“No sé si pescaré d’aquí a 10 anys, potser volen eliminar la pesca”

Manel Perelló té 27 anys i és un dels patrons de pesca d’arrossegament més joves de Catalunya. Una rara avis. Un dels oficis més antics de la humanitat pateix una greu crisi. Segons Manel, els preus alts del gasoil, l’augment de les restriccions, les exigències i les sancions fan que “la pesca vagi morint a poc a poc, va desapareixent, cada vegada hi ha menys barques i menys pescadors”. Els joves no es dediquen a la pesca i només s’incorporen com a mariners immigrants romanesos, subsaharians, sud-americans i marroquins. La flota pesquera minva cada any: als ports de Girona ha disminuït més d’un 50% en 15 anys. S’han desballestat 229 embarcacions i en queden 75 d’arrossegament. “No sé si pescaré d’aquí a10 anys, potser volen acabar amb la pesca”.

Manel és net, fill i nebot de pescador; la seva tia és armadora. “Porta la salnitre a la sang”, com diu la gent del mar. La seva família, originària del barri del Serrallo de Tarragona, va protagonitzar un periple per diversos ports i fa 40 anys es va establir al Port de la Selva. Està al capdavant d’un arrossegador de ferro de 28 metres d’eslora que té més anys que ell. La seva vida al mar va començar als 17 anys, a l’estiu, i com a mariner. “És un ofici en el qual has d’anar escalant, si no…”. Ho intercalava amb els estudis: dos anys de patró de litoral i dos de mecànica a l’Ametlla de Mar i dos més de patró d’altura al País Basc, sis en total. El 2015 es va dedicar completament a la pesca i el 2016 ja ho va fer com a patró.

És un ofici molt dur. Un dia de feina són entre 12 i 16 hores al mar. “A les 5 de la matinada carreguem el gel, posem bé l’art, preparem les maniobres i sortim a les 6 cap al calador”, explica Manel. La ruta pot ser d’una, dues o sis hores de navegació. Els dimarts i els dimecres van al golf de Lleó, des de les dues de la matinada fins a les sis de la tarda. Van a tres tipus de pesques: gamba, escamarlà o peix. Cadascuna es captura a una profunditat diferent. Quan són al calador, s’arrien les portes de popa del vaixell, que és el que fa que s’obri l’art i la xarxa baixi fins al fons. El 80% dels dies va a la gamba perquè surt millor econòmicament. “Si hi ha gamba, tots anem a la gamba”, afirma. Quan pugen les xarxes, els mariners separen les captures per mides i espècies.

“Si hi ha gamba, tots anem a la gamba”, afirma

A l’arrossegador hi van tres mariners: dos romanesos i un espanyol d’origen marroquí. “És normal”, justifica Manel, “no hi ha ningú del país que es vulgui dedicar a la pesca”. Els cinc arrossegadors del Port de la Selva tenen patrons espanyols, però només n’hi ha dos amb mariners que també ho són. “Quan ens jubilem els que tenim entre 45 i 50 anys, en una dècada, hi haurà una escabetxada. No hi ha relleu perquè no veuen que sigui un món atractiu”, lamenta el President de les Confraries de Pescadors de Catalunya, Antoni Abad.

“M’agrada molt la pesca, però els problemes que l’envolten tiren enrere: el temps, les sancions, el gasoil…”, assegura Manel Perelló. Una de les coses que més el molesta és “el mal temps que fa al golf de Lleó”. “A l’estiu”, afegeix, “tot és molt bonic, però l’hivern mentalment esgota molt”. Amb vents força 7, la flota de vegades es queda a terra. “Altres vegades sortim perquè si no pesquem no mengem. Hi ha perill, però els mariners saben que els va el seu sou i jo també penso en ells”, afirma. Recorda que “darrere de la pesca hi ha moltes famílies: de mariners, peixateries, restaurants…”. “Soc poc de queixar-me, però cada vegada estem més ofegats. No ens ajuden en res”, assegura. Gasten 6.000 litres de gasoil a la setmana. Fa un any i mig el litre anava a 0,35 euros; ara va a 0,55 euros. “Més les avaries. Aquests diners també surten de la pesca, de vegades sembla que els diners surtin sols”, sospira.

La família té la pesca molt interioritzada, “massa”, opina Perelló. “Passar-te més de 12 hores treballant es veu normal”. No afecta a la seva vida de parella, però parlen d’això. “La meva parella m’anima al fet que faci el que jo cregui. Arribo a casa a les set o les vuit del vespre i a la una o a les cinc de la matinada me n’haig de tornar a anar. La pesca em marcarà per a tota la vida perquè tinc una feina diferent, però continuo tenint el que tenia abans d’anar a pescar: la meva família i els meus amics”, afirma.

En l’esport és una mica l’ovella negra de la família. El seu pare i el seu oncle —bessons—, van ser campions d’Espanya de rem olímpic el 1975 i el 1976, un altre dels seus oncles ho va ser 3 vegades i la seva germana, 4. Ell va preferir el futbol.