Colau tanca 46 clubs de cànnabis només a Ciutat Vella

“Coffee shop?”, és la pregunta que més vegades fan a tot aquell que posa mitja sola de sandàlia sobre el característic paviment de la Rambla de Barcelona. Els que la pronuncien són els anomenats captadors, que cobren una comissió per cada persona que portin a un club de cànnabis. L'alcaldessa, Ada Colau, ha declarat la guerra a aquells que sota l'aparença de funcionar com a associacions s'han convertit en autèntics supermercats de marihuana. La líder de BComú ha tancat 46 clubs només a Ciutat Vella des que ocupa el càrrec.

L’equip de govern de BComú va començar a governar la capital catalana després de guanyar les eleccions del 2015. Des de llavors, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha investigat prop de 61 establiments de Ciutat Vella que estaven exercint com a associacions cànnabis sense, aparentment, estar-ne autoritzades.

La policia municipal ha fet investigacions que en alguns casos han durat mesos i ha aconseguit tancar 46 d'aquests espais mitjançant el precinte del local, ja sigui per ordre judicial o administrativa. La pressió policial ha comportat al cessament voluntari de l'activitat d'alguns dels promotors d'aquests clubs.

A més, la Guàrdia Urbana té en el punt de mira set associacions més per a les quals ja ha iniciat els tràmits de precinte administratiu. De tots els clubs cànnabis del districte, només en vuit no s'han detectat indicis d'activitat il·legal.

La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, manté que l'equip de govern ha aplicat des que va arribar al poder la “tolerància zero” amb els establiments il·legals. “No es tracta de consumidors que cultiven conjuntament per a l’autoconsum, sinó d'una activitat amb ànim de lucre molt enfocada a la captació de turistes, cosa que suposa un problema de relació amb tot l'entorn de Ciutat Vella”, denuncia la responsable política del districte.

Pin anuncia que hi ha una operació de la Guàrdia Urbana —batejada com a operació Xàtiva— per detectar i tancar clubs cànnabis que no disposin de llicència.

La majoria dels responsables que obren aquests locals actuen amb certa impunitat i sabent que mentre romanguin oberts —les investigacions, precintes i ordres judicials triguen diversos mesos— tindran beneficis importants. Pin recorda que existeix un mercat negre on es venen llicències i estatuts d'associacions de cànnabis.

La regidora de Ciutat Vella manté que la millor manera d'actuar perquè desapareguin els captadors, que en definitiva són el primer graó d'aquestes organitzacions, és tancant els clubs il·legals. Fonts policials asseguren que és complicat recopilar proves contra les persones que ofereixen droga als turistes, ja que no solen portar substàncies i és complicat acreditar la vinculació del captador amb l'associació cànnabis. Un exemple de la persecució dels clubs il·legals és el precinte administratiu que va dur a terme l’Ajuntament de Barcelona la setmana passada en un local del número 65 del carrer Ferlandina.

Aquest precinte es va executar després de realitzar-se tots els tràmits administratius i dictar-se el cessament de l'activitat, sense que els promotors complissin l'ordre voluntàriament. Per aconseguir-ne el tancament, diversos agents de la Guàrdia Urbana van realitzar una investigació que va durar mesos i va necessitar de l'ajuda dels serveis jurídics del districte.

El maig del 2016 es va aprovar el pla especial urbanístic per regular les associacions cànnabis, que estableix una sèrie de requisits de distància, superfície, ubicació i criteris tècnics per a les associacions. En el cas de les il·legals, des de Ciutat Vella s'està duent a terme un pla d'inspeccions per tancar-les, ja sigui de manera voluntària o mitjançant precinte.