La Guàrdia Civil descarta que grans empresaris paguessin el procés

La Guàrdia Civil i el jutge Pablo Llarena porten mesos darrere la pista dels diners que van finançar el procés a Catalunya. Els independentistes asseguren haver fet front a les despeses amb aportacions de particulars, però els investigadors i l’instructor sostenen que almenys una part es va pagar amb diners públics. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, replica que els diners no van sortir de les arques públiques. “No creiem que grans empresaris hagin contribuït a pagar el procés sobiranista”, assegura un alt càrrec de l’Institut Armat.

El referèndum va tirar endavant gràcies al treball voluntari d’una xarxa de milers de persones que han col·laborat de forma altruista”, diu un dels integrants de l’estat major que va liderar el procés secessionista. “És una lògica que l’Estat no entén, i per això parla de malversació de cabals públics, que no podran demostrar perquè no existeix. L’única despesa pública vinculada al referèndum és la que va realitzar el Diplocat [organisme creat el 2012 per promoure el coneixement de Catalunya a l’exterior] per sufragar la presència d’observadors internacionals. No hi ha res més”.

El mateix interlocutor, que demana mantenir l’anonimat, assegura que “el cost total de l’1-O no va superar els 200.000 euros”. “La meitat es va emprar per comprar les urnes a la Xina, 50.000 euros més es van destinar a una primera impressió de paperetes a França que van ser intervingudes per la Guàrdia Civil, i les que finalment es van utilitzar per votar les van pagar un col·lectiu autodenominat Impressors per la Democràcia. Els 50.000 euros restants es van gastar en tecnologia. Tots els pagaments es van fer fora d’Espanya i van ser abonats per particulars residents en altres països que comparteixen la nostra aposta per la independència”. De la seva identitat no està disposat a revelar ni una sola dada.

“Si busquen grans donants al procés s’equivoquen, perquè no n’hi ha”, insisteix a aquest diari el lletrat de diversos exconsellers del Govern processats que demana que el seu nom no transcendeixi. I afegeix: “La caixa de solidaritat amb la qual s’han pagat les fiances exigides per la justícia es nodreix de les aportacions individuals de milers de persones a través de comptes oberts per associacions favorables a la consulta. Per aquí no trobaran res. Donar diners a una organització no és delicte, com prova el fet que no hi hagi ningú imputat per aquest motiu”.

La suma total de la recaptació per aquesta via és de set milions d’euros, segons un dels coordinadors del procés. Posa com a exemple de la seva capacitat per recaptar fons els aproximadament 20 milions recaptats durant els cinc últims anys amb aportacions de diferents quanties. “Les celebracions de la Diada durant el darrer lustre ens han permès elaborar una base de dades amb 800.000 persones disposades a mobilitzar-se quan se’ls ho requereixi”, diu.

Finançament col·lectiu

La teoria del crowdfunding o finançament col·lectiu a què recorren els independentistes per justificar el finançament del procés secessionista és corroborada només en part per fonts de la Guàrdia Civil, que segueix el rastre econòmic a instàncies del Tribunal Suprem i del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona. “No creiem que grans empresaris hagin contribuït a pagar el procés sobiranista, sinó petits i mitjans”, assenyala un alt càrrec de l’Institut Armat, que afegeix: “Només podrem actuar contra ells si a canvi de les seves aportacions es van beneficiar de concessions públiques. Exclusivament en aquest cas podríem acusar-los de suborn, però encara estem en una fase molt embrionària d’aquesta investigació. Una altra cosa és el desviament de fons públics”.

En aquesta direcció, la de les aportacions privades a canvi d’adjudicacions públiques, cal interpretar el requeriment efectuat el 5 de març pel secretari d’Estat d’Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, a la Interventora General de la Generalitat, Rosa Vidal Planella, perquè l’informés dels pagaments, les ajudes públiques i les subvencions realitzats des del 2015 per la mateixa Generalitat o qualsevol entitat del sector públic a 45 empreses, entitats i particulars considerades afins al procés. Una informació que ja és a mans del departament que dirigeix Cristóbal Montoro, que s’ha negat fins i tot a confirmar que ja disposa de les dades reclamades. Fins avui no s’ha derivat cap actuació d’aquesta informació, la qual cosa fa suposar que no s’han detectat irregularitats.

De moment, els investigadors han identificat unes despeses vinculades al referèndum de 3,5 milions, segons els informes elaborats pel Grup de Delinqüència Econòmica de la Comandància de Barcelona i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Dos milions procedirien presumptament de fons públics i la resta d’aportacions de l’Associació Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, les dues organitzacions independentistes més importants, els exlíders de les quals, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, porten sis mesos en presó preventiva. En aquest cas, en tractar-se d’entitats privades, no es pot parlar de malversació de cabals públics, tret que haguessin actuat com a “tapadora” amb diners de la Generalitat.

El Grup de Delinqüència Econòmica considera acreditat —i també el jutge Llarena, que així ho recull a l’ordre de processament dictada el 21 de març contra els líders del procés— que es van desviar 1.602.001,57 euros de les arques públiques per a activitats relacionades amb el referèndum de l’1-O. Una xifra que la Guàrdia Civil va augmentar la passada setmana fins a 1,9 milions.

Els informes de la Benemèrita al·ludeixen també a la contractació de multinacionals de reconegut prestigi per dissenyar el nou sistema fiscal d’una hipotètica Catalunya independent que, no obstant això, no han estat considerades pel magistrat instructor com a desviació de cabals públics perquè no en fan esment en la seva ordre de processament. Són les empreses IBM i T-System, que van dissenyar el sistema de gestió tributària denominat i-Spriu; Everis, que va realitzar dos informes de consultoria sobre la mateixa qüestió, i KPMG, que va emetre un informe sobre la creació d’una oficina per representar les administracions catalanes en les organitzacions internacionals.

Les grans aportacions de l’ANC i Òmnium

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sosté que l’Associació Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural són les dues organitzacions ciutadanes que més diners han aportat al procés, prop d’1,5 milions d’euros, fonamentalment per mobilitzar els independentistes a mítings i actes de campanya. La major part dels diners la van invertir en publicitat, 560.000 euros, i en el lloguer d’autobusos per traslladar els participants a les mobilitzacions convocades per ambdues organitzacions, amb un cost aproximat de 300.000 euros. És una quantitat perfectament assumible si es té en compte, per exemple, el poder econòmic d’Òmnium, els 108.000 socis de la qual van aportar el 2016 (últims comptes anuals penjats a la seva pàgina web) 3,7 milions d’euros en quotes.

Ambdues entitats són, a més, les que han fet front al pagament de les fiances dels dirigents processats. L’última va ser de 75.000 euros, imposada per l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein a Carles Puigdemont per abandonar la presó de Neumünster. En total han pagat 985.000 euros.