Guilgamesh conjura l’ocàs al Grec

Una idea preciosa, la d'utilitzar escenogràficament l'ocàs a El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk, l'adaptació del poema sumeri que dirigeix Oriol Broggi amb la seva companyia, La Perla 29, i que ahir va inaugurar el festival Grec a l'amfiteatre. La funció va començar una hora abans del que és habitual, a les 21.00, de manera que encara hi regnava la claror i s'oferia la inèdita vista del públic i l'escenari a plena llum. Gradualment es va anar fent fosc mentre l'espectacle s'endinsava en la llegenda i els ratpenats, amb les seves capes, substituïen al cel els falciots, afilats com yatagans.

Broggi ha disposat la mítica història de Guilgamesh, de fa 4.700 anys, en un espai à la Peter Brook, amb el terra ple de sorra que cobreix algunes ruïnes i un bust d'un vell rei de pedra, i una catifa oriental sobre la qual s'instal·len els músics. Els actors duen vestits amples i empunyen canyes que fan servir per dibuixar a la sorra o crear figures. El director treu molt de profit de la paret de roca nua del fons de l'escenari: evoca la qualitat mil·lenària dels mites mesopotàmics i la seva ressonància tel·lúrica, i també l'estratigrafia arqueològica. Quan es fa fosc s'hi projecten imatges.

Les armes prodigioses de Guilgamesh no són per ventura les mateixes que li forja Hefest a Aquil·les?

L'espectacle narra pacientment, com un conte, la llegenda de Guilgamesh, l'heroi-rei viatger i aventurer, amb obres de semideu, fundador de ciutats, matador de monstres, edificador de temples. Amb el seu amic Enkidu (capaç de tenir ereccions de set dies) duen a terme (altres) proeses.

L'espectador poc avesat a la mitologia mesopotàmica (!) es perd una mica amb els complicats noms dels déus i deesses, sumeris i accadis, però el to del relat de Broggi és molt didàctic i et van repescant. Cal deixar-se endur pel ritme ritual i màgic de la representació, el foc que brolla de la terra, les torxes, els pous d'aigua, la música orientalitzant, la sensualitat, les veus i els moviments coreogràfics. En última instància tot el que s'hi explica, malgrat l'aparent exotisme, té una ressonància propera: les armes prodigioses de Guilgamesh no són per ventura les mateixes que li forja Hefest a Aquil·les?, la seva impulsivitat, ferocitat i entrega no són les d'un Hèracles?, no té set portes Uruk com Tebes?, el diluvi del poema no és el de Noè?

Gran vetllada de teatre, amb l'amfiteatre ple a vessar i moltes cares conegudes de la política i l'art. Aplaudiments al final. Entre els polítics presents, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el comissionat de Cultura, Joan Subirats; els líders dels grups municipals Xavier Trias, Alfred Bosch, Carina Mejías, Jaume Collboni i Alberto Fernández Díaz; la consellera de Cultura, Laura Borràs, i el d'Economia i vicepresident, Pere Aragonès. Entre els representants del món artístic, Sergi Belbel, Andreu Benito, Cesc Gelabert o Àlex Rigola.

El director del Grec, Cesc Casadesús, va expressar ahir poc abans d'apujar el teló la seva satisfacció perquè aquesta edició arrenca amb les entrades esgotades per a les tres funcions de l'espectacle inaugural. “Les sensacions són molt bones, sembla que la gent hi està molt interessada, s'estan comprant moltes entrades i ja hi ha diversos espectacles que han penjat el cartell de complet, com el d'Akram Khan, Xenos”, va dir.

“La gent té ganes d’estiu i de festa, no es pot hiperventilar tota l’estona”, diu Cesc Casadesús

No obstant això, Casadesús no vol temptar la sort mostrant-se excessivament optimista i recorda que aquest any la programació té més exigència artística. “El cartell presenta un punt més de risc. Ho exemplifica el fet que obrim amb un poema mesopotàmic i no amb un títol de Shakespeare ben conegut. A la programació hi ha moltes coses arriscades, fins i tot en les propostes de gent de casa. Penso en el Kingdom, d'Agrupación Señor Serrano, o Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó, a la Sala Beckett, amb un tema com la mort d'un nadó abans d'arribar a néixer”.

Sobre l'impacte de l'actualitat en la programació, Casadesús assenyala que hi és subtilment. “Jan Fabre, per exemple, parla a Belgian Rules de la situació del nacionalisme a Bèlgica i això ressona a Catalunya. I tenim espectacles sobre la gentrificació, la crisi de la democràcia o del capitalisme, i la postveritat”. I com percep Casadesús l'ambient de la ciutat en aquest Grec que comença? “La ciutat està molt agitada. Han passat moltes coses des del darrer festival. L'atemptat de la Rambla, l'1-O... S'ha viscut un terratrèmol emocional, uns alts i baixos de muntanya russa. És difícil dir en quin sentit ens influirà tot això”. Per Casadesús, “la gent té ganes d'estiu i de treure's de sobre aquest hivern, que ha estat molt intens. No es pot hiperventilar tota l'estona”.