Jutges i fiscals rebutgen la “intromissió” de Catalá i els atacs dels polítics per la Manada

L’ampli rebuig social que ha rebut la sentència que condemna els cinc membres de la Manada a nou anys de presó per abús sexual i no per agressió per violar una jove de 18 anys durant els Sanfermines del 2016; i les mobilitzacions i declaracions de diferents líders polítics contra la sentència, han fet reaccionar les associacions de jutges i fiscals. L'associació progressista Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJPD) va reclamar aquest dissabte la dimissió del ministre de Justícia, Rafael Catalá, per les seves “inadmissibles” declaracions del divendres, en les quals va suggerir al Consell General del Poder Judicial que actués disciplinàriament contra el magistrat que va signar el vot particular en el qual demanava l'absolució dels cinc condemnats. L’Associació de Fiscals, majoritària al ministeri públic, va lamentar “la intromissió en la tasca jurisdiccional de representants polítics i institucionals”, especialment la del ministre Catalá.

Divendres passat, el titular de Justícia va fer un gir en la seva posició sobre la sentència de la Manada. Mentre el dijous a la nit recordava a Twitter que “un principi bàsic de l’Estat de dret és el respecte a les sentències judicials” i recordava la possibilitat que tenen les parts de recórrer el que discrepin, el divendres va afegir un matís notable. A la vista de l'onada d'indignació que havia suscitat la redacció del vot particular en el qual el magistrat Ricardo González defensava l'absolució dels cinc acusats, Catalá, en una entrevista a la Cadena SER, va manifestar: "Si les consideracions del vot particular es considera que estan fora del que és raonable, existeixen vies disciplinàries. Cal deixar que el CGPJ actuï".

Aquestes declaracions del ministre de Justícia, per la progressista JJPD, “se sumen al descrèdit” i “encoratgen la deslegitimació del Poder Judicial”. L'associació judicial recorda que l'òrgan de govern dels jutges “manca de competències” per revisar un vot particular d'una sentència. “La crítica pública i raonada a les resolucions judicials és desitjable en una societat lliure i democràtica, però observem amb estupor declaracions de responsables polítics freturosos del més mínim respecte institucional a la nostra legislació i als nostres Tribunals”, van assenyalar en un comunicat.

El mateix dijous en què es va fer pública la sentència de la Manada, milers de persones es van manifestar davant dels jutjats de tot Espanya contra la sentència, que malgrat creure el testimoni de la jove en la seva integritat, entenia que els cinc joves no van actuar amb violència per mantenir relacions sexuals en grup amb ella intimidant-la, sinó que es van prevaler de la seva superioritat física i numèrica per a això. Seguint el fil d'aquestes concentracions, els líders de tot l'espectre polític van expressar la seva discrepància en termes més durs als habituals. Javier Maroto, del PP, va manifestar el seu “profund rebuig” i Albert Rivera, de Ciutadans, va dir que li costava “assumir” la sentència. A l'esquerra, el líder socialista Pedro Sánchez va dir “què entenem llavors per violació” i el màxim dirigent de Podem, Pablo Iglesias va parlar de “vergonya i fàstic”.

"Menyspreu a jutges i fiscals"

L’Associació de Fiscals, en una altra nota, va lamentar “la facilitat amb què, en tantes ocasions, es menysprea la tasca dels jutges i fiscals, es fan judicis paral·lels” i “es realitzen manifestacions freturoses de rigor”. Aquesta organització, majoritària en les últimes eleccions al Consell Fiscal va criticar que el ministre Catalá, en comptes de complir amb la seva “responsabilitat” de “fomentar la confiança entre les institucions”, realitzi una “intromissió” en la tasca d'un altre poder de l’Estat. El divendres, l’Associació Professional de la Magistratura, l’Associació Francisco de Vitoria y el Fòrum Judicial Independent van cridar al “seny” i a la “necessitat de respectar” la sentència i “la feina dels tres magistrats” i dels jutges que puguin resoldre el recurs contra ella.

Les associacions també van rebutjar la urgència amb la qual el Govern i les forces polítiques van anunciar la revisió del Codi Penal per aclarir la tipificació dels delictes contra la llibertat sexual i endurir les penes. “Es té la temptació de legislar a cop de notícia”, assenyalava l’Associació de Fiscals. Per la seva banda, Jutges per la Democràcia entén el reclam de més severitat i contundència contra la violència masclista, però recorda que “el debat legislatiu sobre reformes del Codi Penal ha de fer-se en seu parlamentària sota un assossegat debat públic i transparent”.

La Unió Progressista de Fiscals ha expressat el seu desacord amb la sentència. “En el fet provat es descriu el que al nostre judici són clarament violacions, pensem que és necessària una formació dels jutges en temes de gènere”. Sobre el vot particular van afegir: “es desqualifica sol, victimitza una altra vegada una dona víctima de greus delictes de manera inadmissible”. Respecte a les crítiques polítiques, van afirmar que es tracta d’“un tema delicat del qual tots intenten treure rèdit electoral”, i “segurament molt pocs deuen haver llegit la sentència”.