El Suprem rebutjarà Puigdemont si Alemanya no el lliura per rebel·lió o sedició

Mentre la incertesa s'instal·la al Suprem, el tribunal alemany de Schleswig-Holstein (anàleg a una audiència provincial espanyola) ha decidit prendre's 30 dies més (el límit màxim per a la decisió és de 60 dies, prorrogables a 30 més) abans de resoldre definitivament sobre les condicions per al lliurament, o no, de Puigdemont.

El Suprem va variar el criteri de transigir amb Alemanya i acceptar Puigdemont només per malversació en veure que això suposaria en la pràctica deixar-lo lliure a Espanya

De la segona resolució provisional del tribunal alemany (que segueix sense veure rebel·lió ni sedició, i que es va avançar dimecres), el Suprem espanyol interpreta que la decisió final pot fer el mateix camí que la primera. És a dir, que tot apunta al fet que la intenció alemanya és lliurar-lo únicament per malversació de fons públics. Però si fos així, el jutge Llarena, amb l'aval dels seus col·legues del Suprem, ho rebutjaria i no acceptaria el lliurament de Puigdemont, segons han explicat a EL PAÍS fonts de l'alt tribunal. I aquesta opinió és gairebé unànime al Suprem.

Al principi, el Suprem es va plantejar acceptar Puigdemont per malversació continuada de fons públics, castigada amb fins a 12 anys de presó. Però aviat va variar aquest criteri, ja que en la pràctica permetia a Puigdemont quedar impune. N'hi havia prou que algú li pagués la suma dels diners malversats (gairebé dos milions d'euros) i no hauria d'anar a la presó. Per aquest criteri va ser rebutjat. Ara, després que Alemanya suggerís que la seva opinió segueix sent la mateixa que al principi, Llarena fins i tot dubta si acudirà al Tribunal de la Unió Europea (amb seu a Luxemburg) perquè, si escau, determini si Alemanya ha interpretat correctament l'euroordre. Aquesta es diferencia de l'extradició en el fet que és un assumpte entre jutges europeus, basada en la confiança recíproca i sense intervenció dels governs, que en l'extradició sí que tenen l'última paraula.

Les costes espanyoles són refugi de nombrosos criminals europeus perseguits als seus països. “Espanya sempre s’ha mostrat molt col·laboradora i ha acatat el principi de confiança mútua entre els jutges europeus”, assenyalen fonts jurídiques

Fonts del Suprem assenyalen: "Acceptar Puigdemont només per un delicte patrimonial, a part que suposaria un greuge per als processats no fugits, generaria un missatge erràtic: que els separatistes pensin que tot el que va passar al setembre i a l'octubre al Parlament i al carrer surt gratis i que, per tant, no és delicte fer un referèndum il·legal si es fa amb diners privats. Per això, no l'acceptarem si Alemanya el lliura només per un delicte patrimonial; que es quedi a Alemanya o on vulgui el pròfug", assenyalen fonts jurídiques, que no entenen com un tribunal inferior "que ni tan sols ha investigat aquest assumpte, intenti esmenar el Tribunal Suprem d'Espanya".

La decisió alemanya sobre Puigdemont és un assumpte transcendental per a Espanya, i fins i tot la que adopti Bèlgica sobre els tres fugits allà. Si el tribunal manté el criteri actual, això pot tenir conseqüències, adverteixen fonts del Suprem, ja que "soscavaria el contingut i la finalitat de l'euroordre". Espanya és dels països europeus que més peticions d'euroordre rep de la resta d'Europa. Les costes espanyoles són l'amagatall de nombrosos criminals perseguits als seus països, incloent-hi Alemanya.

"Espanya sempre s'ha mostrat molt col·laboradora i ha acatat el principi de confiança mútua entre els jutges europeus", destaquen fonts jurídiques. “Aquí hem lliurat a Alemanya mitjançant euroordre fins i tot un senyor que devia 600 euros per impagaments reiterats en una autopista”, assenyala un jutge de l'Audiència Nacional. És aquesta instància judicial la que s'encarrega de tramitar les euroordres que arriben d'Europa. Per exemple, Alemanya acostuma a demanar anualment a Espanya gairebé el triple d'euroordres que Espanya a Alemanya. I, a diferència del que està fent el citat tribunal alemany, "l'Audiència Nacional no entra en el fons de les peticions, els lliura d'acord amb els postulats de l'euroordre i sense qüestionar les investigacions", assenyalen.

Al Suprem existeix el convenciment que els líders separatistes han aconseguit imposar el seu relat "ple de mentides" davant de bona part de l'opinió pública belga i alemanya, i que els jutges d'aquests països no hi han estat immunes.

El jutge Llarena ja està acabant el sumari. La seva conclusió definitiva arribarà previsiblement a mitjans de juny: falta que la sala d'apel·lacions que veu els recursos contra les decisions de l'instructor resolgui els recursos sobre l'ordre de processament. A més, Llarena està a l'espera que el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que també investiga una trentena de separatistes, li enviï un enregistrament que han demanat les defenses sobre un passatge relacionat amb els tensos esdeveniments dels dies 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia, quan es van destrossar tres cotxes de la Guàrdia Civil durant un escorcoll judicial.

Suspensió de funcions

D'altra banda, el jutge Pablo Llarena suspendrà de les seves funcions públiques una desena de líders separatistes (entre empresonats i fugits) a finals d'aquest mes de juny. Tots ells escollits diputats en els comicis del 21 de desembre. Si finalment es confirma l'ordre de processament dictada per Llarena, els líders independentistes Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Marta Rovira, Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i fins i tot Puigdemont, els que són encara diputats hauran de deixar el càrrec, ja que no podran votar ni delegar el sufragi en altres col·legues, com està passant ara. Això portarà conseqüències: si els secessionistes pretenen mantenir l'ajustada majoria absoluta que tenen ara al Parlament, necessàriament haurà de córrer la llista. I si no obeeixen, incorreran en un delicte d'usurpació de funcions, asseguren fonts de l'alt tribunal.