El militant del PDeCAT que ha donat un cop de porta a Puigdemont

El gir que l’expresident Carles Puigdemont està intentant imprimir al PDeCAT perquè el partit s’alineï totalment amb les tesis que defensa des del seu refugi de Waterloo (Bèlgica) no agrada a tothom. Un terç dels militants de la formació van expressar les seves reserves en la votació que es va fer en la darrera assemblea del partit, el 22 de juliol, i el malestar comença a generar moviments interns. Un d’ells és el que ha protagonitzat un quadre de la formació, Oriol Vidal-Barraquer Castell, que en un extens fil a Twitter explica per què ha decidit donar-se de baixa del partit després de deu anys. Acusa Puigdemont de voler-li imprimir un perfil “populista” i de practicar un “xantatge emocional” utilitzant els polítics presos per agafar les regnes de la formació.

Vidal-Barraquer, de 29 anys, a més de militar a la formació, va treballar a la fundació CatDem en l’òrbita de Convergència Democràtica (ara treballa al sector privat com a consultor) i hi va figurar a les llistes en unes eleccions municipals a Altafulla en un posició simbòlica. Considera que l’intent de Puigdemont de dissoldre el PDeCAT dins del moviment polític que impulsa des de Bèlgica, anomenat Crida Nacional per la República, es basa en “mentides i enganys descarats”.

L'exmilitant del PDeCAT acusa el partit d'assumir sempre els plantejaments de les esquerres. "El súmmum d’aquesta manca d’interès per governar que tenen els inspiradors de la Crida Nacional és el fet que, havent guanyat les eleccions, Junts per Catalunya ha cedit la gestió del 70% del pressupost de la Generalitat a ERC", escriu en el llarg fil a la xarxa social. "Llegir el manifest de la Crida és com tornar al 2012, no hi ha absolutament res de nou que doni resposta a l’escenari post 1-O i 27-O. Per què algú es creu que això de 'fer efectiva la República' és més que una frase feta?"

Parla obertament de la Crida Nacional com "un moviment populista, al voltant del lideratge inequívoc i messiànic de Puigdemont i de l’autoritat moral dels presos, amb discurs d’un nacionalisme fort amb grans arengues però sense cap projecte pel país". I subratlla que ell no va entrar al partit "només perquè vull la independència".

Després de la seva argumentada crítica, Vidal-Barraquer acaba mostrant la seva esperança que es recondueixi la situació: "Encara sort que dins del PDeCAT i la Crida Nacional hi queda molt bona gent i gent molt bona que potser seran capaços de reconduir la situació".