Sindicats i patronal anuncien un principi d’acord per apujar els salaris

Els agents socials han tancat aquest dilluns un preacord que llança un missatge: l'època dels ajustos salarials que es va inaugurar amb l'acord del 2012, en el centre de la segona recessió, s'ha de quedar enrere. El pacte de sindicats i empresaris preveu una pujada salarial anual fins al 2020 d'un 2% a la qual cal afegir un altre punt percentual addicional condicionat a l'evolució de la productivitat, els resultats empresarials i l'absentisme injustificat. A més, insten que el mínim dels salaris en conveni sigui de 14.000 euros l'any, una clara millora per a les retribucions més baixes, les que més van patir en la crisi. Quatre anys després que comencés la recuperació i es creu ocupació, els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i les patronals, CEOE i Cepyme, han arribat a un preacord que dona el senyal que ha arribat l'hora que els salaris també poden beneficiar-se de la bonança. Aquest pacte conté la possibilitat que l'increment de sous arribi a l'"entorn"del 3% (dos punts més altre condicionat a diversos criteris), és l'augment més alt signat en la crisi de l'acord estatal de negociació col·lectiva.

Una de les primeres víctimes de la crisi va ser el pacte guia –el que s'acorda no són clàusules obligatòries sinó recomanacions per als negociadors de convenis- de salaris que fins llavors es renovava anualment. Va costar molt arribar a un acord estatal. Després se'n van signar tres (2010, 2012, 2015) que oscil·laven entre la moderació salarial i directament la devaluació.

El nou pacte, de partida, no suposa un increment clar de poder adquisitiu com reclamen els sindicats. De fet, a la seva franja bàsica, l'"entorn" del 2%, està gairebé en línia, una desena amb la inflació prevista per Funcas, un 1,9%. Tampoc serà fàcil traslladar aquest increment màxim del 3% als convenis quan la desocupació està en el 16,7% i la posició negociadora dels representants dels treballadors és més feble després de la reforma laboral del 2012.

Amb aquest escenari de fons, per tant, no sembla fàcil que aquest increment mitjà actual de l'1,56% pactat en els convenis signats fins ara surt-te per sobre del 2% d'un dia per l'altre. Dit d'una altra manera, serà difícil que els sous pactats en conveni –uns 10,5 milions- comencin ja a guanyar poder adquisitiu significativament i més si es té en compte la clàusula pactada per a això, no és molt concreta i dona molt marge als negociadors en sectors i empreses.

En canvi, on sí que es produirà un avançament clar és en els sous més baixos. Aquestes retribucions han estat les que més han patit amb la crisi. Totes les estadístiques apunten que la devaluació salarial ha afectat especialment els sous de la mà d'obra de pitjor qualificació i pitjor retribuïda, especialment entre els que perdien la seva ocupació i tornaven a trobar-ne i entre els joves que obstaculitzen el mercat laboral aquests anys.

Que el pacte, pendent de ratificació, fixi que el 2020 el llindar inferior d'aquestes retribucions sigui de 1.000 euros mensuals en 14 pagues (amb dues extraordinàries) beneficia especialment aquests col·lectius. Segons càlculs de CCOO, a partir de les dades de l'enquesta de població activa, aquesta mesura podria arribar a afectar més de dos milions d'empleats amb una feina a jornada completa.

En aquesta negociació, per als sindicats aquest punt sempre ha estat clau. Durant els mesos que han durat les converses han estat disposats a rebaixar les seves reivindicacions inicials de pujada salarial (3,1% més un percentatge addicional per productivitat). No obstant això, han mantingut ferms l'exigència que aquests 1.000 euros fossin el mínim de les taules salarials dels convenis.