Àliens, dimonis i altres éssers

El darrer premi Joaquim Ruyra de narrativa per a joves va ser per a Negorith, novel·la que aporta diverses novetats als aparadors: la incorporació d’un autor, Iván Ledesma (Barcelona, 1977), expert com a guionista i altres àmbits artístics, però novell en la narrativa per a joves i en la literatura en català; i el conreu d’un tema i un gènere poc tractats en els llibres per a joves, que es mou entre una realitat i una fantasia properes a les d’H. P. Lovecraft, en la qual dimonis, àngels i altres éssers fantàstics lluiten sense quarter per aconseguir el poder i el control dels homes, de la terra i d’altres regnes paral·lels.

En les primeres pàgines, Negorith té l’aparença d’una novel·la realista i de misteri. De mica en mica, el misteri i la fantasia guanyen terreny barrejats amb la realitat. Els capítols són breus; el llenguatge, planer i a vegades fins barroer; els personatges són multitud, de procedència i espècie diversa, tot convertint l’obra en coral; l’acció és continua; el ritme, trepidant.

El lector avança ràpid esperonat per l’expectativa, per l’acció, per la por i l’angoixa, per la sorpresa, per l’estira-i-arronsa entre la claror i la foscor, entre el bé i el mal, per uns mons rars i terrorífics que viuen a prop i a l’interior del nostre món. És aconsellable avançar en la lectura amb un paper i un bolígraf al costat, per no perdre’s enmig de la gernació de personatges que entren i surten, per la seva condició diversa, i també per l’ambigüitat d’alguns d’ells, que han estat posseïts per altres éssers, o bé pels que dubten de la seva condició. Novel·la d’aparença assequible però de realitat complexa; d’aparença superficial però d’entramat profund. Negorith i Iván Ledesma són tota una descoberta!

D’altra banda, 24 senyals per descobrir un àlien no només té l’aparença d’una novel·la realista per a infants, sinó que ho és, encara que el fet que estigui narrada des de la mirada innocent i des de la descripció metafòrica d’un infant la converteix en una obra que podríem etiquetar dins el realisme màgic, que embolcalla la realitat amb una fantasia propera i simpàtica per al lector al qual s’adreça.

Les obres d’Iván Ledesma i Juliana Muñoz Toro aporten aire fresc a la literatura juvenil

La colombiana Juliana Muñoz Toro (Bogotà, 1988) n’és la autora. Ella es posa en la pell d’un infant que relata escenes de la seva vida quotidiana. Al protagonista li sembla que el seu pare ha estat posseït per un àlien. Aquesta possessió fa que el seu pare tingui actituds estranyes, a vegades fins i tot violentes, envers ell i la seva mare, que ell no entén de cap manera. És per això que relata i descriu en primera persona les escenes on veu senyals d’aquesta situació.

La mirada i el punt de vista amb què Muñoz Toro dota la novel·la la converteixen en una obra molt personal, embolcallada de lirisme i farcida de girs enginyosos i metàfores encertades. Una obra d’aparença també senzilla quant a llenguatge i estructura, però complexa en la comprensió de l’infant lector, que ha de desxifrar les imatges i les metàfores.

Negorith i 24 senyals per descobrir un àlien s’adrecen a públics d’edats diferents, tenen punts de vista narratius i temàtica molt allunyats, però contenen actors principals posseïts per éssers malèfics que els obliguen a actuar de forma estranya; alguns, de manera intencionada per aconseguir el poder i derrotar l’enemic, i altres, de manera incomprensible, per aconseguir allunyar-los o apropar-los al seu cercle de persones més íntimes. Ambdues són mirades literàries que aporten aire fresc a un paisatge sovint massa monòton.