Crítica i revolta en la programació de La Seca Espai Brossa

El setembre porta noves funcions a La Seca Espai Brossa, però si alguna cosa marcarà la temporada 2018-2019 i les següents és la seva desaparició tal com la coneixíem. L’Escenari Joan Brossa pren el seu lloc, però no només és un canvi de nom, sinó que amb la Fundació Joan Brossa passen a formar un centre cultural dedicat al poeta. El conjunt arquitectònic de La Seca donarà cabuda al projecte de totes dues entitats, que col·laboraran en sinergia per divulgar i preservar l'obra del creador.

La programació de la nova temporada pivotarà sobre "la crítica i la revolta, sobre el pensament, la reflexió i la denúncia", ha explicat el director de La Seca, Ferran Madico, "perquè en els moments polítics que vivim, Brossa i la seva visió crítica són més imprescindibles que mai. La funció del teatre és donar suport a l'impuls creatiu, però també incentivar i difondre les preocupacions de la societat i reflexionar sobre el que estem vivint".

Si en la temporada passada el focus va ser Socialització dels intergèneres escenics, el d'aquesta, fent un pas més i connectant amb l'any Brossa, és Eternament revoltats, amb l'objectiu de mostrar en escena "la convulsa realitat que estem vivint".

En aquesta nova etapa, el teatre seguirà potenciant la poesia escènica brossiana tot apostant per la performance, les arts parateatrals (especialment la màgia), la transversalitat dels gèneres i les noves dramatúrgies, i els joves creadors que connectin amb l'univers de Brossa i s'endinsin en la seva poètica.

Per guiar el públic i facilitar la seva elecció s'han creat tres itineraris que recorren tota la temporada: Mirada de dona, Emocions en escena i Memòria i revolta. A més, la programació està dividida en tres trimestres que el teatre ha titulat, respectivament, Tradició i crítica, Constel·lació Brossa i Nous llenguatges i escenes híbrides.

La temporada s’enceta el 5 de setembre amb Veus de Txernòbil, la creació col·lectiva de la Cia Potcuia a partir del text de Svetlana Aleksiévitx, una història colpidora que planteja com el desastre nuclear posa en dubte la nostra visió del món. El seu director, Joan Cusó, ha explicat que "portar aquesta història al teatre era complicadíssim, tant com voler representar la Segona Guerra Mundial en un escenari".

Per petició del públic, el teatre torna a programar dos espectacles: el clàssic shakespearià El somni d'una nit d'estiu, interpretat per la companyia Els Pirates Teatre i Blanca desvelada, de la companyia Aleteo.

La Seca, com explica el seu director, també dona suport "als grans creadors que s'arrisquen" i fan coses d'avantguarda que no tenen cabuda als grans teatres. Així, ha introduït Sergi Belbel, que entre el 7 de novembre i el 2 de desembre porta a aquest teatre la funció Mexicatas en què vuit actrius mexicanes "explicaran el seu exili per terres espanyoles".

El drama històric de Shakespeare Ricard III, dirigit per Raimon Molins i interpretat per la companyia Nomiart, es representarà del 15 de maig al 2 de juny emfatitzant l'aspecte més humà del seu protagonista per fer-lo encaixar en l'actualitat, en una versió que han definit com "dark i pop". Matria, de Carla Rovira tancarà la temporada el 30 de juny amb una funció molt buscada pel seu director perquè es tracta d’"una reflexió necessària". La directora defineix la història com un viatge d'amor, tot i que l'argument explica el procés d'investigació sobre familiars perduts durant la Guerra Civil.

La màgia continuarà sent present amb l'espectacle del mag Hausson i els "Dimarts Màgics”: un dimarts al mes actuaran diferents mags de gran prestigi internacional com ara Hide Kimoto Bizarro o Karl Hein.

Altres obres que es veuran al llarg de la temporada són Carola, de Q-Ars; Bollywood, Bombay, Barcelona, de Dúo Fàcil i Líquido Teatro; Roig Pèl-Boig, de Mimaia Teatre; Al sostre, de Nigel Planer; Maleïda tardor, de La Subterránea; Carinyo, de Pérez&Disla, Jan/a, de Projecte Ingenu; Solo per a Paquita, de Perlimplín; Tercets, de Joan Oliver; Judes traït, de Gerard Bidegain; L'esfondrament de la casa Usher, de Pablo Ley; Apocalypse Uploaded, de Laminimal Teatre; el cicle de teatre documental Verbatim i la producció pròpia de l’Escenari Joan Brossa Laberints de l'striptease.