El misteri d’Elena Ferrante arriba a Venècia

Era només una qüestió de temps. La saga napolitana que va signar la misteriosa Elena Ferrante tenia tots els ingredients de convertir-se en una sèrie televisiva d'èxit: dos personatges pels quals una infinitud de lectors ja han demostrat la seva devoció, un llarg arc temporal que ens transporta de la primera infantesa a l'edat madura, la història contemporània d'Itàlia com a teló de fons i, sobretot, més de 30 milions d'exemplars venuts a tot el món des del 2011 i fans del nivell de Hillary Clinton, Nicole Kidman, Jane Campion, Zadie Smith o Jonathan Safran Foer. La saga que comença amb L'amiga genial (La Campana) ha inspirat una sèrie homònima, produïda per RAI i HBO. La Mostra de Venècia va presentar en primícia diumenge els dos primers capítols sobre un total de vuit d'aquesta primera entrega. La sèrie es podrà veure a HBO Espanya a partir de novembre.

Fa dos anys, Lorenzo Mieli, productor de The Young Pope, la sèrie de Paolo Sorrentino sobre un Papa fictici i iconoclasta, produïda pels mateixos dos canals, va tenir la idea de proposar aquesta adaptació a HBO. “Els vam abordar amb una aposta particular, tan artesanal com les sabates que fabriquen els Cerullo al llibre. I, a més, en italià, quan és una plataforma que mai ha emès res que no sigui en anglès”, va explicar diumenge Mieili. De fet, el va sorprendre que HBO no hi posés pegues. “A l'inrevés, ens van animar a ser tan autèntics com fos possible”, va afegir. La sèrie ha introduït també nombrosos diàlegs en napolità. La vicepresidenta d'HBO, Francesca Orsi, no va trigar a donar llum verda al projecte. “Quan vaig llegir els llibres, no ho vaig dubtar. I encara menys quan els va llegir la meva mare, nascuda a Nàpols als anys cinquanta”, assenyalava a la Mostra. És a dir, al lloc i la dècada on transcorre la infantesa de les dues protagonistes: Elena Greco, àlies Lenù, i la seva millor amiga, Raffaella Cerullo, àlies Lila.

El misteri continua

L'encàrrec de dirigir la sèrie va recaure en Saverio Costanzo, cineasta romà de 42 anys conegut per haver portat al cinema un altre best-seller internacional, La solitud dels nombres primers, el 2010. “La meva participació és mèrit d'Elena Ferrante, que va ser qui va suggerir el meu nom”, explica el director. “Jo havia llegit la tetralogia, però no se m'hauria acudit adaptar-la. Així i tot, quan m'ho van proposar, no ho vaig dubtar”. La mateixa Ferrante –d'identitat desconeguda, malgrat que la premsa italiana va assenyalar el 2016 que podria ser la de la traductora Anita Raja– ha participat en l'adaptació de la versió televisiva i apareix en els crèdits com a guionista. Encara que ha trobat la manera de participar en el projecte sense renunciar al seu preuat anonimat, s'ha limitat a comunicar-se amb l'equip per correu electrònic. “No sabem qui és, malgrat haver-hi treballat durant un any”, explicava el guionista Francesco Piccolo, que ha equiparat el paper de l'escriptora al d'una “vigilant”, tot i que diu que ha vetllat per una adaptació satisfactòria i no per imposar una fidelitat total als seus llibres.

Tot i així, Costanzo i Piccolo s'han pres poques llicències. El procediment narratiu és idèntic al del llibre: en descobrir que la Lila ha desaparegut sense deixar rastre, la Lenù decideix posar per escrit tots els records que en té. Això porta els espectadors al barri pobre de Nàpols on totes dues van créixer, durant la primera postguerra italiana, envoltades d'adults enfurismats i famílies enemistades entre si, que mantenen relacions d'una brutalitat extrema.

L’acord preveu l’adaptació dels quatre volums que va signar l’autora en quatre temporades de 32 capítols

Els responsables de la sèrie no han endolcit aquest món hostil i violent. No els tremola el pols, per exemple, a l'hora de mostrar explícitament el maltractament infantil. Si hi ha algun canvi, és més aviat en la cronologia del relat, tot i que resulti gairebé imperceptible. “Hem desplaçat i reordenat alguns esdeveniments. Ferrante utilitza la ploma i nosaltres, la càmera: són mitjans diferents amb necessitats diferents”, assenyala Costanzo, que espera evitar comparacions injustes per part dels fans de Ferrante. “La meva esperança és que els lectors assumeixin la història d'una manera tan fluïda que no hi hagi temps per a les comparacions, que simplement la trobi allà on la va deixar”, afirma.

La seva sèrie està pensada per seduir un públic tan divers i extens com el de la saga literària que l'ha inspirat. “Una mica com el cinema italià dels seixanta, que va agradar tant a un públic popular com a un altre de més sofisticat”, apunta la productora Eleonora Andreatta, a càrrec del departament de ficció de la RAI. En aquesta realitat, que és tan local com universal, Costanzo té temps per desenvolupar tots els temes de fons de la saga: la complexa amistat entre aquestes dues dones, la qüestió de l'emancipació femenina, la importància de l'accés a l'educació per a les classes humils… “En aquest sentit, és una obra política. Demostra que la passió d'una mestra pot canviar la vida d'aquestes dues nenes. Parla de la importància de l'educació en la formació de l'ànima d'una persona”, comentava Costanzo. Igual que la saga literària, aquesta versió televisiva no serà breu: l'acord preveu l'adaptació dels quatre volums que va signar l'autora en quatre temporades de 32 capítols en total. És a dir, hi haurà Ferrante per a estona.