Els refugiats són una excepció

Mercè Bros no ha conegut mai un refugiat malgrat que és la responsable del programa d'atenció de demandants d'asil de la fundació Benallar. L'entitat ha atès en dos anys 20 persones procedents del programa d'ajut Nausica, dins del pla municipal Barcelona Ciutat Refugi, iniciat el 2015: d'aquestes 20 persones, cap ha aconseguit, de moment, l'estatus legal que les considera refugiades. L'organització Bayt-Al-Thaqafa (Bayt) col·labora des de fa dos anys amb el pla estatal d'atenció als refugiats: de 70 sol·licitants d'asil que han acollit, només 2 han aconseguit ser oficialment refugiats. “Els preparem per a una resolució negativa perquè en el moment que es rebutja la seva petició ja siguin autònoms i puguin establir-s'hi”, explica Mireia Aguado, coordinador de Bayt.

Els experts confirmen que hi ha un abús de la paraula refugiat. Una persona refugiada és la que ha obtingut l'asil. La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) critica que el Govern rebutja 2 de cada 3 peticions d'asil: de les 13.350 resolucions sobre sol·licituds d'asil el 2017, només 595 van ser favorables. El Govern reconeix que almenys a un terç dels demandants els amenaça algun tipus de perill i va concedir 4.080 permisos de protecció subsidiària, un estatus legal que corrobora que la persona, malgrat que no és refugiada, corre un risc si torna al seu país. També són minoria els immigrants que intenten sol·licitar el dret d'asil: per fer-ho cal passar primer uns exàmens previs del Ministeri de l'Interior. El Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l'Ajuntament de Barcelona va atendre el 2017 gairebé 17.000 persones, un terç de les quals –4.405– tenien les condicions per reclamar l'asil.

Veneçolans, principals sol·licitants d'asil

El número de sol·licitants d'asil atesos pel SAIER s'ha triplicat des del 2015, quan va començar el pla Ciutat Refugi. El principal grup de demandants d'asil a Barcelona –i al conjunt d'Espanya– són els veneçolans, amb 1.045 demandes teses al SAIER entre el gener i el maig del 2018 –d'un total de 3.589–. Els segueixen com a destacats nacionals de Colòmbia –449–, Hondures –375– i El Salvador –297. El col·lectiu ucraïnès va ser el segon sol·licitant el 2017, darrere de Veneçuela.

La CEAR informa que a Espanya hi ha 40.000 sol·licitants d'asil. El període de resolució pot durar més de dos anys. Durant aquest temps, els sol·licitants resideixen legalment amb ajuts d'habitatge, escola i manutenció. Passats els dos anys hi ha diversos programes, com el de Barcelona Ciutat Refugi, que amplien en sis mesos l'assistència econòmica, residencial i formativa. Entitats com Bayt o Benallar donen classes d'idiomes –aprendre el castellà és obligatori per obtenir l'asil– i organitzen programes formatius. Benallar ofereix tallers d'horticultura i desvia els seus acollits a cursos de restauració, electromecànica o manipulació d'aliments. A Bayt han aconseguit que tinguin ingressos propis la majoria de les 19 famílies de sol·licitants d'asil que han assistit, en professions com cuiner, informàtica o socorrisme. L'Ajuntament subratlla que l'acompanyament de les organitzacions i dels voluntaris és clau per a una bona integració. Aguado afegeix que un bon assessorament legal pot ser determinant perquè, per exemple, moltes immigrants desconeixen que la violència de gènere també és una raó per demandar l'asil.

Els representants de Bayt expliquen que les peticions per fer voluntariat han augmentat: “Ens demanen treballar amb refugiats”, diu Joana Castro, responsable de premsa de Bayt. Un 40% dels nous voluntaris de Bayt tenen experiència en camps de migrants a Grècia, i l'entitat els reenvia a atendre sense papers. “Els expliquem que les condicions que pateixen els sense papers o els demandants d'asil no són gaire diferents. La situació dels dos grups és molt arbitrària”, segons Castro. L'Ajuntament de Barcelona insisteix a EL PAÍS que considera injust el sistema burocràtic per als immigrants irregulars: “Cal que l’Estat concedeixi permisos de treball i residència excepcionals a les persones migrades. Amb l’actual Llei d’estrangeria aquestes persones queden condemnades a l’exclusió administrativa i social perquè durant un mínim de tres anys no poden regularitzar la seva situació.”