_
_
_
_

Un estudi alerta de l’impacte ambiental de l’últim tram del Quart Cinturó

L'informe inicial de la B-40 entre Terrassa i Granollers apunta a afectacions en espais naturals i patrimonials protegits i en la fauna

Obres sense acabar de la B-40 a Terrassa.
Obres sense acabar de la B-40 a Terrassa.Cristóbal Castro
Más información
El futur del Quart Cinturó, pendent del Pla de Mobilitat del Vallès
Foment adjudica la redacció del tram del Quart Cinturó entre Terrassa i Granollers

Impactes “moderats i severs” en espais protegits naturals i en la fauna. Aquesta és una de les conclusions que recull el document inicial sobre la construcció de l'últim tram del Quart Cinturó, entre Terrassa i Granollers i que suposarà la culminació d'una nova autovia orbital, la B-40. El projecte desperta històricament recels entre els ajuntaments afectats i la Generalitat, que demanen que el traçat es decideixi des de Catalunya. Foment, responsable del projecte, assegura que es tracta d'“una primera visió” de l'impacte de la futura via que connectarà Abrera amb Mataró.

Fa just un any, el Ministeri de Foment va adjudicar la redacció de l'estudi informatiu per a la construcció de l'últim tram de l'anomenat Quart Cinturó, de 35 quilòmetres i que tindrà un cost previst de 403 milions. Encara no es coneix quin serà el traçat final pel desacord entre els municipis implicats. No obstant això, el document inicial, una prèvia a l'estudi d'impacte ambiental, preveu dues alternatives, batejades com a corredor nord i corredor sud.

El text, signat pels enginyers Josep Secanell i Marta Almirall, assenyala entre els potencials impactes ambientals l'afectació a espais protegits, com el riu Congost, inclòs a la Xarxa Natura 2000 i al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). També es podrien perjudicar boscos d'utilitat pública, com Torrebonica, Can Bonvilar o Can Barba, entre d'altres. Els enginyers qualifiquen les possibles afectacions com a “moderades i severes”.

També es podrien presentar altres problemàtiques ambientals, diu l'informe, relacionades amb els efectes derivats del moviment de terres, ja que pot provocar canvis geomorfològics del territori. També es plantegen dubtes sobre la necessitat de buscar abocadors per emmagatzemar aquests residus o el risc de contaminació dels sòls. Els tècnics també expressen la seva preocupació per l'efecte que pot causar la creació dels camins perquè els camions puguin accedir a les obres, “cosa que de vegades pot arribar a ser fins i tot més agressiva que l'execució de l'eix”, admet el document.

“L'eliminació de zones de vegetació que formen part d'hàbitats naturals que alberguen gran quantitat d'espècies faunístiques” és un altre dels impactes que pot arribar a ser sever, així com l'efecte barrera que pot exercir la infraestructura, impedint els moviments naturals de la fauna.

Dins de l'apartat de riscos moderats, el document inclou el risc de contaminació de les aigües freàtiques, l'augment de la contaminació acústica i mediambiental arran de les obres. Finalment, també se subratlla el “risc elevat” d'afectacions en edificis o jaciments d'interès cultural.

L'informe també desglossa alguns dels avantatges que podria tenir l'execució de l'últim tram de la B-40. Destaquen els beneficis socioeconòmics que generarà la millora de les comunicacions entre Sabadell, Terrassa i Granollers, a més de plantejar “una millora en els itineraris d'interès general de l'Estat com el corredor del Mediterrani o el corredor centre”. En aquest sentit, s'espera que la nova autovia orbital ajudi a descongestionar l'AP-7 a l'àrea de Barcelona.

Foment assegura que aquest estudi és “una primera visió dels impactes ambientals relacionats amb la nova autovia, sobre els quals aprofundirà l'estudi d'impacte ambiental”. Afirma que es tracta d'un document que s'enviarà a institucions i entitats perquè facin les seves observacions de cara a completar aquest estudi.

Per la seva banda, el Departament de Territori de la Generalitat assegura que no es pronunciarà sobre el projecte fins que no finalitzi la redacció del Pla de Mobilitat del Vallès, que està elaborant conjuntament Generalitat, municipis i entitats de la comarca per detectar quines infraestructures són necessàries i quin model de mobilitat es planteja. Entre aquestes entitats hi ha la Campanya contra el Quart Cinturó, que no valorarà el document de Foment fins que no l'hagi estudiat, però demana que no s'executi l'obra fins tenir a punt aquest Pla de mobilitat. Sobre aquest pla, el Ministeri contesta que “es tracta d'una iniciativa” de l'Administració autonòmica “de la qual no coneix les finalitats” i subratlla la seva “competència exclusiva” a la B-40 per ser un projecte que “transcendeix l'àmbit provincial de Barcelona i el regional de Catalunya”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_