_
_
_
_

Les vagues posen les aerolínies contra les cordes

Les aturades han afectat un milió de viatgers des de principis d'any i les companyies temen que la situació empitjori a l'estiu

Lluís Pellicer
Dos viatgers consulten les cancel·lacions, aquest diumenge, al Prat.
Dos viatgers consulten les cancel·lacions, aquest diumenge, al Prat.Massimiliano Minocri

El cel europeu va viure dimarts passat la seva jornada més caòtica dels últims vuit anys. Uns 1.100 vols van ser cancel·lats, milers van sofrir retards i almenys 120.000 passatgers van haver de ser recol·locats en altres avions o es van quedar en terra. El motiu va ser la vaga general de França, que va desbaratar els plans de vol de les aerolínies. Des de començaments d’any, més d'un milió de passatgers europeus han suportat demores o anul·lacions, especialment pels 14 dies d'atur dels controladors francesos. Les aerolínies temen que el caos s'agreugi a l'estiu.

Les vagues han posat contra les cordes les companyies aèries. Des del 21 de març, les aturades dels treballadors del centre de control de Marsella han provocat centenars de cancel·lacions i retards. Aquesta instal·lació vigila el tràfic aeri de tot el sud-est de França i una franja del Mediterrani que va fins al sud de Sardenya. Airlines for Europe, que agrupa diverses companyies que sumen prop del 75% dels passatgers del continent, estima que un milió de viatgers s'han vist afectats per les cancel·lacions i retards. “Les rutes més afectades són les que fan el recorregut des del nord d’Europa fins a les regions del Mediterrani”, explica el director general de l'entitat, Thomas Reynaert.

El 22 de maig els controladors es van sumar a la vaga general convocada per protestar contra les polítiques d’Emmanuel Macron. Segons Eurocontrol, aquest dia els retards van sumar 331.861 minuts. D'aquests, el 60% corresponien directament a les aturades franceses, però la resta tenia a veure amb el temps extra que necessitaven els avions per recórrer rutes alternatives. Va ser la pitjor jornada des del 23 de setembre del 2010, quan una altra vaga de controladors a França va provocar centenars de cancel·lacions i retards. El conseller delegat del grup IAG, Willie Walsh, va afirmar llavors en una conferència a Dublín que la gestió del trànsit aeri a Europa està sent un “desastre” i va advertir del “gran impacte” que les aturades causen en el rendiment operatiu de la companyia. Segons Airlines for Europe, una de les seves associades —el nom de la qual no va voler desvetllar— es va veure obligada a cancel·lar el 80% dels seus vols.

Els aeroports de Marsella, Kalsruhe o Reims han estat els més perjudicats per les vagues, segons Eurocontrol. Però també el de Barcelona, que aquest mes va ser el vuitè del continent amb més retards. Aquest mateix cap de setmana, Vueling va cancel·lar 139 vols, 81 dels quals tenien origen o destinació Barcelona.

Des que ha començat l'any, a Espanya s'han cancel·lat prop de 2.000 vols i un altre miler ha sofert demores superiors a les tres hores, segons la plataforma Flightright. Fins a l'11 de maig, a Barcelona es van anul·lar 500 vols, un 259% més que en el mateix període del 2017; a Madrid, 389, un 126% més, i 108 a Palma, un 170% més. El 70% d'aquestes suspensions es deuen a les vagues a França.

Estiu complex

La principal aerolínia del Prat, Vueling, va veure com el 50% dels seus vols es van veure afectats per la vaga del dia 22. El president de la companyia, Javier Sánchez-Prieto, explica que davant les aturades l'aerolínia es veu obligada a cancel·lar vols de forma anticipada i a recol·locar aquests viatgers en altres avions. “Ho fem per tenir un coixí i no haver de suspendre'ls el mateix dia, però així i tot ens imposen regulacions de 150 minuts. Juntament amb el temps superior que suposa seguir rutes alternatives, al llarg del dia s'acumulen retards”, lamenta. En la mateixa tessitura afirmen trobar-se altres companyies europees com Ryanair o Easyjet.

Les aerolínies són pessimistes de cara a l'estiu, quan els aeroports del sud d’Europa, especialment els del Prat o Palma, registren un augment de trànsit. Això complica la recol·locació de passatgers en altres vols. Però a més, pesa una amenaça de vaga del centre de control de Barcelona, que controla tota la costa mediterrània. L’Associació de Línies Aèries (ALA) va reclamar en un comunicat que es deixi d'usar “els passatgers com a ostatges de reivindicacions laborals” i va demanar mesures per conciliar el dret a vaga amb el de la lliure circulació dels ciutadans.

L'associació Airlines for Europe s'ha dirigit al Govern francès i a la Comissió Europea davant l'increment del 300% de les vagues. La principal reclamació de l'entitat passa per que puguin conèixer per endavant l'impacte que tindrà la vaga. “Necessitem poder predir-ho. Estem demanant que cada treballador notifiqui amb 72 hores d'antelació si participarà o no en la vaga. Això permetria calibrar millor l'impacte potencial de la vaga i protegir millor els nostres passatgers”, sosté Thomas Reynaert.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_