_
_
_
_

Les noces de plata de l’hedonisme i la tecnologia

Sónar arrenca la 25a edició amb maridatge de música i ciència

Assistents a la primera jornada de Sónar 2018.
Assistents a la primera jornada de Sónar 2018.Albert García
Jacinto Antón

Aquesta és la imatge de l’aniversari: l’entusiasta recentment ingressat que avança ja amb els braços aixecats, balancejant-se, vehement, accedint al gran escenari a l’aire lliure del Sónar. Ingressant en el so bategant, sensualment eixordador, un massatge sonor que activa totes les cèl·lules del record sobre l’herba (artificial). Vint-i-cinc anys de festival, noces de plata de l’hedonisme i la tecnologia, i la fira segueix oberta i atraient, el carrusel vertiginós. Prometent sorpreses. Fa calor, però no gaire.

Ahir al migdia la música ja es va fer seus tots els escenaris diürns. El circ de tres pistes del tecno. Es va poder veure gent a per totes, a sac, sense dosificar, quins paios. Com si no hi hagués demà (ni demà passat!).

Un grup va accedir a la rèplica de l’estació espacial Mir (una de les atraccions d’aquesta edició que mira cap al cosmos) sense parar de ballar. Tres tipus passats de voltes, ves a saber de què, també hi van pujar. Prèviament se’ls va explicar la història de la instal·lació soviètica. Va semblar que paraven esment. “Vale, genial, tío, on serveixen les birres?”. La Mir és preciosa, fins i tot amb cosmonautes com aquests: pura tecnologia povera. Porta estibats cassets i cintes de vídeo. Tens la sensació que et pots trobar a Gagarin i a Titov, i a l’astronauta Tichy de Stanislaw Lem. Per l’escotilla es veu la lluna girant, un espectacle hipnòtic. Més enllà, al Sónar 360 º, sota una cúpula, queien estranyes visions sobre el públic escampat. A fora una noia es retratava sobre un unicorn blau.

Tot d’una va aparèixer la consellera de Cultura, Laura Borràs. La seva presència va coincidir amb l’actuació dels africans Kokoko! enfundats en granotes com de presos i grocs, i no dic res més.

Al SónarHall, Fractal Fantasy (Sinjin Hawke & Zora Jones) es projectaven ells mateixos a la pantalla i es descomponien entre andanades sonores que t’aturarien el marcapassos. Menys sofisticada però més eloqüent, del SónarXS, brollava la tonada “a mí me gusta que me den duro por eso el vecino me está rompiendo el c...”. Del set de Koshiro & Kawashima en va sortir una jove amb una capa de llumets i un body tan estret als engonals que era una lloança a la depilació. La cua de Despacio avançava així, a poc a poc. La festa està servida i va agafant cos.

 

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_