Pablo Casado, nou president del PP, consuma el gir a la dreta del partit

L’hereu d’Aznar ha vençut l’hereva de Rajoy. Pablo Casado (Palència, 1981) és, des d’aquest dissabte, el nou president del PP i el futur candidat del partit a la Moncloa. Casado ha obtingut un triomf més gran que no s’esperava en aconseguir 1.701 (57,2%) dels 2.973 vots emesos, 451 més que Soraya Sáenz de Santamaría. El fins ara sotssecretari s’ha imposat al seu rival després d’afegir a la seva candidatura els aspirants que no van passar el primer cicle de les primàries: María Dolores de Cospedal, José Manuel García Margallo, José Ramón García Hernández i Elio Cabanes.

La seva victòria anticipa un viratge cap a la dreta: durant la campanya, Casado ha proposat mesures com tornar a la llei de l’avortament del 1985 (de supòsits) i convocar una convenció específica sobre principis i valors per rearmar el partit ideològicament. “Hem de ser tot a la dreta del PSOE”, ha declarat en una entrevista a EL PAÍS. “No pot aspirar a liderar el partit algú que no està orgullós del seu passat. Jo ho estic de José María Aznar, de Mariano Rajoy i de Manuel Fraga”, ha dit avui en el seu discurs davant els compromissaris, després de defensar “sense complexos” polítiques conservadores sobre “la vida i la família”. “El PP ha tornat”, ha declarat després, en pujar a l’escenari ja com a guanyador de les primàries.

En el seu primer discurs com a president del partit, Casado ha apostat per un nou “contracte amb Espanya” que permeti reforçar la Constitució i “reformar el Codi Penal” per combatre el desafiament secessionista connectant amb el que anomena “l’Espanya dels balcons” [per les banderes]. Una de les seves propostes de campanya va ser il·legalitzar els partits independentistes amb la filosofia que és millor prevenir que curar.

Casado va criticar durant la campanya Operación Diálogo del seu rival, sabent que, per extensió, implicava criticar també la gestió de Rajoy, que aquest divendres es va reivindicar en el seu discurs. El nou líder del PP va voler desembarassar-se d’aquests retrets en lloar aquest dissabte la “fermesa” amb la qual l’expresident havia “afrontat el desafiament”. Rajoy no va participar en la votació per mantenir la neutralitat.

El nou líder dels populars també va rebutjar que “ser dona” fos “un mèrit” o un “argument electoral” i aquesta és l’opinió que s’ha imposat al congrés del PP. Santamaría i els seus partidaris ho havien presentat com un factor important de la votació. “Negar que seria un assoliment extraordinari per al nostre país que una dona fos presidenta del partit i del Govern és negar la realitat”, deia, per exemple, Borja Semper.

“Us demano que no li pregunteu a ningú a qui ha votat. Avui ningú ha perdut, només guanya el partit”, ha insistit el nou president del PP després d’unes setmanes de tensió durant les quals el partit ha demostrat que no és el bloc monolític que es presumia. Casado va rebutjar fins a l’últim minut d’integrar-se a la llista de l’exvicepresidenta malgrat que des d’aquesta candidatura insistien que la seva actitud representava profanar el mantra del “que governi la llista més votada”, a la qual cosa el PP s’ha agafat per lluitar contra la pèrdua de governs municipals i autonòmics. En el discurs de la victòria, el nou líder dels populars ha insistit en la proposta de reforma de la llei electoral a la grega, de manera que doni un complement de 50 diputats al guanyador —en un Congrés que tindria 400 escons— per incrementar l’estabilitat del sistema polític i evitar que els nacionalistes siguin fonamentals per governar. Grècia té un sistema semblant, que no ha impedit una reguera d’eleccions i una inestabilitat durant els darrers anys de gran crisi.

Casado va ser cap de gabinet de José María Aznar durant dos anys i sotssecretari de comunicació amb Rajoy gairebé tres. Durant la campanya va ser hàbil i agressiu. Va ser el primer a anar a visitar el talismà, Alberto Núñez Feijóo, amb el qual tots els candidats volien fer-se una foto per ser el successor favorit abans que decidís retirar-se a l’últim minut. Va aconseguir atreure la seva atenció, tot i que finalment el president gallec no es va atrevir a manifestar públicament el seu suport abans de la votació. “Estic content. Ha sortit bé”, ha declarat aquest dissabte després de conèixer que era el guanyador. “Ara, a cosir”.

Ha promès integrar a partir d’ara l’exvicepresidenta i part del seu equip. Però no serà fàcil. Com deia un membre de la seva campanya, “hi ha hagut botxins en els dos bàndols”. Les primàries han descobert fissures al PP, convertides en esquerdes després d’un creuament de declaracions pujades de to. El guanyador té un objectiu clar a llarg termini: recuperar terreny davant la fortalesa de Pedro Sánchez de cara a l’atapeït calendari electoral dels propers mesos. Però, a curt termini, la meta és “cosir” un partit que ja no sembla aquell bloc uniforme i inexpugnable d’altres èpoques.