Paco Alcácer marxa cedit al Dortmund després de dos anys a l’ombra

Sabia que la seva estada a Barcelona no seria fàcil. Ni li estendrien la catifa, ni li posarien l'etiqueta de titular per més que pesessin els 30 milions abonats al València per al seu traspàs després d'un llarg estiu de negociacions i declaracions contradictòries. Paco Alcácer (24 anys) va arribar al Camp Nou quan s'esgotava el mes d'agost del 2016 i marxa en les mateixes dates dos anys després. Gairebé sense haver jugat. El FC Barcelona ha tancat la cessió del jugador al Borussia Dortmund per dos milions d'euros i el compromís del club alemany d'assumir la fitxa del davanter (d'uns quatre milions), segons informa el club en un comunicat. A més, el Dortmund es guarda una opció de compra per 23 milions més cinc en variables. El Barça, que té contracte amb el valencià fins al 2021, es reserva un dret de tempteig. A més, tindrà un 5% de la plusvàlua d'una futura venda del jugador a un tercer.

Alcácer, que ha passat la revisió mèdica aquest dimarts al matí a Alemanya, surt de Barcelona amb més fotos d'arxiu a Sant Joan Despí que al Camp Nou, ja que ha saltat a la gespa menys del que hauria volgut. Ningú li va prometre que seria habitualment a l'onze titular, ja que la davantera llavors era territori de Messi, Neymar i Suárez, però va pensar que es faria un lloc a l'equip, ni que fos com a suplent habitual. Va jugar poc amb Luis Enrique, tot i que l'asturià li va anar donant minuts i el va alinear com a titular a la final de la Copa del Rei –el Barça va guanyar el títol i ell li va marcar un gol (3-1) a l'Alabès– i ha jugat menys amb Ernesto Valverde, malgrat la venda del brasiler al PSG, que va desmuntar aquell trident demolidor. I llavors perquè van arribar Dembélé i Coutinho; i perquè Paulinho sempre va estar abans que el de Torrent escalfant a la banda.

Sense Neymar, el tècnic ha saltat del 4-3-3 al 4-4-2 i poques vegades ha trobat un espai en l'esquema per al valencià. Quan ho ha fet, a més, sovint ha jugat desplaçat a la banda esquerra, on no se sent tan còmode com quan fa de nou. Vista la pretemporada, la situació no semblava que hagués de millorar. “L'ha matat la falta de continuïtat”, apunta el seu entorn.

Valverde li demanava gol. I la porteria mai li ha estat esquiva. De fet, suma 15 gols en dues temporades com a actor secundari. En el seu primer any va jugar 28 partits oficials, molts com a suplent; en el segon va participar en 22, i va augmentar la seva ràtio de gols per partit: 0,68. Pocs han aconseguit rendibilitzar tant com ell la seva presència al camp.

Davanter centre, jugador d'àrea, golejador oportunista, Alcácer sempre ha estat un treballador i esforçat. I en cap moment ha alçat la veu per queixar-se de res. Però tot això no ha estat prou. Amb Messi i també Suárez sempre presents en l'alineació, Dembélé activat, mentre Valverde aconsegueix trobar la posició ideal per a Coutinho, i amb Malcom acabat d'arribar, aquest curs el Barça ha apostat abans per Munir –després de les cessions al València i l'Alabès, a més acaba contracte a final de curs– que per Alcácer.