Agents del CNI i la Guàrdia Civil es van entrevistar quatre vegades a la presó amb l’imam de Ripoll
Abdelbaki És Satty, empresonat quatre anys per tràfic de droga, va rebre les visites entre abril de 2012 i març de 2014
En els quatre anys que va romandre pres per tràfic de drogues, Abdelbaki És Satty va tenir més contacte amb els policies que amb la seva dona. A Hassna Thaina, la jove amb la qual es va casar en arribar a Espanya —al Marroc va deixar una altra esposa i nou fills—, l'home assenyalat per la investigació com el presumpte cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils la va veure per última vegada en 2011. Des de llavors, membres de la seguretat de l'Estat van passar a ser els seus únics visitants a la presó de Castelló I. En un informe enviat al jutge de l'Audiència Nacional que investiga els atemptats, Institucions Penitenciàries detalla que És Satty va mantenir “quatre entrevistes policials” amb quatre agents que es van identificar amb els nombres dels seus carnets professionals. Segons confirmen diverses fonts policials, aquests corresponen a dos guàrdies civils i dos integrants del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).
La relació de l'imant de Ripoll amb la seguretat de l'Estat és un dels punts més foscos de la investigació sobre els atacs del 17 d'agost. El novembre passat, després que EL PAÍS revelés l'existència de contactes, el CNI va admetre que “va mantenir contactes” amb És Satty durant el seu empresonament en el marc de la prevenció contra el terrorisme. El propi director del servei secret, el general Félix Sanz Roldán, va acudir a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés a donar explicacions sobre els mateixos. El nom de l'imant havia aparegut ja en el sumari de l'Operació Xacal, que en 2006 va desmantellar una cèl·lula gihadista creada entorn d'una mesquita de Vilanova i la Geltrú (Barcelona).
El CNI no va aclarir llavors, no obstant això, ni la periodicitat ni l'abast d'aquests contactes. L'informe d'Institucions Penitenciàries incorporat al sumari i ara conegut sí ho fa i es refereix a quatre trobades amb l'imant a la presó. Tres de les quatre “entrevistes policials” es van registrar a l'abril, maig i juny de 2012 per part de dos agents identificats amb un carnet professional alfanumèric de set dígits. Segons les fonts consultades, aquesta numeració es correspon amb la Guàrdia Civil. L'última visita es va produir el 17 de març de 2014 i a ella van acudir altres dos agents identificats amb quatre nombres. Les mateixes fonts asseguren que es tracta d'identificacions d'agents del CNI. Fuentes del centre han declinat confirmar aquest extrem en considerar aquestes dades “secretes”, encara que recorden que ja van admetre l'existència d'aquests contactes “dins dels protocols establerts amb els presos” que han mantingut relacions amb gihadistes.
És Satty va ser detingut en el port de Ceuta l'1 de gener de 2010, el dia que complia 37 anys, per intentar introduir a Espanya 121 quilos d'haixix. Va ingressar a la presó amb prou feines l'endemà passat i ja no la va abandonar fins a abril de 2014, un mes després de l'última entrevista policial. En el judici, És Satty va declarar que tres germans marroquins li van apallissar i li van obligar a transportar la droga. Ja a la presó, es va queixar amargament davant la Fiscalia i davant el Defensor del Poble que havia estat empresonat de forma injusta.
Del seu pas a la presó queda, entre altres coses, una escarida fitxa biogràfica segons la qual va néixer en la localitat marroquina de Madchar Benghaya i es va casar als 18 anys amb una dona amb la qual va tenir nou fills i que viu a Tànger. Va arribar a Espanya en 1998 i va iniciar una relació amb una altra dona, Hassna Thaina. Segons Institucions Penitenciàries, És Satty rebia una petita nòmina a la presó pel seu treball en el taller. Les seves despeses diàries, assenyala l'informe en mans del jutge Fernando Andreu, eren “bàsics”. És Satty va gaudir de quatre permisos de sortida, en els quals va romandre en un pis d'acolliment de la Pastoral Penitenciària de Castelló.
En l'informe consta també la relació de presos amb els quals va compartir cel·la i els números de telèfon que tenia autoritzats. Els Mossos d'Esquadra van analitzar totes aquestes dades i van aportar al jutge altre informe que detalla la connexió d'És Satty amb alguns personatges rellevants durant la seva estada a Castelló. Per exemple, el seu company de cel·la Bennaceur Ameskour, les empremtes dactilars de la qual van ser identificades en un diccionari àrab-castellà a la casa d'Alcanar, el lloc triat per la cèl·lula per fabricar material explosiu. Una explosió fortuïta en aquesta casa el 16 d'agost va matar a És Satty, la qual cosa va precipitar els atacs de Barcelona i Cambrils.
Un amic de l'imant, Maki Mohamed Hammed, va sol·licitar cita prèvia per contactar a la presó amb ell en 2011. La trobada no va arribar a produir-se, però la policia catalana destaca que Hammed “es correspon” amb un individu sobrenomenat El Sudaní. Segons un dels testigo protegits que han declarat en la causa -identificat com a B2- El Sudaní és un home radicalitzat que va mantenir un intens contacte amb És Satty durant la seva etapa a Vilanova. Ja llavors, segons B2, És Satty tenia un discurs “radical” i “parlava de la guerra i dels conflictes d'Afganistan”.
Silenciós o provocador
Després de quedar en llibertat, És Satty va viatjar per diferents països -entre ells Bèlgica- i va recalar finalment en 2015 a Ripoll (Girona), on la comunitat Annour li va contractar com a imant per 700 euros al mes. El secretari de l'entitat, Minhaj Hammou, va explicar als Mossos que li va semblar un “bon candidat” i va afirmar que els seus discursos eren “normals i gens radicals”. La rutina del cervell dels atemptats consistia a “anar de casa al treball i del treball a casa”, una idea que també va confirmar el seu company de pis a Ripoll, que mai va observar un comportament estrany. Hammou va afirmar sentir-se “enganyat” per l'imant i va mostrar les seves sospites que l'imant va aconseguir “rentar el cervell” als joves que finalment van cometre l'atemptat. Després del Ramadà de 2017, És Satty va demanar absentar-se tres mesos per anar al Marroc. La comunitat no li va donar el permís i va deixar la seva tasca com a imant.
Alguns familiars i persones de l'entorn d'És Satty -com el testigo protegit B-2- contradiuen aquesta suposada contenció pública d'És Satty. Hafida Oukabir, germana de Driss i Moussa, va afirmar davant la policia que els sermons de l'imant eren “radicals”. “Parlava obertament i per l'altaveu de la Yihad i de la lluita armada, per la qual calia matar als infidels”, va detallar als Mossos.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.