El PDeCAT defensa una via “possibilista” cap a l’autodeterminació i la república

La ponència política que debatran les bases del PDeCAT en la seva assemblea de juliol defensa una via "possibilista" que permeti impulsar un "procés d'autodeterminació" a Catalunya per avançar cap a una "república" catalana. La ponència, titulada Cap a l'Estat català en forma de república i elaborada per un equip d'ideòlegs, en el qual figuren Mercè Conesa, Ferran Mascarell, Joan Rigol, Irene Rigau, Marc Solsona i Sergi Miquel, reivindica la "república" com "l'ideal que dona sentit" a la seva lluita, com "l'horitzó institucional però també com a projecte de país que ja podem anar construint i que volem des d'ara mateix, més cívic, participat i pactat".

En l'actual moment d'"excepcionalitat", i d'acord amb el principi de "restitució" institucional per revertir els efectes de l'article 155 de la Constitució, segons planteja el text, "el PDeCAT ha d'utilitzar al màxim tots els espais d'acció política, a Catalunya, a l'Estat espanyol i a Europa, per generar un clima adequat i assolir els objectius marcats" en la ponència. "Sense renunciar a res, sense renunciar a cap dels nostres objectius i anhels, ha arribat el moment d'estructurar una acció política possibilista que consolidi de manera progressiva els avenços cap a un nou Estat", subratlla la ponència.

D'acord amb "el principi indissociable de radicalitat democràtica de l'1 d'octubre" i "la reafirmació del principi bàsic que la democràcia rau en la sobirania popular", el PDeCAT proposa un "procés d'autodeterminació que faci realitat un Estat català en forma de república en el marc de la UE". Aquest "procés d'autodeterminació" a Catalunya, segons la ponència dels demòcrates, ha de tenir una "voluntat inclusiva i de màxima participació cívica". "L'esperit de l'1 d'octubre ens insta a continuar treballant per un Estat social i democràtic de dret, en el qual votar no sigui cap delicte", subratlla el text, que reafirma "el compromís amb el pacifisme i la no-violència".

Per al PDeCAT, "l'alliberament dels presos polítics ha de ser la prioritat a l'hora d'obrir el diàleg amb l'Estat espanyol", així com "la restitució de la situació de totes les persones afectades pels mecanismes d'inhabilitació i sanció". "Lluitem per dotar Catalunya de la llibertat política necessària, fent realitat la institucionalització republicana proposada el 27 d'octubre del 2017, i convertir així el nostre país en un referent de benestar, justícia i prosperitat", assenyala.

Invitació a Puigdemont

El PDeCAT ha proposat per a l'assemblea "sumar" amb Junts per Catalunya (JxCat) i convidar l'expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers a la presó o a l'estranger a ingressar en els òrgans directius de la formació. Així figura en el conjunt de ponències, a les quals ha tingut accés Efe, i que es debatran en les pròximes setmanes i en el congrés del partit de juliol, que arribarà dos anys després de la seva fundació com a hereva de CDC, amb el debat obert sobre l'encaix amb el projecte de JxCat de Carles Puigdemont.

Sobre aquest assumpte, la ponència ideològica no planteja que el PDeCAT hagi de desaparèixer, sinó que ha d'existir per "sumar" amb "tot allò que suposa Junts per Catalunya". Si bé no s'especifica com s'organitzaria aquesta suma del PDeCAT amb JxCat, en la ponència es reconeix el lideratge de l'expresident català Carles Puigdemont i dels exconsellers a la presó o a l'estranger Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Puig.

El text subratlla que no renuncien al seu "lideratge polític" i els conviden a "assumir les responsabilitats directives al PDeCAT que consideren convenients", en un intent de bastir ponts amb JxCat. La ponència indica que disposen de "plenitud de drets polítics" per ser membres de la direcció del partit i que hi seguiran, si volen, "independentment del resultat del procés judicial".

La proposta del PDeCAT alinea els tres últims presidents de la Generalitat, ja que aposta per avançar "conjuntament" amb Carles Puigdemont i amb el seu successor, Quim Torra –que no és afiliat–, partint del "llegat polític" de l'expresident Artur Mas.

En aquest context, el partit dirigit per Marta Pascal s'atribueix la gènesi de JxCat, doncs indica que "la suma de persones diverses i transversals que el PDeCAT aglutina i que volen l'eixamplament de l'espai polític tradicional del partit impulsa el naixement de JxCat". A més, remarca que "l'esperit fundacional i regenerador del PDeCAT del juliol del 2016 i la recent i d'èxit experiència del projecte de Junts per Catalunya han obert un camí que ha de reconnectar la política amb la ciutadania".

Els ponents designats per la direcció de Marta Pascal conclouen en el text que "de l'anàlisi de la situació política resultant de les eleccions del 21 de desembre del 2017 es dedueix que el PDeCAT ha de seguir estant disposat a sumar amb altres projectes polítics" per aconseguir "la necessària representativitat en els diferents òrgans polítics i de presa de decisió". A més, reconeixen que "els associats demanen una acció sistematitzada i alineada amb altres espais polítics".

Davant de la proposta dels crítics de modificar la direcció o fins i tot celebrar unes primàries per canviar els seus membres, la ponència organitzativa, que porta per títol "un partit ampli i modern", aposta per modificar l'estructura de la cúpula ampliant el nombre de membres, amb l'objectiu d'obrir-la a totes les famílies i sensibilitats. Proposa una presidència política i només representativa –que ha quedat vacant després de l'anunci de la marxa de Neus Munté–, un secretari general –actualment hi ha una coordinadora, que és Marta Pascal– i una direcció executiva ampliada, ja que passaria dels 12 membres actuals a 20-30. A més, en el següent estadi hi hauria un Comitè Nacional que passaria a ser d'entre 80 i 100 persones, i un Consell Nacional –màxim organisme entre congressos– ampliat amb més representació dels territoris i àmbits sectorials.