ETA anuncia la seva dissolució

Sis anys i mig després de declarar el cessament definitiu del terrorisme, ETA ha anunciat la seva desaparició com a organització i ho ha fet mitjançant un comunicat publicat aquest dijous a les 14.06. La fórmula que ha utilitzat per informar de la seva dissolució ha estat “el desmantellament total del conjunt de les estructures” i ha assenyalat el final de la seva trajectòria i la seva activitat política. És l'últim comunicat d'una banda, amb una història de 59 anys i, també, l'última organització terrorista a extingir-se a Europa.

El comunicat ha estat llegit en tres idiomes per Josu Urrutikoetxea, Josu Ternera, històric dirigent d'ETA i participant en el procés de diàleg que van mantenir el Govern de Zapatero i ETA el 2006. Josu Ternera es troba en parador ignorat perquè està perseguit per la justícia espanyola. El text, titulat Declaració final d'ETA al poble basc, de 378 paraules –una extensió similar al comunicat de l'octubre del 2011 en el qual va decretar el cessament definitiu–, no fa cap al·lusió a les víctimes que ha causat la seva acció terrorista.

El text parla d'"els i les exmilitants", dels qui assenyala que continuaran amb "la lluita per una Euskal Herria reunificada, independent, socialista, euskaldun i no patriarcal en altres àmbits, cadascú on ho consideri més oportú, amb la responsabilitat i honestedat de sempre".

“La declaració final d'ETA al poble basc” diu, en la part final de text: “Aquesta última decisió l'adoptem per afavorir una nova fase històrica. ETA va sorgir d'aquest poble i ara es dissol en ell”.

El comunicat assenyala com a repte "construir un procés com a poble que tingui com a eixos l'acumulació de forces, l'activació popular i els acords entre diferents, tant per abordar les conseqüències del conflicte com la seva arrel política i històrica". Ho fa abans de reivindicar el dret a decidir i l'independentisme d'esquerres: "Materialitzar el dret a decidir per aconseguir el reconeixement nacional serà clau. L'independentisme d'esquerres treballarà perquè això condueixi a la constitució de l'Estat basc", indica.

Divendres al migdia, una representació internacional, en la qual participaran, entre d'altres, l'advocat sud-africà Brian Currin i l'alcalde de Baiona, Jean-René Etchegaray, estendrà acta notarial de la desaparició d'ETA com a organització en un acte que es farà a Cambo (França), prop de la frontera amb Espanya. A la cita no hi assistiran els Governs del País Basc i Navarra, però sí que hi aniran representants dels partits bascos, amb l'excepció del PP i el PSE.

"ETA, organització socialista revolucionària basca d'alliberament nacional, vol informar al Poble Basc del final de la seva trajectòria", diu el comunicat de la banda

El comunicat final d'ETA té el vistiplau inicial dels membres de la Fundació Henri Dunant, una organització suïssa amb seu a Ginebra especialitzada en la resolució de conflictes, que va participar en el fallit procés de diàleg que el 2006 van mantenir el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i la banda terrorista.

En realitat, ETA va desaparèixer de la vida pública el 20 d'octubre del 2011, quan va posar fi definitivament al terrorisme i van acabar els seus assassinats, segrestos, extorsions i amenaces. La seva obstinació per intervenir en el futur dels seus presos ha allargat sis anys i mig la seva existència, ja merament nominal. ETA va ser derrotada el 2011 quan va cessar el terrorisme sense que hagués aconseguit cap dels seus objectius polítics: el dret a l'autodeterminació i la unió del País Basc i Navarra. Ara desapareix com a organització sense aconseguir, com pretenia, cap acord de pau pels presos.

La banda deixa enrere una història sagnant, amb 853 assassinats —segons el web del Ministeri de l'Interior—, la majoria bascos; 79 segrestats, 12 dels quals van ser assassinats, i 6.389 ferits. Desapareix mentre encara queden pendents d'esclarir 197 casos; 170 de sobreseguts i 27 d'arxivats.

ETA va néixer el 1959, però no va ser una organització nascuda per combatre la dictadura de Franco. La seva carrera d'assassinats va començar en la davallada del franquisme, el 1968, i es va perllongar 43 anys més, fins al 2011. La banda va practicar el terrorisme només set anys durant la dictadura i 36 en la Transició i en democràcia. Va ser una organització terrorista que, en la seva pretensió d'imposar un projecte totalitari a Euskadi, va intentar desestabilitzar la democràcia espanyola i l'autogovern basc, que va atacar amb més contundència en els moments més difícils de la Transició. Concretament, entre el 1979 i el 1980 —anys del referèndum constitucional, de la votació de l'Estatut de Guernica i de la creació del primer Govern basc, després de la Guerra Civil— va assassinar 244 persones, gairebé la tercera part dels seus crims. ETA, que el 1977 es va beneficiar d'una amnistia que va excarcerar tots els seus presos, li va servir al tinent coronel Tejero com a excusa per justificar la seva temptativa colpista el 23-F del 1981. El seu balanç terrorista i desestabilitzador és nítid: el 93% dels seus 829 assassinats els va cometre entre la Transició i la democràcia; només el 7% van ser durant la dictadura.

El relat de més de mig segle

ETA va desaparèixer de la vida el 20 d'octubre del 2011 quan va cessar definitivament el terrorisme i van acabar els seus assassinats, els seus segrestos, les seves extorsions i les seves amenaces

La història d'ETA ha estat un absurd. Tot i que es va inspirar en l'IRA i els moviments d'alliberament nacional —Cuba, Algèria, etc.—, a diferència d'aquests va fer la immensa majoria del seu recorregut terrorista contra una Espanya que inaugurava democràcia i una Euskadi que estrenava autogovern, amb l'empara de la Unió Europea. En aquestes condicions estava destinada a desaparèixer sense aconseguir els seus objectius, tal com ha passat. Encara que s'havia anat afeblint progressivament des del 1982, amb la dissolució de la branca politicomilitar, el seu injustificat aspecte antifranquista, la guerra bruta i alguns errors en la lluita antiterrorista van contribuir al fet que el seu final fos més lent.

ETA no es resigna al judici condemnatori de la història. Pretén blanquejar-la. En el seu penúltim comunicat, el passat 20 d'abril, va intentar buscar la seva justificació històrica en la Guerra Civil, en la destrucció de Guernica per part de l'aviació nazi i amb l'autorització de Franco. Intenta presentar-se com la resposta legítima als excessos a Euskadi dels règims totalitaris del segle XX, quan ETA els va emular en practicar la persecució ètnica, especialment durant la seva etapa de “socialització del patiment”.

A més de la batalla pel relat, a les institucions democràtiques, especialment a Euskadi, els queda una altra tasca important: treballar per la convivència. ETA desapareix sense reconèixer el dany injustament causat a les víctimes del terrorisme. Aquesta tasca l'haurà d'escometre l'esquerra abertzale, representada al Parlament basc per Bildu, per facilitar l'acostament a les víctimes. És desitjable que a Euskadi es passi pàgina sobre el que va succeir, però abans de fer-ho els seus protagonistes hauran de llegir la pàgina de les atrocitats del terrorisme perquè no es torni a repetir.

L'esquerra abertzale té, a més, una raó pràctica per avançar en el reconeixement del dany injust causat a les víctimes del terrorisme: la situació dels gairebé 300 presos d'ETA. La dissolució de la banda, sumada al reconeixement del dany causat a les víctimes del terrorisme, és un bon coixí perquè els presos d'ETA es puguin acollir a la legalitat penitenciària i complir els requisits que marca la llei per reinserir-se i obtenir beneficis penitenciaris. Aquí hi pot jugar un paper clau l'esquerra abertzale.

Al Govern del PP li correspondrà exigir el compliment de la legalitat als presos d'ETA que pretenguin reinserir-se, però sense excedir-se en les condicions. És el moment que l'Executiu del PP compleixi el que molts dels seus representants ja havien dit en el passat: que quan ETA es dissolgués es replantejarien la política penitenciària, concebuda per lluitar contra el terrorisme. Tant el Govern basc com el Parlament autonòmic hi jugaran un paper supervisor. La convivència passa, també, per un compliment de la legalitat sense clàusules abusives.

Aquest avanç en la convivència també passa no només per esclarir els casos pendents de víctimes del terrorisme etarra, sinó també els de les víctimes de la guerra bruta, pendents d'investigació en més d'un 60%. Així mateix, a efectes legals, les institucions han de concedir a totes les víctimes, ja siguin d'ETA, de la guerra bruta o d'abusos policials, el mateix reconeixement.

ETA no es resigna al judici condemnatori de la història. Pretén blanquejar-la