Les tribulacions d’un ciclista sirià a Tarragona

Mohammed Fadwan Nwiser no està acostumat a rendir-se, però aquest dimecres ho va fer. Nwiser, un dels dos components de la selecció siriana de ciclisme, va abandonar la prova de ciclisme en ruta dels Jocs Mediterrania al quilòmetre 25. Només havia dormit quatre hores: va aterrar dimarts a les vuit del vespre a l'aeroport del Prat però no hi havia ningú per recollir-lo. A dos quarts de dues de la matinada va desistir de l'espera i el seu entrenador va convèncer un membre de l'equip sirià d'equitació perquè li pagués un taxi fins al seu hotel a Port Aventura. A dos quarts de quatre de la matinada, Nwiser aconseguia ficar-se al llit.

Nwiser diu que està trist però en cap cas enfadat, tampoc recrimina res a l'organització: “En l'esport tot és possible”. El comitè organitzador explica a EL PAÍS que a l'equip de mobilitat no li consta que se l'informés de l'arribada d'aquest esportista. L'aventura frustrada de Nwiser a Tarragona no és res comparat amb altres apartats de la seva trajectòria vital. Va abandonar la seva ciutat natal, Hama, el 2015. Va creuar el Mediterrani en una pastera fins a Grècia i d'allà, a peu, en tren i en autocar, fins a Suècia. En total va necessitar un mes per arribar a Estocolm. Avui treballa en una residència de gent gran i el seu temps lliure el dedica a l'esport, competint els caps de setmana amb el Club Ciclista Valhall. Amb 24 anys, Nwiser ha representat Síria per quarta vegada en una competició internacional.

Badreddin Wais, de 27 anys, és l'altre representant de l'equip de ciclisme sirià a Tarragona. Wais viu a Suïssa des del 2014. Com Nwiser, Wais és membre d'una família amb una llarga tradició ciclista al seu país, i com Nwiser, Wais va fugir de la guerra. Amb els seus pares va deixar Alep i va creuar la frontera amb Turquia, però ell va decidir provar sort a Europa. A Suïssa va treballar de mosso de magatzem en un supermercat mentre compaginava els seus entrenaments amb clubs d'aficionats. El 2016 va militar a les files del Marco Polo, un equip holandès format per refugiats. Un dels seus patrocinadors és l'empresa basca Ner Group, fet que el va permetre entrenar-se i competir dos mesos al País Basc. Actualment Wais forma part de l'equip semiprofessional VIB Sports, de capital de Bahrein i amb llicència per competir a Europa. Ara explica Weis que pot invertir el 60% del seu temps en l'esport; el 40% restant el dedica a la seva feina com a depenent d'una botiga de bicicletes a la regió de Zuric.

Wais va participar l'abril passat a la Clàssica d'Amorebieta, de la qual recorda que es va poder fotografiar amb un dels seus ídols, Alejandro Valverde. El setembre del 2017 va ser notícia per ser l'únic sirià que competia al Mundial de Bergen (Noruega), en la seva modalitat favorita, la contrarellotge. Wais es va prendre amb calma la prova en ruta, va arribar a la meta a Vila-seca 23 minuts més tard que el campió, l'italià Jalel Duranti. Wais no va voler arriscar en el descens d'Escaladei i al quilòmetre 90 va perdre contacte amb el grup principal. A la meta l'esperava el seu germà, Sammer, delegat de la selecció i encara resident a Síria. Sammer viu a Damasc, com 29 dels 32 atletes sirians a Tarragona, segons el representant de la delegació nacional Nasser Alsaied. A l'equip només hi ha dues dones.

Wais avança que el seu objectiu és quedar entre els cinc primers a la contrarellotge de dissabte. El seu altre objectiu és tornar a Alep, però no vol crear-se falses esperances: “Abans, cada any em deia que aquesta vegada sí que acabava la guerra i que podria tornar-hi, però ja no confio en un final immediat, ja no hi penso. Jo no en sé de política”, apunta Wais. El primer que ha fet Nwiser després de la cursa ha estat trucar als seus pares. Què els ha explicat? “Que això s'assembla a Hama; fa més que calor que a Suècia”.