_
_
_
_

La plaça major de Vic rep amb una ovació les proclames patriòtiques de l’Ajuntament

Veïns de la ciutat donen suport als missatges que emet la megafonia municipal demanant “no desviar-se de l'objectiu de la independència”

Els veïns de Vic despleguen una pancarta.Vídeo: M. M.
Cristian Segura

Els curiosos es van concentrant al voltant de les càmeres de televisió a mesura que s'apropa l'hora del missatge patriòtic a Vic (Barcelona). “Llibertat presos polítics”, criden uns xavals d'ascendència marroquina quan veuen el micròfon de la Sexta. A les vuit en punt de la tarda, els altaveus de la seu de l'Ajuntament emeten les paraules per les quals periodistes i veïns s'han congregat a la plaça Major: "No normalitzem una situació d'excepcionalitat i d'urgència nacional. Recordem cada dia que hi ha presos polítics i exiliats. No ens desviem del nostre objectiu, la independència de Catalunya". Quan la veu greu de l'actor Lluís Soler acaba de sonar, la plaça irromp en una ovació procedent de les terrasses dels bars dels voltants i de les persones que 'han concentrat davant la seu consistorial.

L'Ajuntament de Vic emet periòdicament aquest missatge per la megafonia municipal, en acció coordinada amb entitats independentistes. Les paraules de Soler van acompanyades pel repicar de campanes del que es coneix històricament a Catalunya com "toc de sometent", la trucada al somatén, les unitats civils armades que eren convocades quan un poble es trobava en perill, ja fos davant l'amenaça dels bandolers, de les tropes borbòniques en la guerra de Successió, dels exèrcits napoleònics o dels liberals en les guerres carlistes. Cap dels deu veïns de Vic entrevistats ahir dijous per EL PAÍS veia gens anormal en el missatge institucionalitzat per l'Ajuntament. "Què té això de dolent?", es preguntava María, de 54 anys, present a la plaça per no perdre's l'espectacle, mentre carregava una coca que havia comprat pel sopar. "Aquí a Vic s'organitzen moltes coses com aquesta, i ningú es queixa", afegeix María, que subratlla que tampoc es queixarien els seus pares, que van néixer a Andalusia i que són més independentistes que ella, segons el seu relat.

El casc antic de la capital d'Osona està guarnit amb multitud de banderes i cartells a favor de la independència i per la llibertat dels dirigents independentistes empresonats. Vic va ser notícia pel camp de creus grogues –símbol dels molts greuges que sofreix Catalunya, segons els organitzadors– que va estar plantat a la plaça major i que un home va atropellar el juliol passat amb el seu vehicle, posant en perill als transeünts. "Per què perden tant temps parlant dels llaços si l'important és la pèrdua de drets? Hem retrocedit als anys 70, quan demanàvem llibertat i amnistia", afegeix María. Elisa Llorens, dependenta en un establiment del centre de Vic, va descobrir ahir el missatge i no ho va considerar inusual ni greu: "A mi no em molesta i si a algú li molesta, doncs és com qualsevol soroll del carrer; no crec que molesti". Llorens destaca que no és radical i que fins avui havia estat neutral en el debat sobre la independència: "La situació comença a ser extrema, hem arribat a un punt que la cosa comença a incomodar a gent de totes les parts, fins i tot als quals érem neutrals. Hi ha gent a la presó, lluny de les seves famílies, i no crec que hagin comès cap delicte, que hagin fet mal a ningú". 

Un acció “espontània”

Un grup de simpatitzants de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) es concentra davant la torre de l'Ajuntament per donar suport a l'arenga de les vuit. Preguntats sobre la seva opinió, responen que tot el que han de dir sobre el tema són les paraules del missatge emès per megafonia. Josep Pla desplega amb una altra persona una pancarta dels Comitès de Defensa de la República (CDR) de Vic amb el lema "Som República. Prou Repressió". Pla, que diu parlar a títol personal, assegura que el toc de somatén i el missatge de veu no és responsabilitat de cap institució en concret: "Ni de l'Ajuntament ni de l'ANC, això sorgeix espontàniament de la ciutat de Vic". Una portaveu del govern municipal va informar el dimecres a aquest diari que es tracta d'una acció pactada entre el consistori, l'ANC, Òmnium Cultural i Procés Constituent.

Montserrat Roca, jubilada i veïna de la plaça Major, torna d'un passeig amb la seva germana. A les dues els sembla adequada la iniciativa municipal i no veuen cap conflicte amb la neutralitat institucional: "Els que són fora de Catalunya haurien de pensar que si tinguessin als seus a la presó, els agradaria que la gent els recolzés. Perquè no és just que per tenir una opinió, et fiquin a la presó. Hi ha gent que ha fet coses molt pitjors i estan al carrer, i a ells, sense jutjar-los, els tenen a la presó". Roca, com altres entrevistats, considera que no existeix fractura o tensió a Catalunya, i que si es parla d'això és instigat per Ciutadans: "Ha vist a algú que discuteixi aquí? Mai he vist una discussió en aquesta plaça. No sé què els hem fet a aquesta gent que ve de fora de Catalunya, que en comptes d'estar agraïts, com la boja aquesta [Inés Acostar, líder de Cs]... Va arribar fa poc a Catalunya i diu que és catalana, i té de catalana el que jo de russa. On vagis, fes el que fan allí. Doncs ella vol fer el que li sembla i agredir-nos a tots".

L'única veu pública crítica de Vic amb la iniciativa de l'Ajuntament ha estat la d'Arnau Martí, el regidor de Vic per a Tots –coalició local dels Comuns i Podem-. El PDeCAT controla el govern municipal amb nou regidors; la segona força en el consistori és ERC, amb 5, i li segueix la CUP, amb 4. Ni el PSC, ni PP ni Cs compten amb representació en el ple municipal.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_