Brussel·les proposarà la desaparició del canvi d’hora a la UE

La Comissió Europea passa a l'acció després d'anys de debat al carrer sobre el ritual d'endarrerir i avançar els rellotges dues vegades l'any. Brussel·les ha informat aquest divendres que proposarà la supressió del canvi d'hora al conjunt de la UE. El gest atén la demanda de la majoria aclaparadora favorable a l'eliminació: un 84% dels votants en l'enquesta realitzada per l'Executiu comunitari per internet entre començaments de juliol i mitjans d'agost s'ha mostrat partidari de tenir un horari fix. Les lleis actuals obliguen als Vint-i-vuit a avançar una hora els rellotges l'últim diumenge de març i retardar-la l'últim diumenge d'octubre. Ara la Comissió plantejarà als Estats membres mantenir el mateix horari tot l'any. Només en dos països, Xipre i Grècia, ha vençut l'opció de seguir amb el canvi d'hora.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha estat el primer a avançar aquest matí la intenció de Brussel·les d'escoltar la voluntat ciutadana. "La gent vol que es faci, així que ho farem", ha dit el luxemburguès a la televisió alemanya ZDF. Juncker ha assenyalat que proposaran mantenir l'horari d'estiu, però el seu equip ha matisat que sigui quina sigui la recomanació, la decisió final d'adoptar l'horari d'estiu o el d'hivern correspondrà a cada país.

Les competències sobre la zona horària són estatals, tot i que a la capital comunitària confien que les cancelleries no optin per la via unilateral, i esperen que respectin el mapa horari continental alterant el menys possible la relativa cohesió horària, sobretot amb els països veïns. L'objectiu és que hi hagi un marc comú per no pertorbar el funcionament del mercat interior. L'elecció majoritària dels consultats es decanta per triar l'horari d'estiu. I únicament els votants de quatre països: Finlàndia, Holanda, Dinamarca i la República Txeca, han estat favorables a mantenir el d'hivern de manera permanent.

Si s'aprova la reforma, tots els països europeus estarien obligats a no canviar l'hora durant l'any, però són lliures de fixar el fus horari que considerin oportú. A Espanya, que comparteix horari amb països tan llunyans com Polònia o Suècia, el debat sobre situar-se al fus del Meridià de Greenwich amb el Regne Unit, Portugal i Irlanda retardant el rellotge una hora, està sobre la taula. "Potser Espanya ha d'estar en un altre fus horari. Francament, no ho sé. Donem l'oportunitat al Parlament Europeu a veure si és capaç de trobar un comú denominador entre països que estan en situacions geogràfiques tan diferents", ha expressat aquest divendres el ministre d'Exteriors, Josep Borrell.

Brussel·les no estava obligada a fer cas del resultat del sondeig, atès que no era vinculant. Però ha triat prendre posició amb la majoria dels 4,6 milions de votants. Un rècord absolut de participació respecte a anteriors enquestes que dona una bona mostra de l'interès que genera l'assumpte entre els europeus. Aquest clam ha estat particularment elevat a Alemanya, el país on més s'ha votat: gairebé un 4% de la població germana s'ha pronunciat sobre aquest tema —al conjunt de la UE ha estat el 0,89%—, la majoria contra el canvi d'hora. Això suposa que dos de cada tres vots venen de l'Estat més gran de la UE. Els espanyols han estat, en canvi, entre els menys participatius —el 0,19% de la població—, en el lloc 22 dels 28 països de la UE, tot i que ha estat un dels que ha registrat més unanimitat: el 93% dels votants ha triat eliminar el canvi d'hora, només per darrere de Polònia i Finlàndia.

La proposta haurà de superar el camí habitual per aprovar-se. Els Estats membres han de donar el seu vistiplau per majoria, i l'Eurocambra, que ja s'ha manifestat a favor de l'abolició, ha de ratificar la modificació legislativa. La comissària europea de Transport, Violeta Bulc, calcula que si el tràmit avança sense traves, podria entrar en vigor entre el 2020 i el 2021, però ha aclarit que la data és una simple hipòtesi. Per tant, no hi haurà modificacions a curt termini, aquesta tardor es mantindrà el canvi d'hora: el 28 d'octubre a les tres de la matinada seran les dues. I el mateix passarà, però a l'inrevés, a finals de març del 2019.

"És una qüestió que afectarà les empreses, ens hem d'agafar el tema seriosament i ser prudents", ha afirmat la comissària Bulc a un grup de periodistes a la localitat de Genval, un idíl·lic poble való situat al costat d'un llac, centre ocasional de reunions al més alt nivell, i el lloc on els responsables de la Comissió Europea han tractat l'assumpte durant un seminari informal.

Brussel·les ha recollit l'opinió de les capitals preguntant als ministres del ram sobre el tema. Segons fonts comunitàries, set països dels Vint-i-vuit ja han donat el seu vistiplau a eliminar el canvi d'hora. La resta encara no ha respost, ni a favor ni en contra. La negociació es preveu que serà llarga. Finlàndia, el país més septentrional de la UE, ha estat entre els principals promotors de canviar la directiva des de fa anys, però la seva intenció és mantenir l'horari d'hivern, per la qual cosa la transició al d'estiu podria no ser unànime.

La consulta no només preguntava si es volia anul·lar el canvi d'hora. També permetia expressar per escrit opinions i donar idees. El missatge que els votants han enviat a les institucions ha estat contundent, i a tenor de les respostes, va més enllà del simple capritx personal: el 76% considera que el canvi d'hora té un impacte negatiu en la seva vida. Els informes recaptats per Brussel·les adverteixen que els seus efectes podrien ser pitjors dels que es temia en un inici, principalment en forma de cansament, problemes de son o falta de concentració.

Fins ara, el canvi d'hora es defensava com la millor manera d'aprofitar la disponibilitat de llum diürna. L'estalvi d'energia, més seguretat viària, tenir més temps per a l'oci abans que es faci de nit o simplement l'equiparació amb els països veïns i principals socis comercials apareixien com els seus grans avantatges. No obstant això, Brussel·les creu que no totes estan convenientment demostrades.

A la UE conviuen tres fusos horaris. El de l'Europa occidental, del qual formen part el Regne Unit, Portugal i Irlanda. El de l'Europa central, amb països com Espanya, Alemanya o Itàlia. I l'oriental, amb Grècia, Finlàndia o Romania.