Inés Arrimadas: “Negar el conflicte social és no voler veure la meitat de Catalunya”

Inés Arrimadas, de 37 anys, va guanyar les últimes eleccions a Catalunya al capdavant de la llista de Ciutadans, però va acabar de cap de l'oposició. Des del primer dia de la legislatura s'ha mostrat implacable amb l'independentisme. Dimecres va decidir sortir al carrer amb Albert Rivera per treure personalment llaços grocs, decisió que ha estat obertament criticada per Pablo Casado i el PP, que els acusen d'alimentar la crispació social, i que ha obert una bretxa en la posició de tots dos partits sobre Catalunya. Arrimadas insisteix que els populars estan acceptant “el marc de l'independentisme”.

Pregunta. Albert Rivera havia dit que no trauria llaços grocs, però dimecres vostè i ell ho van fer. Per què?

Resposta. Han passat moltes coses en els últims dies i se sap que els Mossos estan identificant les persones que retiren llaços, però no a les que els posen. Existeix una criminalització per part de el Govern de la Generalitat i les coses estan anant a pitjor. Hi ha molts catalans com Albert Rivera que han hagut de canviar d'opinió, però qui hauria de treure llaços és l’Administració.

P. No els preocupa projectar la imatge que intenten treure rèdit polític dels llaços? Fins i tot el PP els ha acusat d'alimentar la crispació.

R. Ningú que visqui a Catalunya o que pateixi el nacionalisme com nosaltres pot pensar això de Ciutadans. No assumiré el marc mental separatista que som nosaltres els que generem confrontació social. Ells són els que han trencat la convivència a Catalunya i els que provoquen el conflicte. Són ells els que volen una Catalunya només per a una part de la població. L'últim que em faltava per sentir és que el PP i el PSOE comencin a donar la culpa del que està passant als ciutadans que demanen neutralitat als carrers perquè ni Torra ni Sánchez fan res per evitar l'ocupació de l'espai públic.

P. A la concentració convocada dimecres per Ciutadans a Barcelona va ser agredit un càmera. És xocant que en un acte per condemnar l'agressió soferta dies abans per una dona passi el mateix.

R. Hem expressat la nostra condemna més absoluta a qualsevol agressió. Allà hi havia molta gent i és un fet menyspreable, però puntual. També li dic que periodistes de mitjans nacionals han hagut de sortir corrent. Catalunya està trencada, hi ha un conflicte social molt evident i passen coses com aquestes. I hi ha catalans que confien en un determinat cos de seguretat i catalans que confien en un altre. Els que neguen que hi ha conflicte social o no viuen a Catalunya o no volen veure la meitat de Catalunya. Quan es tanca el Parlament i s'ocupa l'espai públic, quan el dia de l'aniversari dels atemptats del 17 d'agost Torra fa una crida a atacar l’Estat, es veu clarament què passa a Catalunya.

P. Té alguna cosa que a l'enduriment de la postura de Ciutadans amb un intent de disputar-li el vot?

R. Nosaltres no estem disputant el vot de dretes a ningú. El PP és un partit conservador i Ciutadans és liberal, demòcrata i de centre, com el que representa Macron a França. A Espanya encara estem en els calaixos antics de l'esquerra o la dreta, però resulta que al mig hi ha un altre calaix.

P. Els ciutadans sí que aprecien un gir a la dreta del seu partit. Una enquesta del CIS del juliol passat situava la seva formació en un set sobre 10, sent el 10 l'extrema dreta. Fa quatre anys estaven just en al centre (5,5). Li preocupa?

R. El que marca un partit són les propostes que presenta. Qui defensa més la solidaritat entre tots els espanyols que Ciutadans? A mi les etiquetes em preocupen molt menys que les polítiques.

P. El conflicte social no se soluciona amb política? Per què s'oposen a les reunions del Govern espanyol amb la Generalitat?

R. Més que a les reunions, ens oposem a blanquejar Torra. Clar que ha d'haver-hi diàleg, dins de la llei.

P. Vostè defensa que Pedro Sánchez parli amb Torra?

R. Clar que ha de parlar, entre altres coses per dir-li que respecti els drets de tots els catalans. El problema és què li dius, no que es parli. El que no pots acceptar és que Torra digui que Espanya és un Estat feixista ni que vulneri els drets de milions de catalans. Diàleg, sempre, però mirar per a un altre costat quan violen els drets de milions dels teus ciutadans, mai, que és el que fa Sánchez.

P. Com se soluciona la situació catalana més enllà de l'ús de la justícia i la policia?

R. Amb política, però deixant les coses clares, fent un acord entre constitucionalistes per garantir els drets dels catalans. Hi ha marge, sempre que es compleixin les lleis i les resolucions judicials.

P. Parlen vostès de desobeir els Mossos quan actuen com a policia política.

R. Jo mai he fet una crida a desobeir als Mossos. El que dic és que Torra vol fer dels Mossos una policia política perquè vol donar-los indicacions i que incompleixin ordres judicials, com va passar l'1 d'octubre. Als Mossos hi ha 17.000 agents i són una policia integral i democràtica.

P. És partidària de la llibertat provisional dels presos pel procés abans del judici?

R. Soc política i no jutge, i no soc partidària que els polítics diguem als jutges si els presos han d'entrar o sortir de la presó.

P. Però ha de tenir opinió. Miquel Iceta, líder del PSC, ha dit que l'empresonament li sembla una mesura desproporcionada. Què opina vostè?

R. Jo respectaria qualsevol decisió judicial que s'hagués produït. Com que mig govern ha fugit, els jutges han percebut risc de fugida.

P. Una eventual condemna per rebel·lió no enquistaria la situació per diverses dècades?

R. Els polítics no podem tenir privilegis. Si un polític se salta les lleis, la justícia haurà d'aplicar-se. I això no és incompatible amb què se segueixi fent política. Clar que reconec que no només amb justícia sinó també amb política se solucionarà el tema, però mai defensaré que la justícia no s'apliqui. Els que han judicialitzat la vida política a Catalunya són els separatistes que es van saltar les lleis.

P. El seu partit aposta per aplicar de nou el 155. Com?

R. Hem dit que es faci ja un requeriment previ al senyor Torra per iniciar els tràmits. Ha de ser molt clar: ‘Vostès, Govern, respectaran els drets de tots els catalans i les resolucions judicials i l'ordenament jurídic? Sí o no?’. No pot ser que el Govern de Sánchez digui que està en unes molt bones converses amb la Generalitat i que ataqui Ciutadans. Que Torra respongui el requeriment. Si diu que no, si segueixen fent servir els Mossos com a policia política, el constitucionalisme s'haurà de tornar a unir.

P. Tem un enfrontament civil a Catalunya amb cert grau de violència arran del panorama que descriu?

R. Espero que no. Però el conflicte social no només es manifesta amb agressions físiques. Hi ha molts grups d'amics que s'han trencat, que tenen por a parlar en públic o de les seves idees a la feina. Ja hi ha molts treballadors de l'administració pública que han d’estar callats perquè el seu entorn de treball està ple de simbologia política. Hi ha una pressió social tremenda. En els concursos de cossos funcionarials es veu com baixa l'interès per anar a Catalunya i puja l'interès per sortir de Catalunya. Estem en una situació molt greu fruit de 35 anys de nacionalisme amb un Govern central pactant amb ells i mirant cap a un altre costat.

P. Afirmar que faran un discurs polític sobre immigració “sense complexos”, no és populisme?

R. No. El que genera populisme és una mala gestió, la demagògia i la mala planificació. Jo he estat aquest estiu a Cadis i hi ha molts Ajuntaments desbordats. Això requereix una política responsable.

P. Li sembla bé l'expulsió col·lectiva d'immigrants per saltar la tanca de Ceuta?

R. Jo aposto sempre pel compliment de la llei.

P. L’acord amb el Marroc és legal, però és una opció política activar-lo o no. El Tribunal d’Estrasburg ha condemnat les expulsions col·lectives.

R. Jo critico la improvisació i el canvi de criteri. El Govern d’Espanya no està liderant el debat de la immigració en l’àmbit europeu, no té un criteri clar, i quan hi ha demagògia hi ha risc que creixi el populisme.