La ‘Declaració d’Arnaga’ celebra la fi d’ETA i fa una crida a la “reconciliació”
Gerry Adams demana al Govern espanyol que faci "passos positius a favor dels presos" de la banda
Els signants de l'anomenada Declaració d'Arnaga han donat aquest divendres la benvinguda a la decisió d'ETA de dissoldre's per sempre, que han qualificat de "moment històric per a tot Europa", i conviden a obrir ara "un procés de reconciliació" que ha de desembocar en una "solució global, justa i duradora" al País Basc. Representants internacionals i uns 90 convidats d'institucions, partits polítics, sindicats i organismes bascos han assistit aquest divendres a Cambo-les-Bains (França) a la trobada que serveix per certificar el final definitiu d'ETA. La trobada ha començat amb un minut de silenci "en honor de totes les víctimes", que tots els assistents han respectat posant-se dempeus.
"És un moment històric", han repetit pràcticament tots els que han intervingut en el fòrum en referir-se a la declaració final d'ETA, des de Kofi Annan, en un missatge que l'exsecretari general de l'ONU ha enviat perquè es llegís durant l'acte, fins a Gerry Adams o Jonathan Powell, representants internacionals que han anat avui a Cambo per donar el seu suport a la decisió de la banda de posar fi a la seva existència. L'adeu d'ETA "marca el final d'un capítol difícil de la història d'Espanya", ha expressat Annan en un text llegit per Michel Camdessus, exresponsable del Fons Monetari Internacional. "És una jornada històrica que posa fi a l'últim grup armat d'Europa i s'hauria de celebrar a tot Europa", ha afegit.
Gerry Adams, exdirigent del Sinn Féin (el braç polític de l'IRA), també s'ha sumat a les congratulacions per la desaparició d'ETA. També ho han fet el mexicà Cuauhtémoc Cárdenas, fundador del Partit Democràtic de la Revolució (PRD), i l'ex-primer ministre irlandès Bertie Aehrn. Tots han destacat la importància històrica que comporta el missatge que va llegir en castellà l'històric dirigent etarra Josu Ternera.
Però la conferència internacional de Cambo, celebrada a la vil·la d'Arnaga (d'aquí el nom de la declaració), no s'ha limitat exclusivament a aplaudir l'adeu d'ETA. Els signants han posat l'accent en el fet que ara s'obre una altra etapa que ha de "resoldre temes pendents". "Tenim al davant un procés de reconciliació", diu la declaració d'Arnaga, que ha de posar fi a "ferides profundes que perduren, famílies i comunitats que romanen dividides". En el futur, s'ha d'atendre la situació dels "presos" de la banda i les persones que estan fugides, i també ha d'haver-hi "més esforços per reconèixer i assistir totes les víctimes".
Adams ha estat molt explícit a l'hora de marcar el full de ruta que s'ha d'abordar a partir d'ara. "Demano al Govern espanyol que faci passos positius a favor dels presos bascos per aproximar-los al seu lloc de residència". I ha conclòs així: "L'enuig no és una política i la venjança no és la solució. Espero que els nostres fills no ens vegin com a venjadors".
L'advocat sud-africà Brian Currin, membre del Grup Internacional de Contacte (GIC) i un dels principals impulsors d'aquesta cita, ha assegurat que aquesta és "una jornada de celebració", que és "el dia del poble basc", tot i que "el procés de pau no s'ha acabat". Al seu parer, encara s'han de resoldre serrells que ha deixat pendents "el conflicte".
La Declaració d'Arnaga, llegida en basc per una jove de 21 anys de Guernica, Irati Agorria, i per Camdessus (francès), Powell (anglès) i Cárdenas (espanyol), fa una crida a actuar d'ara endavant amb "un esperit de generositat per guarir les ferides i reconstruir una comunitat compartida". "La pau no és un joc de suma zero, sinó un assumpte de voluntat política, on totes dues parts es posen d'acord per aconseguir els seus objectius de manera pacífica a través de mitjans polítics i democràtics", diu el text d'Arnaga, on s'expressa la confiança que s'arribarà a "una solució global, justa i duradora al País Basc".
La trobada s'ha fet per donar suport internacional a la decisió d'ETA de dissoldre's, adoptada un dia abans d'aquest acte. El 2011 va succeir el contrari, primer es va celebrar al palau d'Aiete, a Sant Sebastià, una autodenominada conferència de pau a la qual va assistir una delegació internacional encapçalada pel secretari general de l'ONU, Kofi Annan, i tres dies després ETA va difondre un comunicat en què anunciava que abandonava per sempre la lluita armada. Aquesta vegada, ETA es va avançar ahir amb el seu comiat i avui han intentat destacar aquest pas de la banda.
D'aquell esdeveniment repeteixen Gerry Adams, Bertie Ahern i Jonathan Powell. A aquesta cita s'han incorporat avui el mexicà Cuauhtémoc Cárdenas, fundador del Partit de la Revolució Democràtica (PRD), i l'exdirector el Fons Monetari Internacional (FMI) Michel Camdessus.
La cimera internacional per "avançar en la resolució del conflicte a Euskal Herria", amb un total de 89 convidats, ha estat promoguda pel Grup Internacional de Contacte (GIC), que lidera l'advocat sud-africà Brian Currin, el Fòrum Social Permanent i Bake Bidea, que han rebut el suport d'autoritats bascofranceses, principalment dels alcaldes de Baiona i Hendaia, Jean-René Etchegaray i Kotte Ecenarro, respectivament.
Arnaga no ha aconseguit concitar el mateix nivell de representació internacional i política d'Aiete el 2011. L'assistència de partits s'ha limitat avui pràcticament als partits nacionalistes, tot i que, entre aquests, el PNB i EH Bildu hi han enviat delegacions de primer nivell, amb Andoni Ortuzar i Arnaldo Otegi al capdavant. Arkaitz Rodríguez hi ha anat en nom de Sortu i també hi ha assistit Pili Zabala, parlamentària d'Elkarrekin Podem i germana de Joxi Zabala, membre d'ETA assassinat pels GAL.
Els organitzadors han destacat que entre els participants en aquest fòrum hi figuren l'històric dirigent d'ETA Eugenio Etxebeste Antxon, l'exsecretari general de LAB Rafa Díez, el membre de l'esquerra abertzale Rufi Etxeberria i Joseba Egibar, portaveu parlamentari del PNB. També el responsable de Lokarri, Paul Ríos, un dels principals promotors de la Conferència d'Aiete.
Sobre la firma
