Els exministres de Rajoy, en xoc, busquen nova destinació

Els alts càrrecs del Govern, ministres i secretaris d'Estat que procedeixen fonamentalment de llocs de primer nivell de l'Administració, per haver superat les oposicions d'elit, disposen del que es coneix com una "motxilla", que és una plaça adequada al seu nivell que se'ls allibera quan tornen a treballar per a l'Estat. La majoria són, a més, diputats, és a dir, polítics amb sou fix. Aquesta motxilla és la seva assegurança de vida professional, però el que es plantegen ara, encara en estat de xoc, és tornar a viure.

Al Govern de Mariano Rajoy tenen teòricament la motxilla reservada el mateix expresident (registrador), la vicepresidenta i ministra de Defensa, Soraya Sáenz de Santamaría i Dolores de Cospedal (advocades de l'Estat), el diplomàtic Alfonso Dastis, el lletrat Íñigo Méndez de Vigo, o els economistes de l'Estat, Ramón Escolano i Álvaro Nadal. El titular d'Interior, José Ignacio Zoido, és jutge. Rafael Catalá és del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat (TAC).

La majoria dels exministres són, també, diputats del PP, per la qual cosa de moment rescataran aquest escó i salari del Congrés. Tots menys tres, que no van anar en les últimes llistes: Román Escolano, Alfonso Dastis i Íñigo de la Serna. Els dos primers sí que són funcionaris i podrien exercir els seus drets d'excedència.

Però la primera gran obsessió de tots els exministres de Rajoy consultats, no obstant això, no té tant a veure amb com encarrilar ara el seu futur professional com amb la seva pròpia vida particular. "Vull viure!", respon un dels afectats. Un altre company del mateix gabinet explica una mica més aquest anhel: "Hem viscut uns anys molt intensament i ara volem ser amos del nostre temps". Un tercer implicat afegeix un altre factor familiar a tenir en compte: "Em falta perspectiva per saber encara com m'afectarà tot el que ha passat, ha estat tot molt ràpid i sí, vull viure, però sobretot recuperar el meu entorn". Han passat en unes hores de no poder pensar ni programar les vacances des de fa diversos lustres a dir que es volen prendre uns mesos per ressetejar la seva vida.

El canvi en les seves rutines i hàbits diaris de funcionament ha estat tan dràstic que alguns estan especialment preocupats per com els afectarà a casa. La vicepresidenta comentava informalment divendres, al final de la moció de censura, que la seva principal preocupació havia estat arribar a casa seva per explicar-li al seu fill de sis anys el que havia passat abans que s'assabentés per altres mitjans. El nen va entendre que la mare podria tenir a partir d'ara més temps, però per si de cas li va oferir també els seus estalvis.

Soraya Sáenz de Santamaría, fins ara considerada la dona més poderosa d'Espanya i aspirant a succeir Rajoy en el futur, es va mostrar davant del grup de periodistes sincera i comprensiva amb la conseqüència democràtica de la pèrdua del poder per la moció, i al cap de pocs segons es va topar amb el dirigent de Podem, Juan Carlos Monedero, que la va assaltar al pati del Congrés per etzibar-li que s'alegrava de la caiguda del Govern, i amb una esbroncada generalitzada dels curiosos que s'aplegaven davant de les portes de l'edifici, que minuts abans havien animat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Santamaría apareix almenys en les especulacions per tornar en aquesta etapa complexa a la plataforma de portaveu al Congrés, que va deixar el 2011, quan el PP va guanyar. I podria ser candidata a alguna cosa a Madrid (no vol). Les candidatures municipals, autonòmiques i europees del maig del 2019 seran ara un aparador molt desitjat. Per alguns. Aquestes llistes pensaven començar a esbossar-se després de l'estiu, després es van retardar a la tardor i ara estan encara més incertes, perquè seran una prova molt fidedigna de com s'ha encaixat tot el que s'ha viscut.

Cospedal, que no volia repetir com a candidata a Castella-la Manxa, ha estat situada per encapçalar la papereta europea, però a aquest lloc liciten Dastis, o Isabel García Tejerina (que situen en càrrecs per a Castella i Lleó o Valladolid). No hi està interessat Méndez de Vigo, que tampoc ha mostrat cap voluntat que l'incloguin a Madrid.