_
_
_
_
_

Retaules contemporanis al Macba

El museu dedica a l'artista Melanie Smith la retrospectiva més àmplia que se li ha fet a Europa

José Ángel Montañés
'Farsa i artifici', l'obra de Melanie Smith que dona títol a l'exposició del Macba.
'Farsa i artifici', l'obra de Melanie Smith que dona títol a l'exposició del Macba.Joan Sanchez

Els retaules gòtics són composicions formades per diferents pintures que narren, com si fos una vinyeta o un còmic, la història d'un sant o d'una verge. Melanie Smith (1965), l'artista anglesa establerta a Mèxic des de fa dècades, compon retaules contemporanis amb la majoria de les seves obres. Algunes fins i tot tenen estructures de fusta que donen forma i sustenten les composicions. És el cas de Farsa i artifici, l'obra creada el 2006 formada per mitja dotzena de pintures amb motius geomètrics i paisatges col·locades una davant de l'altra de forma superposada sobre un pedestal de llums de camerino, en el qual destaquen dues grans palmeres de plàstic i un monitor en què es veuen dues persones ballant salsa. Una obra que parla de modernitat i reclassificació, però també de paròdia, burla i artificialitat. La instal·lació dona títol a l'exposició, que ha obert les portes al Macba fins al 7 d'octubre, en el que és la mostra més àmplia que se n'ha fet a Europa mostrant 120 peces de diferents moments que evidencien punts recurrents i continuïtats en tota la seva producció. "La meva obra és un palimpsest gegant", il·lustra l'artista amb un castellà perfecte, en què poques vegades deixa escapar l'accent mexicà, el país on la mostra es podrà veure el 2019 i que va escollir l'artista perquè el representés a la Biennal de Venècia del 2011.

“Quan vaig arribar a Mèxic el 1989 vaig veure que la meva formació com a minimalista no servia i vaig pensar que havia de corrompre, danyar, interrompre la superfície, trencar la seva estructura en el context mexicà”, va explicar. Smith –que comissaria l'exposició amb Tanya Barson, conservadora en cap del Macba– no es considera una pintora, però la majoria de les seves obres tenen algun element pintat i parteixen d'obres clàssiques, com les pintures murals romàniques, les enigmàtiques obres d'El Bosco o les atapeïdes pintures de Brueghel. A partir d'aquests autors i les seves obres, Smith aborda temes com el de la industrialització, l'economia i l'estètica de l'abstracció, la urbanització, el colonialisme, el fracàs de la modernitat o la naturalesa com a Xilitla (2010), la gran instal·lació que ocupa la Capella del Macba i que en forma d'imatges analitza el tema de l'ecologia filmant el jardí tropical d'Edward James. El col·leccionista i mecenes del dadaisme i surrealisme el va construir a la regió mexicana de la Huasteca, a 400 quilòmetres al nord de la capital, on, després que el fred es carregués les seves orquídies, va decidir aixecar unes estructures de formigó. "Les imatges parlen del desig dels vestigis dels moderns, intentant subvertir la mirada possessiva de la modernitat".

Queda clar que a Smith li agrada provocar. Per això, en una altra de les seves instal·lacions, Irreversible/Il·legibilitat/Inestabilitat (2012), canvia els tres conceptes bàsics de la restauració d'obres d'art que busca just el contrari. Després de treballar als magatzems del museu d'Amparo de Puebla, una ciutat coneguda per la seva ceràmica, va crear 700 peces de fang cuit, que després va trencar i va tornar a unir d'una manera poc científica i absurda. L'aparença de la instal·lació és la d'un taller abandonat, en el qual aparentment han treballat uns restauradors poc destres, fent referència a una reclassificació en comptes de la metodologia i la raó científica.

Color rosa

A més d'altres obres de Smith, el Macba, que ha pintat per segona vegada les seves immaculades parets blanques de color —ho va fer el 2014, després de 26 anys d'història de color ocre, per mostrar l'obra Deuteranomalia, d'Oriol Vilanova, i ara ha pintat una de les sales del segon pis de rosa xiclet—, mostra per primera vegada María Elena, una pel·lícula del 2018 en la qual mostra un petit poble construït al desert d'Atacama, al nord de Xile, on s'extreu mineral de la terra, tal com es veu en una impactant escena en la qual es dinamita la terra per extreure el salnitre de forma violenta. La pel·lícula aborda l'impacte del colonialisme (el poblat segueix la forma de la bandera britànica) i l'especulació econòmica.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_