L’històric Manresa torna a l’elit del bàsquet amb una exhibició contra el Melilla

L'ICL Manresa va segellar el seu retorn a la Lliga Endesa amb una victòria aclaparadora (97-67) en el cinquè i definitiu partit del playoff que el va enfrontar al Club Melilla Bàsquet. L'afició que va omplir el Nou Congost va poder celebrar l'ascens a partir del segon quart, quan el seu equip va ampliar l'avantatge a 24 punts (63-39) i va deixar vist per a sentència aquest partit tan decisiu. Es va esvair la gran igualtat que s'havia viscut al llarg de la sèrie, amb dues victòries inicials del Manresa a la seva pista, que el Melilla va contrarestar amb dues més al pavelló Javier Imbroda.

El Manresa torna a la màxima categoria un any després del seu descens i justament quan s'acaba de celebrar el vintè aniversari de la consecució del seu títol a la Lliga ACB, en la temporada 1997-1998. Va ser una fita en la història del campionat, ja que el Manresa era un club amb un pressupost molt inferior al dels principals aspirants al títol. Però gràcies a Chichi Creus, Paco Vázquez, Herb Jones, Capdevila, Bryan Sallier, Derrick Alston, Montáñez, Lázaro, Lisard i Singla, i amb Luis Casimiro d'entrenador, el Manresa es va desfer de l'Estudiantes d'Azofra, Carlos Jiménez i Chandler Thompson a quarts de final, del Reial Madrid de Bodiroga i Herreros a semifinals i del Baskonia de Bennett, Espil, Burke, Garbajosa i Brent Scott que dirigia Sergio Scariolo a la final.

El Manresa, un club històric, fundat el 1931 i que va competir per primera vegada en la segona divisió de la Lliga Nacional la temporada 1967-1968, va ser un dels clubs fundadors de l'ACB en la temporada 1983-1984. En la temporada 1995-1996 va guanyar la Copa del Rei en una final que es va disputar a Múrcia. Amb un equip format per Creus, Townes, Williams, Esteller, Frank i Peñarroya, va vèncer el Barça de Galilea, Middleton, Godfread, Fernández i Karnisova per 94-92.

L'equip manresà ha estat dirigit en l'últim tram de la temporada per Diego Ocampo, que havia iniciat el curs com a entrenador del Joventut fins que va ser rellevat per Carles Duran. Ocampo, al seu torn, va rellevar, el 30 d'abril, el fins llavors entrenador del Manresa, Aleix Duran.

L'equip del Bages té alguns jugadors amb molta experiència, com Jordi Trias i Nacho Martín, tots dos excomponents del Barça, entre altres equips, així com el jove base lituà Gintvainis, l'escorta danès Lundberg, l'aler nord-americà David Allen, el pivot congolès Sakho, l'ala-pivot britànic Ashley Hamilton, el base i escorta catalans Lluís Costa i Guillem Jou, i l'aler avilès, Álvaro Muñoz.

“Ha estat un camí molt complicat i hem patit molt, però així es gaudeix més”, va declarar Jordi Trias, que amb 37 anys medita la seva possible retirada del bàsquet professional. “Ens ha costat controlar els nervis al principi, però després hem fet un gran partit”. Diego Ocampo va afegir: “La clau ha estat la defensa, des de la defensa. L'objectiu era molt difícil i té molt de mèrit”. Manresa va ser una festa, l'afició va saltar a la pista i ho va celebrar amb els jugadors, que es van posar unes samarretes amb el lema “Tornem. We are back”.