La construcció d’habitatge social cau fins a nivells dels cinquanta

La construcció d'habitatge protegit va ser la gran víctima de la recessió i les retallades pressupostàries, però continua enfonsant-se malgrat la recuperació econòmica. L'any passat només es van posar els fonaments de 4.938 pisos socials a tot Espanya, segons el Ministeri de Foment. Aquesta xifra suposa amb prou feines un 9,2% de tots els habitatges acabats. El volum de pisos construïts és el més baix des de la dècada de 1950. La paràlisi en la promoció d'habitatge públic es produeix quan les llistes de sol·licitants no paren de créixer. Almenys 400.000 persones esperen per una casa assequible.

Úrsula Moreno, de 44 anys, fa deu anys que es va apuntar al registre per demanar un habitatge protegit (HPO) de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Va arribar la crisi, es va quedar a l'atur i amb dos fills no va poder afrontar el lloguer de 850 euros del seu pis al barri del Gornal. “No va haver-hi manera”, resumeix. La seva situació va empitjorar i el seu expedient va passar a la Mesa d’Emergència, que atén les persones que es queden sense possibilitats d'accedir a un pis. “Vaig decidir ocupar un pis protegit que feia molt temps que era buit a l'espera que l’Ajuntament m'assigni un habitatge. Amb tots els subministraments al meu nom, això sí”, puntualitza.

La urgència de milers de famílies que es van quedar sense feina o fins i tot van perdre la casa no es va traduir en un increment del parc d’HPO. En anteriors crisis, els governs havien desplegat plans d'habitatge protegit, que servien per pal·liar les situacions d'emergència i actuaven com a amortidor per a les immobiliàries davant l'aturada del mercat lliure. No obstant això, els ajustos pressupostaris s'han encebat aquesta vegada amb les polítiques d'habitatge.

Aquest cop ha passat tot el contrari. Des que va rebentar la bombolla el 2008 —aquell any van construir 68.587 pisos socials— els lliuraments d’HPO han caigut el 93%. El descens és especialment acusat a partir del 2012, fins arribar als 4.938 pisos de l'any passat. És la xifra més baixa de tota la sèrie del Ministeri de Foment, que es remunta al 1991.

No obstant això, és també la pitjor dada des de la dècada de 1950, segons un estudi sobre el parc d'habitatge públic elaborat per l'economista i exsecretària d’Habitatge a Catalunya Carme Trilla i l'arquitecte Jordi Bosch per a la Fundació Alternatives i Fundipax. “En aquests anys l’HPO pràcticament ha desaparegut del sistema d'habitatge espanyol”, afirma Trilla.

L'estudi assenyala que avui es requeririen 1,5 milions d'habitatges de lloguer assequible per “reconduir” les formes d’“exclusió residencial” que es deriven de la “falta de solvència de moltes llars”. El gruix d'aquesta demanda (1,3 milions) correspon a famílies que destinen més del 40% dels seus ingressos a l'habitatge, però també entren en el càlcul joves que no poden emancipar-se i gent desnonada o que dorm al carrer.

Llistes de demandants

Per cenyir-se a una dada més objectiva, l'informe assenyala que en les llistes de demandants d’HPO hi ha almenys 400.000 persones. Aquest registre no para de créixer, com es desprèn de les llistes d’Andalusia o Catalunya, que fan pública aquesta estadística. I no obstant això, Espanya no té prou habitatges per atendre tots aquests ciutadans. D'acord amb la Federació Europea d’Habitatge Públic, Social i Cooperatiu, a Espanya els pisos socials en lloguer constitueixen només el 2,5% del parc d'habitatge. Aquesta proporció està a anys llum d’Holanda (30%), però també de Dinamarca (20%), Suècia (19%) o el Regne Unit (17,6%).

La falta d'habitatge protegit es deu, explica Trilla, a la falta de pressupost dels últims anys i al fet que gran part dels habitatges es desqualifiquen al cap d'un temps i passen al mercat lliure. “Les desqualificacions impedeixen tenir un parc estable i que hi hagi rotació en funció de les necessitats dels ciutadans. I així, cada vegada que fem un pla o es construeix estem començant de zero”, explica Trilla.

Falta d'ajudes

Els promotors coincideixen que en els últims anys la promoció d'habitatges ha caigut en picat per la falta de pressupost estatal, però també de finançament bancari. “No s'han donat les circumstàncies per fer pisos socials de compravenda perquè es van retirar totes les ajudes per a promotors i compradors. I el mercat de lloguer ha resultat complexíssim perquè no hi ha hagut ni subvencions ni préstecs bancaris”, explica Juan Antonio Gómez-Pintado, president de la patronal immobiliària APCE.

Després de diversos anys sense ajudes per a l’HPO, els Pressupostos per a l'any vinent inclouen una partida de 350 milions d'euros que, entre moltes altres coses, serviran per finançar pisos socials de lloguer. Els promotors adverteixen que aquesta quantitat és insuficient, ja que haurà de repartir-se entre totes les comunitats i, a més a més, conté ajudes ja compromeses en plans antics. De fet, el grup parlamentari socialista va estimar que per iniciar 5.000 habitatges en un any es requerien 400 milions.

Aquesta falta de partides per a HPO ha portat moltes comunitats a engegar plans d'habitatge fent servir recursos propis, com els anunciats recentment a Catalunya o a les Balears. Aquesta última, per exemple, en els últims tres anys ha lliurat només 14 pisos protegits, d'acord amb les estadístiques de Foment. L'any passat, per exemple, no en va donar cap.

A diferència de l'època de la bombolla immobiliària, ara sí que hi ha terrenys disponibles per a pisos socials. “Sí que hi ha reserves de sòl. El problema és que sense ajudes al promotor ni al comprador, no hi ha incentius per desenvolupar-los”, sosté Trilla. Els promotors ho confirmen. “Les reserves hi són. En alguns casos s'han reduït, però són aquí”, afegeix Gómez-Pintado.

De manera que aquests sòls romanen sense desenvolupar-se. Els ajuntaments han recorregut a les cessions de pisos de la banca, però les entitats que lluiten per l'accés a l'habitatge les consideren insuficients per rebaixar la llista de demandants i que no es repeteixin situacions com les d’Úrsula Moreno, que, després de deu anys, encara no ha aconseguit un habitatge públic.