Espanya contemporània", “l'Estat espanyol actua com una dictadura feixista” i “exerceix el terrorisme d'Estat”. Ben Emerson, un altre advocat estrella i mediàtic, lletrat de Carles Puigdemont, ha dit que l'Estat demostra “actituds feixistes”. Emerson va assegurar el juliol passat que Catalunya seria independent en 18 mesos i aquest dimarts ha repetit que en breu veuria néixer un nou país.

Declaracions d'aquesta mena no tenen res a veure amb ser advocat de Puigdemont, són per animar el personal. Malgrat això, la gent ha començat a marxar cap a casa quan Emerson ha pres la paraula. Molts no s'han esperat que acabessin els discursos perquè la jornada ha estat llarga i els actes requerien un alt esforç d'interacció. Els assistents a la Diada d'enguany havien de crear una onada gegant que acabava ensorrant un mur. Schulze, el psiquiatre alemany, ha explicat que davant d'aquest mur se sentia com John Fitzgerald Kennedy davant el mur de Berlín. En aquest mur apareixien dibuixats tres enemics de la república catalana: l'article 155 de la Constitució, un rei d'espases amb una porra que representava Felip VI i un hàmster corrent en un roda. La roda del hàmster, segons l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'entitat organitzadora, simbolitza “el processisme i l'eterna esperança que l'Estat espanyol accepti i permeti un referèndum”. L'ANC deia d'aquesta manera que el procés no és un invent seu sinó del constitucionalisme, que seria com si Ferran Adrià descobrís que el pa amb tomàquet no és un invent català sinó dels manxecs.

Els tres dibuixos eren derruïts a partir de les consignes que un animador demanava que la massa repetís en diferents tons de veu i intensitat. Nens, pares i avis s'ho han passat pipa participant en les animacions. Curiosament, l'única il·lustració que no acabava de caure era la de la roda del hàmster. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat en una entrevista a TV3 que la manifestació havia estat històrica —no ha aclarit si ho era al nivell del psiquiatre Schulze— i que li donava forces per implementar la república. “M'ho dic a mi mateix: «Quim, tira endavant»”, ha explicat Torra. “Tracteu-nos com a adults”, ha demanat als polítics la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie. A vegades sembla un repte difícil.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_