Demanen dos anys de presó per a sis membres d’un grup anarquista vegà pels seus tuits

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha desmuntat el relat i la càrrega acusatòria que el novembre del 2016 va portar la jutgessa Carmen Lamela a considerar, en la seva ordre de processament, que els membres del grup anarquista vegà madrileny Straight Edge (SXE), sis joves d'entre 19 i 23 anys detinguts el 2015 per la Policia Nacional en l'operació Hissi, constituïen un comando terrorista que emmagatzemava explosius i suposadament havia atacat sucursals bancàries, amb possibles delictes que sumaven fins a 35 anys de presó. Va ser una controvertida argumentació per la seva interpretació del delicte de terrorisme, el nou article 573 del Codi Penal, que pot englobar qualsevol fet violent al qual s'atribueixi la intenció de subvertir l'ordre institucional. També perquè, segons va revelar EL PAÍS, el sumari es basava en proves escasses i dubtoses, com la de prendre com a indici d'explosius productes de neteja i fins i tot caldo de llombarda que es van trobar a casa d'alguns dels acusats. Un dels detinguts, Juan Manuel Bustamante Vergara, de 27 anys, àlies Nahuel, va passar un any i quatre mesos a la presó. Ara, segons l'escrit del fiscal al qual ha tingut accés aquest diari, el ministeri públic no considera acreditats els atacs a bancs ni els explosius i deixa l'acusació en una petició de dos anys per enaltiment de terrorisme en les piulades i els vídeos que el grup va divulgar a les xarxes socials. L'acusació particular, una entitat bancària afectada per un dels atacs, s'ha retirat.

L'acusació de propaganda amb presumptes finalitats terroristes en xarxes socials, que finalment és l'únic càrrec que s'ha mantingut, també ha estat polèmica. Eren un total de 12 missatges del web del col·lectiu SXE i 19 piulades del seu compte de Twitter, que el fiscal recull pràcticament al complet en el seu escrit. La majoria són consignes genèriques, les habituals de cercles anarquistes contra l'Estat. El més concret són crides retòriques a cremar bancs, de l'estil “Cremaran els vostres caixers”, “Mort al capital” o “Capitalisme assassí”. Però el fiscal també inclou en la llista una piulada que simplement cita un famós personatge de manga de Bola de drac ("Goku viu, la lluita segueix") i una altra en què la principal amenaça són les paraules d'un cèlebre filòsof de l'Escola de Frankfurt, tal com assenyala l'escrit del fiscal: “El dia 14 de maig del 2014, amb una citació d'Herbert Marcuse relativa a la necessitat de canviar la voluntat d'una societat que ha aconseguit tenir el que vol, es publica la fotografia d'un individu amb la cara tapada amb un mocador i un cartell en blanc en què es llegeix STRAIGHT XXX EDGE”. El fet que alguns d'aquests missatges estiguessin acompanyats de fotografies de sucursals bancàries atacades va ser una de les proves per acusar-los d'haver estat els autors d'aquestes agressions, ara desestimades.

Altres frases tuitejades que cita el fiscal per justificar l'acusació d'enaltiment del terrorisme són “#HazFelizAAlguien i rebenta bancs que ens sobren pedres, córrer és gratis i la policia estarà al centre cuidant borratxos”, o aquest altre escrit de la nit de Cap d'Any del 2014: “#Per2015vull que els petards, coets i bateries s'utilitzin per a l'autodefensa contra la repressió”. O aquest altre que contextualitza la Fiscalia: “Dia 24 de març del 2014: referint-se a l'empresa FALKEN, SA, es publica el comentari: ‘Aquesta empresa és la que proveeix de material antidisturbis a l'Estat espanyol. Està bé tenir en compte a què ens enfrontem’, amb una fotografia amb el logotip d'aquesta empresa”.

N'hi ha d'altres que s'intueixen inofensius, com aquest altre que relata el fiscal: “Dia 8 de juny del 2014, publicació de la següent piulada: ‘Som al Rastro venent samarretes’, i la fotografia de samarretes amb diversos dibuixos i eslògans, com ‘La resistència no és violència. És autodefensa”. D'altres són més lírics, però igual de vagues: "El vostre verí no cremarà el nostre interior. El nostre interior cremarà el vostre verí. Destrueix totes les seves mentides. XVX", amb la fotografia d'un encaputxat que porta una mena de torxa.

L'escrit d'acusació també assenyala tres vídeos penjats a YouTube que justificarien la violència contra la policia en manifestacions o la crema de contenidors, i que els investigadors atribueixen al col·lectiu SXE. El més llarg és un documental titulat Bajo la capucha, en què apareix una entrevista a tres individus que defensen l'ús de la violència amb la cara tapada i la veu distorsionada. Malgrat tot, els informes policials els identifiquen amb tres dels detinguts, basant-se en la comparació amb les veus gravades en les escoltes telefòniques. Els altres dos vídeos, Lucha sin miedo i Bloque Negro Introducción, duren entre dos i tres minuts i són una successió de consignes entre imatges de protestes, destrosses de bancs i enfrontaments amb la policia, en les mobilitzacions del barri de Gamonal, a Burgos, o en la manifestació sota el lema "Rodea el Congreso", entre d'altres.

Per a Eduardo Gómez, advocat d'alguns dels acusats, “es demostra una vegada més que aquest tipus d'operacions només busquen desarticular col·lectius dissidents i, de passada, recopilar informació per a la intel·ligència policial”. “El resultat judicial és el que té menys importància per a la policia, perquè, de fet, totes les operacions d'aquest tipus han acabat encallades a l'Audiència Nacional per absència de proves de comissió de delictes”, conclou. "Al final s'ha quedat tot en un típic judici a tuiters".

Straight Edge, que es podria traduir com camí recte, és una tendència que neix als Estats Units als setanta i agafa el nom d'una cançó amb aquest títol d'un grup de hardcore punk dels vuitanta anomenat Minor Threat. Neix als cercles punks i anarquistes com a resposta a l'abús d'alcohol i drogues predominants en aquest món, un puritanisme que en realitat entronca amb la tradició original anarquista, que veu en l'alcohol una forma més de domini de les voluntats del capitalisme. A això s'hi sumen la dieta vegana, el respecte pels animals i l'antiespecisme, és a dir, la negació que hi hagi una espècie, la humana, superior a les altres. Els membres del grup de Madrid es van conèixer entorn de les mobilitzacions del 15-M, però se'n van anar allunyant per les seves idees, més radicals. Es consideren antifeixistes i llibertaris.

La fase final de la instrucció es va retardar per les diligències per sol·licitar a Google la identitat de la persona que va pujar el documental Bajo la capucha a YouTube. En una primera petició, la companyia va reaccionar amb perplexitat i va demanar “aclarir la naturalesa específica de la infracció penal de què es tracta i explicar com la divulgació de dades associades amb el vídeo es relaciona amb la investigació del delicte”. A la segona sol·licitud mai va arribar a respondre.