Jutges i societat

En democràcia, la sobirania resideix en el poble i, per a la seva legitimitat, cal que tots els poders de l'Estat estiguin connectats amb ella. Qüestió no eximeix de dificultats però malgrat tot, resolta no sense problemes, en els poders legislatiu i executiu. Pensi's en l'actual polèmica entre democràcia representativa i directa.

En tractar-se del poder judicial, la qüestió presenta més dubtes. Per a alguns, tot i que reconeixen que en el nostre sistema els jutges no són triats, directa o indirectament, diuen que es tracta d'un problema inexistent: la legitimació dels jutges troba el seu fonament en el fet que la seva funció es limita a la simple aplicació de la llei, producte de la voluntat popular. Aquesta afirmació, és optimista i incompleta.

Oblida que el nucli del poder dels jutges, especialment en els processos complexos referits a temes que divideixen a la societat, resideix en la seva potestat d'interpretació de les lleis en la qual la seva personalitat exerceix un paper més transcendental que en els casos on no hi ha enfrontament.

La solució no és fàcil, sobretot, en èpoques de canvi i de crisi, quan gairebé tot és objecte de discrepància i divisió social.

En principi, no és d'estranyar l'existència d'aquests desajustaments entre societat i jutges i seria dolent que s'arreglessin sense més, donant preponderància a una o uns altres sense intentar vies d'aproximació i concòrdia. Aquests remeis existeixen, només cal voluntat política per emprar-los. Entre aquests remeis es troben:

1-La reformes de l'ordenament jurídic. És el més directe i d'acord amb el nostre sistema democràtic. Constitueix una de les funcions principals del legislador adaptar els textos legals als criteris morals vigents en la societat, com l'eutanàsia.

2-La potenciació del jurat. Aquesta institució de mínima aplicació al nostre país, ofereix el doble avantatge d'apropar la societat als tribunals, i viceversa. Es comenta que els jurats actuen amb gran responsabilitat quedant molt impactats amb les dificultats inherents en l'ofici de jutjar els ciutadans. Estem davant d'una col·laboració positiva per a tots. Caldria experimentar-la en altres esferes, com la de la família o d'altres on els coneixements i experiències dels ciutadans poguessin ser d'utilitat.

3- L'especialització dels jutges. A dia d'avui s'ingressa en la carrera judicial després d'haver superat unes oposicions generalistes que abasten pràcticament totes les matèries jurídiques. Així no es pot continuar, s'imposa una especialització perquè els futurs jutges aconsegueixin una formació completa en les qüestions que seran objecte de la seva decisió.

4- La col·laboració als Tribunals d'assessors o experts. Els jutges no poden saber de tot, no obstant això, han de decidir sobre tot. En algun cas aquesta obligació frega l'impossible. Ajudaria a solucionar-ho l'adscripció als Tribunals d'experts que il·lustressin els jutges sobre determinades qüestions del seu especial coneixement amb veu i sense vot.

La societat, especialment els sectors empresarials, intel·lectuals i financers, hauria d'incrementar les seves relacions amb el Poder Judicial col·laborant en la formació actualitzada dels jutges. Seria beneficiós per a tots. Els jutges, amb freqüència, estan massa aïllats i això no és bo per a ningú.

Als Estats Units, el 1937, les lleis de la reforma social del New Deal del president Roosevelt van topar reiteradament amb el criteri conservador de diversos dels magistrats del Tribunal Suprem, que van procedir a la seva anul·lació. El conflicte es va decidir, en bona lògica democràtica, en favor de l'opinió pública majoritària, mitjançant la jubilació o dimissió d'algun d'aquells magistrats.

A Espanya, es comenta que ara el nou Govern té la intenció de rehabilitar el jutge Garzón, objecte d'una sentència d'inhabilitació per part del Tribunal Suprem, que es va basar, segons molts, en criteris molt discutibles.

Cal procurar que aquestes situacions límit no es produeixin. Cal evitar que els judicis siguin resolts a crits per les multituds, però també que els criteris dels tribunals propiciïn aquests crits i, sobretot, cal convertir aquestes discrepàncies en un motiu d'orgull corporatiu i d'independència judicial. A l'inrevés, cal estar ben atent a aquestes discrepàncies pel bé de la pau civil.

Ángel García Fontanet és magistrat.