Trobats 358 esquelets de soldats de la Guerra dels Segadors a Barcelona

Els treballs arqueològics que es duen a terme en les obres de la nova estació de l'AVE de la Sagrera a Barcelona han posat al descobert 68 fosses amb 358 esquelets que, segons la principal hipòtesi, són soldats de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Una xifra que puja setmana rere setmana des de l'abril, quan es van reprendre les obres ferroviàries: "És normal perquè es tracta d'una necròpoli i, a mesura que s'avança, en surten més", explica Josep Pujades, director del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona. Tot i que encara s'han de fer les proves del carboni-14 per situar les restes en el temps, el Servei d'Arqueologia de Barcelona treballa amb la hipòtesi que es tracta de fosses de soldats de les tropes de Felip IV que van participar en el setge de Barcelona el 1651 i que probablement van morir per la pesta: "Ho hem deduït perquè no s'han trobat indicis que apuntin a una mort violenta, per ferides. I per la constància que van ser uns anys en què la pesta va assotar Barcelona".

Els arqueòlegs, que esperen acabar els treballs d'aquí a unes setmanes, han trobat 68 fosses, de les quals ja n'han obert 65. Dels esquelets que s'han trobat fins ara, la majoria corresponen a homes d'entre 15 i 35 anys. Tot i que els especialistes creuen que els homes van morir infectats per la pesta, algun presenta senyals de petites fractures: "Però no com a desencadenants de la mort, segons els primers indicis". La necròpoli, segons han reconstruït els especialistes, va estar situada en terrenys del que llavors era el municipi de Sant Martí de Provençals i per darrere del que va ser l'assentament militar que avançava cap a Barcelona: "En alguns casos, els cossos apareixien col·locats de forma capitular. Però a la majoria de les fosses, estaven alineats, sense ordre. Cal suposar que aquests enterraments es feien amb certa celeritat. No es tracta d'una necròpoli d'algun hospital de campanya perquè en aquest cas hauríem trobat restes amb un altre tipus de patologia com a causant de la mort, o ferides evidents del camp de batalla, i no és el cas".

Segons ha avançat La Vanguardia, la documentació disponible indica que en aquesta zona es va aixecar un campament de l'exèrcit. L'equip liderat per Josep Pujades ja va documentar aquesta necròpoli en una primera campanya que es va fer entre el 2011 i el 2012 i sospiten que s'estén més enllà dels límits d'aquestes obres. Estan convençuts que si se segueix treballant cap a la Rambla Prim, on es construirà un nou col·lector, es trobaran més restes.

Pujades ha explicat que probablement el cementiri era més extens perquè algunes fosses ja estaven arrasades quan aquesta àrea situada ara en plena ciutat eren terres de cultiu. A més dels esquelets, els arqueòlegs també hi han trobat restes materials i d'indumentària, i algun fragment de ceràmica que esperen que confirmi que es tracta de l'època i dels individus de la Guerra dels Segadors.

Totes les restes trobades s'estan traslladant al magatzem del Museu d'Història de Barcelona, a la Zona Franca, on seran sotmeses a estudis exhaustius per confirmar les hipòtesis dels arqueòlegs, que han documentat a través de plànols de l'època que al costat d'aquest lloc, a Sant Martí de Provençals, hi va haver un campament militar enorme de les tropes de Felip IV.